Una nova pel·lícula repassa la vida de Ruth Bader Ginsburg, jutgessa del Tribunal Suprem i icona del feminisme als Estats Units
Per celebrar el Dia Internacional de la Dona arriba als cinemes Una cuestión de género, una pel·lícula biogràfica sobre Ruth Bader Ginsburg, una advocada i jurista nord-americana que va dedicar la vida a combatre la desigualtat de gènere en les lleis del seu país.
Coneguda popularment per les seves sigles, RGB va ser una de les primeres dones a cursar la carrera de dret a Harvard i la segona a convertir-se en jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units el 1993.
No obstant això, l’èxit més important de Ginsberg es va produir durant la dècada de 1970, quan va aconseguir demostrar que les lleis nord-americanes eren discriminatòries i emparaven un sistema que afavoria la desigualtat de gènere.
Ruth Bader Ginsburg, magistrada de la Corte Suprema de EEUU, icono judicial feminista y reconocida jurista que abrió caminos hacia la Igualdad ( REAL), desde una “justicia” muy resistente a los cambios en favor de los DDHH pic.twitter.com/q0ayAaWokH
— glòria poyatos (@medeapoma) February 27, 2019
Una ment brillant
Joan Ruth Bader va néixer a Nova York el 1933, una època en què el rol de les dones estava socialment definit: s’havien de casar i tenir fills, i fer-se càrrec de la família i de la casa. Si volien treballar, la seva carrera professional no podia interferir amb la del marit i les aspiracions de les dones quedaven en un segon pla.
Per sort, la mare de la Ruth sempre va animar-la a estudiar i formar-se perquè pogués ser allò que ella volgués. Així va ser com va aconseguir una beca per anar a la Universitat de Cornell, una de les més prestigioses del país.
A Cornell va conèixer Martin Ginsberg, amb qui es va casar un mes després de graduar-se el 1954. El seu marit va ser un dels grans pilars de la seva vida, sempre li va donar suport en la seva carrera professional.
Come for the notorious dissents, stay for the heartwarming love story. 💕 The Academy Award nominated documentary is available to watch at home: https://t.co/hsOfbiVMHt pic.twitter.com/A4GW7rTq1d
— RBG (@RBGmovie) February 19, 2019
“He tingut la immensa sort de compartir la meva vida amb un company. Un home que creia que la feina d’una dona és tan important com la d’un home”.
El 1955 va tenir la seva primera filla i un any després es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat de Harvard. Era una de les nou dones en una classe amb 500 alumnes.
La llegenda diu que, en un dels actes de benvinguda del curs acadèmic, el degà de la facultat li va preguntar: “Què hi fa vostè aquí, ocupant una plaça que podria haver estat per a un home?”.
Desigualtat a les lleis
Després de llicenciar-se, va col·laborar amb diferents jutges i va impartir classes de dret com a professora universitària, encara que amb un sou inferior al de la resta de professors homes.
Davant de les constants situacions de desigualtat, va començar a treballar en desenes de casos de discriminació de gènere. Va guanyar cinc dels sis casos que van arribar fins al Tribunal Suprem, cosa que va fer créixer la seva reputació com a advocada.
Va utilitzar una estratègia molt astuta: en comptes d’intentar canviar totes les lleis constitucionals i posar fi a la desigualtat d’una vegada, va triar casos que exemplificaven la discriminació en diferents àmbits.
EEUU vs Virginia. En la Corte, Ruth Bader Ginsburg: «Ninguna ley o política debería negar a las mujeres la plena ciudadanía, la misma oportunidad de aspirar, lograr, participar y contribuir a la sociedad en función de sus talentos y capacidades individuales». #WomensRigths pic.twitter.com/YRdSi4VPVO
— Cristina Abelló (@Daliana00) February 23, 2019
També va utilitzar diversos casos en què els demandants eren homes, per demostrar que la discriminació de gènere afectava tant homes com dones.
Per exemple, en el cas Weinberger contra Wiesenfeld (1975), va representar un home vidu que reclamava la seva pensió per poder cuidar els nens.
Segons les lleis de l’època, el paper de cuidadora requeia en les dones, per la qual cosa un home no tenia dret a rebre ajudes per poder tenir cura dels seus fills. L’advocada va aconseguir demostrar que aquesta diferenciació era discriminatòria.
Una icona popular
El seu èxit com a advocada i la seva lluita per la igualtat de gènere van convertir la Ruth en un personatge molt popular a la societat dels Estats Units.
El 1980 va ser nomenada jutgessa del Tribunal d’Apel·lacions a Washington i el 1993 es va convertir en la segona jutgessa en la història del Tribunal Suprem. Ginsburg es va retirar l’any passat per motius de salut.
Periodista: ¿Cuándo habrá suficientes mujeres en la Corte Suprema de EE.UU?
"Cuando haya nueve. Durante mucho tiempo hubo nueve hombres y nadie lo cuestionó.". Ruth Bader Ginsburg, Magistrada de la Corte Suprema de EE.UU y socia de la @IntlWomenJudges pic.twitter.com/VGzj2F3P0D— glòria poyatos (@medeapoma) February 24, 2019
En l’actualitat, Notorious RGB (un joc de paraules amb el nom del raper Notorious BIG) continua sent un referent del feminisme i la lluita pels drets civils als Estats Units.
Tant, que moltes nenes i dones no dubten a disfressar-se de la seva heroïna per Halloween.
https://www.instagram.com/p/BpnNm1YAIQr/
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English