Inundacions al Pakistan

Les pluges torrencials van començar al mes de juny i han deixat una tercera part del país sota l'aigua

La població del Pakistan, al sud d’Àsia, pateix des de fa setmanes les conseqüències del monsó, que ha provocat pluges torrencials i inundacions arreu del país. Les precipitacions han causat més de 1.100 morts i han deixat una tercera part del territori sota l'aigua, segons les imatges de satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Les pluges monsòniques van començar a mitjan juny i no han parat des de llavors. Les dades de l'ESA mostren que les precipitacions han estat deu vegades més fortes del que és habitual i que 1 de cada 7 pakistanesos (més de 33 milions de persones) han quedat afectats per les inundacions.

Les pluges han destruït edificis sencers, habitatges i infraestructures, com ara ponts i carreteres, i han deixat aïllada una part de la població. El riu Indus, un dels més importants de l’Àsia, s'ha desbordat i ha creat un immens llac que fa desenes de quilòmetres d'ample.

El monsó també ha inundat els camps de cultiu i posa en perill la supervivència del bestiar. La pèrdua de collites podria provocar una greu crisi alimentària, ja que a les zones rurals del Pakistan les famílies depenen d'aquests aliments per obtenir ingressos i sobreviure.

El govern pakistanès ha demanat ajuda a la comunitat internacional per fer front a aquest desastre natural. El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Shari, ha assegurat que són les pitjors inundacions en la història del país i que els costos de reconstrucció superaran els 10.000 milions de dòlars.

Diverses organitzacions humanitàries s'han desplegat a la zona per oferir suport a la població amb aliments, aigua potable i productes bàsics d'higiene. No obstant això, les tasques de reconstrucció i la recuperació d'activitats com el comerç o les classes no podran començar fins que s’acabin les pluges.

Conseqüències per a la salut i l'educació

Més enllà de fer malbé les construccions, les pluges també han afectat el sanejament: l'accés a aigua potable i a sistemes de tractament per eliminar els excrements i les aigües residuals. Les riuades han destruït els sistemes de canalització i milions de persones s'han quedat sense accés a aigua neta, necessària per a la higiene personal.

En aquesta situació, hi ha el risc que apareguin brots de malalties com el còlera, la malària o la covid, que es propaguen ràpidament en llocs sense unes mínimes condicions d'higiene. A més, a les zones rurals no hi ha hospitals ni personal mèdic que pugui intervenir de manera immediata per frenar una possible epidèmia.

Les inundacions també tenen greus conseqüències sobre l'educació i el futur dels més joves. L'aigua ha inundat aules, escoles i instituts. No se sap quan es podran reprendre les classes ni si els alumnes i alumnes podran tornar a estudiar, fet que afecta les possibilitats de trobar una feina i construir un futur.

Segons dades del Fons de Nacions Unides per la Infància (UNICEF), més de tres milions de nens i nenes del Pakistan estan en risc de contreure malalties i patir desnutrició. Més de 17.500 escoles han patit danys o han quedat destruïdes, i això empitjora encara més la situació després de dos anys sense classes per culpa de la pandèmia de covid.

Els efectes del canvi climàtic

Les inundacions al Pakistan s'han produït paral·lelament als greus incendis a Europa i els Estats Units. Encara que semblin situacions oposades, totes dues estan influïdes pel canvi climàtic i els seus efectes sobre el clima a cada regió.

Un monsó és un fenomen meteorològic produït per la diferència de temperatures entre la terra i el mar, fet que genera una diferència de pressió que provoca vents forts i pluges abundants. El monsó del Pakistan comença cada any a mitjan juny a les costes de l'oceà Índic.

Així i tot, l'escalfament global ha influït en el clima d'aquesta regió (i de tot el món) i ha canviat les característiques dels monsons. L'augment global de temperatures pot provocar que els vents siguin més forts i incideix en l'aparició de fenòmens climàtics extrems.

D’altra banda, les pluges monsòniques s'han combinat amb un llarg període de sequera que ha provocat el desglaç de les glaceres durant els primers mesos de l'any.

El Pakistan és un dels països del món on hi ha més gel (sense comptar els casquets polars), a les serralades de muntanyes del nord: l'Himàlaia, el Karakórum i l'Hindú Kush. L'aigua del desglaç s'ha unit a les precipitacions del monsó i al cabal dels rius desbordats, i ha agreujat les inundacions.

Els activistes climàtics assenyalen que països amb pocs recursos com el Pakistan, on les emissions de carboni estan molt per sota de les dels països més rics, estan patint les conseqüències més greus del canvi climàtic. En aquest sentit, els països amb més recursos haurien de prendre mesures més contundents per frenar el canvi climàtic i ajudar als estats menys desenvolupats.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!