Iran executa tres manifestants després de les protestes

Majid Kazemi, Saleh Mirashemi i Saeed Yaghoubi van ser detinguts i condemnats a mort després de manifestar-se contra el règim iranià

Les execucions continuen a l'Iran. El divendres passat, el govern iranià va executar tres homes que havien estat acusats de violència durant les protestes contra el règim que van començar l'any passat. Segons l'últim informe de l'ONG Iran Human Rights, l'Iran va executar 582 persones el 2022, un 75% més que l'any anterior.

Les protestes contra el govern van esclatar al setembre passat després de la mort de Mahsa Amini, una noia de 22 anys que havia estat detinguda per la policia de la moral del país per portar mal posat el hiyab o vel islàmic. Mahsa va morir a causa de les agressions i tortures sofertes mentre estava sota custòdia policial.

Tot i que les manifestacions han disminuït en els últims mesos, l'Iran continua reprimint amb violència la població. Les últimes víctimes han estat Majid Kazemi, Saleh Mirashemi i Saeed Yaghoubi, que han estat executats després de ser sotmesos a tortura i obligats a confessar públicament a la televisió, segons denuncien diverses ONG.

Els tres homes van ser declarats culpables de moharebeh ("guerra contra Déu") per presumptament treure una arma durant una manifestació a la ciutat d'Isfahan que va tenir lloc al novembre. Segons el poder judicial, això hauria provocat la mort de tres membres de les forces de seguretat. Després de ser detinguts, se'ls va condemnar a mort.

El passat 17 de maig, les famílies dels tres detinguts van ser convocades per acudir a la presó, on les autoritats iranianes els van comunicar que es tractava de la seva última visita. En aquell moment, diversos mitjans de comunicació i ONG van alertar que els tres homes podien ser assassinats en qualsevol moment. Finalment, l'execució es va produir el divendres 19.

Diverses organitzacions de drets humans sostenen que els tres manifestants eren innocents i van ser sentenciats a mort en un judici sense garanties. Segons Amnistia Internacional, l'objectiu d'aquestes execucions és infondre por a la població en un intent de les autoritats per mantenir-se en el poder i posar fi a les protestes.

Les protestes contra el règim iranià

Les protestes contra el règim islàmic d'Iran van començar el passat 16 de setembre, quan es va fer pública la mort de Mahsa Amini, una noia de 22 anys que va ser detinguda a Teheran per portar mal posat el hiyab. La jove va morir a l'hospital a causa de les agressions i tortures que va patir mentre estava detinguda per la policia.

La notícia de la mort de Mahsa va provocar una onada d'indignació entre la població del país, que va sortir massivament als carrers per protestar contra la repressió del govern iranià i reclamar més drets i llibertats. Moltes dones van cremar els seus vels com a símbol de protesta i centenars d'estudiants es van manifestar a les universitats i escoles.

Per la seva banda, el govern iranià va decidir respondre amb duresa davant les protestes populars: es va anunciar el tancament de les universitats, diversos periodistes van ser detinguts per informar sobre les protestes, es va limitar l'accés a internet...

A això s'hi va sumar la brutalitat i repressió. Segons les dades de gener d'Amnistia Internacional, 300 persones han mort per manifestar-se (incloent-hi almenys 41 nens i nenes), fins a 16.000 han estat detingudes, i centenars de persones han resultat ferides durant la repressió de les autoritats per frenar les protestes.

Des de gener, la freqüència i el nombre de mobilitzacions ha disminuït notablement a causa de la dura repressió de les autoritats. Tot i així, alguns mitjans de comunicació iranians asseguren que el descontentament amb el règim continua i moltes dones estan liderant protestes individuals; per exemple, negant-se a fer servir el vel.

La pena de mort el 2022

Iran no és l'únic país que continua utilitzant la pena de mort avui en dia. De fet, l'ús d'aquest mecanisme al voltant del món està en augment: el 2022, hi va haver un increment del 53% en les execucions en comparació amb el 2021, segons les dades de l'últim informe d'Amnistia Internacional.

La pena de mort, pena capital o execució consisteix en provocar la mort a una persona que ha estat condemnada per part de l'Estat com a càstig per haver comès un delicte establert en les lleis del país; per exemple, un delicte de desobediència política.

L'organització ha pogut confirmar que 883 persones en 20 països van ser executades el 2022. Aquest augment de les execucions va ser encapçalat per països del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, on les xifres documentades van passar de 520 el 2021 a 825 el 2022.

En països com la Xina, Corea del Nord o Vietnam, la pena de mort és un secret d'Estat. Tot i que es té constància que la pena capital s'utilitza àmpliament, es desconeix la dada precisa sobre persones executades. Per això, Amnistia Internacional aclareix que les xifres podrien ser encara majors, ja que és difícil documentar aquesta informació.

L'any passat, sis països van abolir la pena de mort total o parcialment (Kazakhstan, Papua Nova Guinea, Sierra Leone, República Centreafricana, Guinea Equatorial i Zàmbia). Tot i així, diverses organitzacions internacionals denuncien que aquest mecanisme ha de ser abolit arreu del planeta, ja que constitueix una clara violació dels drets humans.

Treballa l’actualitat a l’aula     

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!