23 juliol 2024
spot_img
23 juliol 2024

Irlanda del Nord tornarà a tenir govern

Després de dos anys de bloqueig institucional exercit pel Partit Unionista Democràtic (DUP), els republicans del Sinn Féin arribaran al poder

Irlanda del Nord tornarà a tenir Govern després de gairebé dos anys. Fins ara, el Partit Unionista Democràtic (DUP) exercia un bloqueig institucional que no ha permès posar en marxa un nou Executiu en els darrers 23 mesos. 

Per entendre tot el que ha passat hem de remuntar-nos a les eleccions celebrades el maig del 2022, en què el partit nacionalista del Sinn Féin va guanyar. El DUP, formació que va perdre els comicis, es va negar a nomenar ministres i acceptar la victòria del Sinn Féin, exercint un bloqueig institucional que ha durat fins ara.

A Irlanda del Nord el govern funciona d'una manera peculiar, a causa de l'Acord de Divendres Sant. Aquest va signar-se el 1998 per posar fi a dècades d'un conflicte violent entre unionistes i republicans. Entre les seves disposicions, l'acord obliga els dos principals corrents polítics del país a compartir obligatòriament el Govern. 

A la pràctica, això significa que tant els unionistes com els republicans han de participar activament al govern nord-irlandès, cosa que s'aconsegueix mitjançant la formació d'un Executiu de Poder Compartit. Les dues formacions col·laboren en la presa de decisions i comparteixen responsabilitats a l'administració del govern.

Un mecanisme que hauria d'ajudar a la col·laboració i el consens entre les dues formacions, es pot convertir en una eina de bloqueig i coacció, com ha passat en aquesta ocasió.

El DUP va decidir fer ús del bloqueig en protesta pel Protocol d'Irlanda. Aquest acord, signat pel Govern britànic i la Unió Europea després del Brexit, mai va ser ben vist pels unionistes. Fins que la UE no s'ha compromès a fer alguns ajustaments sobre el text, el DUP no ha confirmat que permetrà a Irlanda del Nord formar un nou govern.

El Protocol d’Irlanda

El Protocol d’Irlanda és una part integral de l'Acord de Retirada entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) que es va negociar com a part del procés del Brexit. Aquest es va dissenyar per abordar la qüestió de la frontera entre Irlanda del Nord (que forma part del Regne Unit) i la República d'Irlanda (que segueix sent membre de la UE) després de la sortida del Regne Unit de la UE.

L'objectiu principal del protocol era evitar la reintroducció d'una frontera física entre Irlanda del Nord i Irlanda, cosa que podria amenaçar la pau a la regió. Per aconseguir-ho, l'acord estableix que Irlanda del Nord continuaria aplicant certes regles del mercat únic de la UE.

A la pràctica, això implica controls fronterers i regulacions comercials específiques per als béns que entren a Irlanda del Nord des de la resta del Regne Unit, cosa que no va agradar gens als unionistes.

El DUP va expressar el seu descontentament amb el Protocol d'Irlanda només conèixer-lo, ja que considera que les mesures proposades soscaven la integritat del mercat intern del Regne Unit i creen un tracte desigual per a Irlanda del Nord. Com a protesta, els unionistes van decidir boicotejar la formació de l'Executiu.

Després de dos anys de bloqueig, el líder del DUP Jeffrey Donaldson ha confirmat que ha arribat a un acord amb el govern del Regne Unit sobre el Protocol d'Irlanda. Michelle O'Neill, candidata republicana del Sinn Féin, ocuparà finalment el càrrec de ministra principal del Govern nord-irlandès dos anys després d'haver guanyat les eleccions.

El triomf del Sinn Féin

El Sinn Féin va guanyar les eleccions que es van celebrar el maig del 2022. Va ser una victòria històrica a Irlanda del Nord: era la primera vegada que un partit no unionista guanyava les eleccions en aquest país que forma part del Regne Unit.

El Sinn Féin és un partit nacionalista i republicà que advoca per la creació d'una república irlandesa independent i sobirana, és a dir, la independència d'Irlanda del Nord i la seva reunificació amb la República d'Irlanda. Per aquesta raó, cal esperar que durant els propers anys augmentin les crides a favor d'un referèndum.

Aquest partit polític ha estat vinculat històricament a l'exèrcit paramilitar irlandès (IRA), un grup armat que ha comès nombrosos atemptats al país al llarg de la seva història. Durant principis del segle XX, el Sinn Féin i l'IRA van estar involucrats en la lluita per la independència d'Irlanda i en la creació d'un Estat irlandès independent.

La seva vinculació va continuar durant el conflicte nord-irlandès conegut com els 'troubles', que va enfrontar els unionistes i els republicans entre 1960 i 1998. Durant aquestes tres dècades de violència, el Sinn Féin era considerat el braç polític de l'IRA, que va dur a terme accions paramilitars.

Tot i això, tots dos grups es van distanciar en el procés de pau. El partit va participar en els Acords de Belfast, incloent-hi l'Acord de Divendres Sant del 1998. Per la seva banda, l'IRA va anunciar el cessament de la lluita armada el 2005. Des d'aleshores, el Sinn Féin ha buscat distanciar-se de les activitats paramilitars i ha enfocat la seva participació a la política a través d'eleccions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -