La treva podria posar fi a una guerra que ha durat 15 mesos i en la qual han mort més de 46.700 palestins
Després de més de 15 mesos de guerra gairebé ininterrompuda a la Franja de Gaza, Israel i Hamas ultimen l'aprovació d'un acord d'alto el foc. La treva entraria en vigor el pròxim diumenge 19 de gener i, si tot surt tal com el previst, podria posar fi a un conflicte que ha matat més de 46.700 palestins.
L'acord ha estat possible gràcies a Qatar i els Estats Units, països que han exercit com a mediadors en les discussions entre les dues parts. Es tracta d'un dels últims èxits de Joe Biden abans de cedir-li la presidència el pròxim 20 de gener a Donald Trump, que serà qui ho faci efectiu.
L'alto el foc estarà dividit en tres etapes, durant les quals les tropes de l'exèrcit israelià s'aniran retirant gradualment de Gaza. Alhora, Hamàs alliberarà ostatges israelians a canvi que Israel alliberi centenars de presoners palestins que encara estan empresonats.
En els darrers mesos, les organitzacions humanitàries han tingut moltes dificultats per distribuir ajuda als ciutadans de Gaza. Amb l'alto el foc, aquesta situació també canviarà: l'objectiu és que, a partir d'ara, uns 600 camions diaris reparteixen subministraments per tot el territori per ajudar la població de Gaza.
Què és un alto el foc?
Quan parlem d'alto el foc ens referim a una suspensió de les hostilitats entre dues o més parts en un conflicte, com ara una guerra. En aquest acord, les parts enfrontades es comprometen a aturar la violència per tal de facilitar el diàleg i negociar un acord de pau.
L'alto el foc pot ser temporal (que es dugui a terme durant un període específic de temps) o permanent (que s'estableixi per tal que no hi hagi més violència). En el cas de Gaza, ja hi va haver un alto el foc temporal el novembre de 2023, set setmanes després que comencés la guerra.
L'acord que han aconseguit ara Israel i Hamàs pretén ser permanent i es dividirà en tres fases. La primera durarà sis setmanes en la qual Hamàs alliberarà 33 segrestats a canvi de l'excarceració de diversos palestins presoners a Israel. Cada setmana, les dues parts aniran alliberant més ostatges. Cada part també haurà de lliurar els cossos de les víctimes que han mort en territori contrari durant el conflicte.
Les tropes israelianes s'aniran retirant gradualment de Gaza i l’ajuda humanitària podrà accedir sense limitacions a la Franja. Així, la darrera de les fases se centrarà en un pla de reconstrucció de la infraestructura de Gaza, que podria durar entre tres i cinc anys i que estarà supervisada per Qatar, Egipte i les Nacions Unides (ONU).
Quan i com va començar la guerra a Gaza?
La guerra a Gaza va començar el 7 d'octubre de 2023, quan Hamàs i altres milícies palestines van llançar milers de coets i van irrompre a les fronteres d'Israel. Durant l'atac, van morir 1.200 persones (la majoria civils, incloent-hi nens i nenes), i més de 250 van ser segrestades com a ostatges.
L'atac va desencadenar una resposta militar a gran escala per part d'Israel, que va acabar envaint la Franja. Des d’aleshores, les forces israelianes han matat a més de 46.700 palestins, segons les dades de les autoritats sanitàries que operen al territori.
Els atacs d'Israel han deixat la Franja en una situació de màxima vulnerabilitat. Durant l’agost del 2024, gairebé el 60% dels edificis estaven danyats o destruïts. A més, l'organització Human Rights Watch (HRW) denuncia que Israel ha comès crims de guerra pel desplaçament forçat, massiu i deliberat de gairebé tota la població de Gaza.
Durant tot aquest temps, el conflicte entre Israel i Hamàs també s'ha estès per tot l’Orient Mitjà. Grups armats aliats de Hamas a l'Iran, el Líban, l’Iraq i el Iemen han intercanviat atacs amb Israel en solidaritat amb el poble palestí, fet que ha augmentat l'hostilitat a la regió.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
