La sonda xinesa Chang’e 6 ha portat a la Terra, per primera vegada a la història, mostres procedents d’aquesta regió inexplorada del nostre satèl·lit
La càpsula de retorn de la Sonda de la Xina Chang’e 6 ha tornat a la Terra i va aterrar la setmana passada a Mongòlia amb mostres de la superfície de la cara oculta de la Lluna. Es tracta d’una gesta històrica: és la primera vegada que els éssers humans recullen mostres de roca d’aquesta regió inexplorada del satèl·lit de la Terra.
La “cara oculta de la Lluna” es refereix a la part de la Lluna que no és visible des de la Terra a causa d’un fenomen anomenat “rotació síncrona”. El nostre satèl·lit triga el mateix temps a completar una volta sobre el seu eix que a orbitar la Terra, cosa que fa que sempre sigui la mateixa cara la que es dirigeix cap al nostre planeta.
Actualment, diverses missions espacials han explorat i mapejat la cara oculta de la Lluna. Aquesta regió té una superfície més accidentada i amb més cràters en comparació de la cara visible. La missió xinesa Canvi 4, què va allunar el gener de 2019, va ser la primera a fer-ho en aquesta zona.
Les mostres recollides per Chang’e-6 podrien posar llum a qüestions clau per entendre millor el passat del nostre satèl·lit i la formació de planetes al sistema solar. Per això, els científics compararan químicament les roques extretes de la cara oculta amb les que es van recollir prèviament a la cara visible de la Lluna.
Exploració lunar
L’exploració lunar ha estat una part fonamental de la carrera espacial i ha contribuït significativament a la nostra comprensió del sistema solar.
A 1959, la sonda soviètica Gestor 2 va ser la primera nau a impactar la superfície lunar, marcant el primer contacte humà amb un altre cos celeste. Aquest mateix any, la Unió Soviètica va enviar a la Lluna una altra sonda: Oficial 3, que va ser la primera missió que va fotografiar la cara oculta de la Lluna.
Amb el pas dels anys i la millora de la tecnologia, l’exploració robòtica moderna ha revolucionat la nostra comprensió de la Lluna mitjançant l’ús de sondes, òrbites i rovers avançats.
Una de les missions més famoses va ser la Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) de la NASA, llançada el 2009, que va proporcionar mapes detallats de la superfície lunar amb alta resolució. Aquestes dades han estat fonamentals per identificar possibles llocs d’allunatge per a missions futures, per exemple.
Un altre cas reconegut és la missió LADEE (Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer), que va estudia l’exosfera lunar i les condicions de pols. Tots aquests descobriments han proporcionat informació crucial per a futures missions tripulades i han permès aprofundir en el nostre coneixement de l’origen i l’evolució de la Lluna.
L’home a la Lluna
Anar a la Lluna ha estat sempre un dels grans somnis de l’ésser humà. La cursa per arribar primer a l’espai la van disputar la Unió Soviètica i els Estats Units. L’astronauta soviètic Yuri Gagarin va ser la primera persona a viatjar a l’espai el 12 d’abril del 1961.
Vuit anys més tard, la NASA va fer història amb la missió Apol·lo 11. El programa Apol·lo tenia com a objectiu que un ésser humà caminés a la superfície lunar i tornés sa i estalvi a la Terra. Els primers a aconseguir-ho van ser Neil Armstrong, comandant de la missió; Buzz Aldrin, pilot del mòdul lunar; i Michael Collins, pilot del mòdul d’ordre.
El 20 de juliol de 1969, els astronautes van baixar del mòdul lunar anomenat Eagle fins a la superfície de la Lluna. Després de passar unes hores explorant el satèl·lit i recol·lectant mostres, van tornar al seu mòdul per emprendre el viatge de tornada a la Terra.
Des de la històrica missió Apol·lo 11, l’exploració espacial ha continuat evolucionant. La NASA i altres agències espacials, així com empreses privades, tenen plans ambiciosos per tornar a la Lluna. Un dels grans objectius és enviar missions humanes a Mart en les properes dècades.
