El fenomen meteorològic ha deixat més de 200 morts i centenars de desapareguts al seu pas per Espanya
El pas d’una DANA sense precedents ha provocat un escenari devastador a part d’Espanya. Més de 200 persones han mort a conseqüència de les fortes pluges i inundacions, i encara hi ha centenars de persones que busquen els seus familiars desapareguts. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) assenyala que es tracta de la pitjor DANA del segle XXI.
La Comunitat Valenciana és la que s’ha endut la pitjor part: localitats com Utiel, Xiva i Paiporta són algunes de les més afectades per les riuades que ha deixat la pluja. Però les inundacions han afectat també localitats d’altres províncies espanyoles com Cuenca, Albacete i Màlaga.
⛈️Lluvias registradas el 29 de octubre.
— AEMET (@AEMET_Esp) October 30, 2024
Acumulaciones extraordinarias en la provincia de Valencia: se llegaron a superar 300 l/m² en la zona entre Utiel y Chiva.
En Chiva, de hecho, se recogieron 491 l/m² en solo ocho horas: prácticamente lo que puede llover en un año completo. pic.twitter.com/3a3Z5flP8i
Fotografies i vídeos de les zones afectades mostren com la força de l’aigua ha inundat cases, ha arrossegat cotxes i ha destrossat tot el que es trobava al seu pas. Milers de persones es van quedar sense llum, altres van estar incomunicades durant hores sense poder contactar amb els seus familiars.
Davant la magnitud del desastre, molts ciutadans s’han plantejat si els fets es podien haver predit i així evitat els danys. L’AEMET feia dies que alertava del pas d’una DANA i va decretar alerta vermella per a tota la província de València el dimarts 29 d’octubre a primera hora.
No obstant això, l’alerta de Protecció Civil que s’envia als mòbils dels ciutadans no va arribar fins a les 8 de la tarda d’aquell dia. Això va provocar que a molts ciutadans els enxampessin les intenses pluges i riuades fora de casa; alguns estaven treballant i van haver de passar la nit als seus llocs de treball per la impossibilitat de tornar als seus domicilis.
Sobrecoge la terrible #dana que ha azotado nuestro país y a nuestros vecinos. Nuestra solidaridad con las víctimas y familias. Pero permitidme una pregunta que me ronda la cabeza toda la mañana. Realmente, está tragedia no se podría haber evitado con una prevención a tiempo? 💔 pic.twitter.com/MkUZ8mdfjO
— Jesús Mazón (@jesus_mazon) October 30, 2024
Els experts assenyalen que cal adaptar-se a aquests fenòmens, que seran amb gran probabilitat més freqüents amb el canvi climàtic. Per això, són necessaris protocols d’actuació clars i assequibles tant per als ciutadans com per a les administracions públiques.
Gota freda o DANA?
En molts mitjans de comunicació han informat d’aquesta notícia parlant de gota freda, un terme meteorològic molt arrelat a Espanya i que s’usa col·loquialment. Aquest concepte s’utilitza normalment per parlar de pluges catastròfiques, intenses i perjudicials, així com de situacions meteorològiques altament perilloses.
Tot i això, l’AEMET alerta en una declaració que aquest concepte no es basa en aspectes meteorològics precisos. Molts mitjans la fan servir per explicar de forma “plana i simplista” situacions de pluges fortes que poden arribar a provocar greus pèrdues humanes i materials.
L’Agència Estatal de Meteorologia assenyala que els avenços científics ens permeten ara ser molt més precisos amb els conceptes que utilitzem per parlar de fenòmens meteorològics. En aquest cas, recomana que s’estengui l’ús del terme Depressió Aïllada de Nivells Alts (DANA). Però en què consisteix exactament aquest fenomen?
Segons l’AEMET, la DANA és el resultat del xoc d’una massa d’aire fred en altura amb aire calent de la superfície. Aquesta combinació produeix una atmosfera molt inestable que pot provocar pluges intenses, tempestes elèctriques i calamarsa en àrees localitzades. En molts casos, les precipitacions són tan grans que hi ha inundacions.
A Espanya, aquest fenomen afecta especialment l’est i sud-est de la península Ibèrica i Balears. En aquestes zones, l’aire fred en altura es troba amb l’aire humit i càlid de la Mediterrània, un mar que cada any s’escala més. Aquest estiu la temperatura mitjana de l’aigua va ser de 28,5 graus centígrads.
L’impacte del canvi climàtic
Catàstrofes naturals com la que ha passat a València aquesta setmana són cada vegada més freqüents i devastadores, un fet que les principals organitzacions de meteorologia fa anys que adverteixen que es relaciona directament amb el canvi climàtic i l’escalfament global.
A mesura que la temperatura mitjana del planeta augmenta a causa de l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle, s’alteren els patrons climàtics i atmosfèrics, cosa que intensifica i amplifica els fenòmens meteorològics extrems. Parlem d’inundacions, sequeres, huracans, incendis forestals i onades de calor.
El clima es estadística y si hablamos del actual cambio climático pasamos de una campana de Gauss a otra en el que los récords cálidos se dan con más frecuencia que los fríos y ciertos fenómenos meteorológicos se vuelven más extremos y frecuentes. pic.twitter.com/yKYKGukcaw
— AEMET Divulga (@AEMET_Divulga) October 12, 2024
Aquesta situació representa una amenaça creixent per a la societat i un dels seus efectes més devastadors és la pèrdua de vides humanes: entre 2000 i 2019 van morir 475.000 persones com a conseqüència directa de més d’11.000 fenòmens meteorològics extrems, segons un estudi de l’Índex de Risc Climàtic Global (IRC).
En aquest sentit, el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) adverteix que aquests esdeveniments extrems seran més comuns i devastadors amb el pas dels anys si no es prenen mesures dràstiques per reduir les emissions contaminants de gasos amb efecte d’hivernacle.
