La discriminació de gènere com a arma política

Els atacs i agressions contra dones afecten tots els àmbits de la societat, també en la política

La violència de gènere és un problema que afecta milions de dones arreu del món, sense distincions d’origen, edat, classe social o professió. Aquesta violència discrimina les persones per motiu de gènere i, en la gran majoria de casos, es produeix per part d'homes contra dones, per això també s'utilitza el terme “violència masclista”.

Les lleis han de protegir les dones de qualsevol tipus de violència, ja sigui física, verbal, psicològica o fins i tot institucional, és a dir, la violència masclista exercida pels funcionaris i institucions d'un govern. Per exemple, quan una sentència no garanteix el dret d'una dona a ser protegida.

Malauradament, la discriminació de gènere també es produeix en l'àmbit polític. Moltes polítiques, dones que han estat escollides democràticament com a representants de la població, s'enfronten cada dia a l'assetjament i la violència per part d'homes, fins i tot per part de representants polítics.

És el que ha passat els darrers dies al Congrés d'Espanya, on la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha estat víctima d'insults i vexacions per part de Carla Toscano, una diputada de VOX, un partit d'extrema dreta. Encara que els atacs van ser d'una dona cap a una altra dona, es pot considerar violència de gènere perquè el motiu de l'agressió és que Montero és una dona.

Els atacs a dones polítiques pel simple motiu de ser dones són habituals en governs de tot el món. A l'agost, la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, va ser censurada per diversos polítics de l'oposició i mitjans de comunicació per un vídeo on apareixia ballant i de festa amb uns amics.

Marin es va haver de sotmetre a un test de drogues i a demanar perdó públicament. Però el dubte que queda és: si hagués estat un home, també se l’hauria jutjat d'aquesta manera? Una dona jove no té dret a divertir-se pel fet de dedicar-se a la política? La censura i crítiques que va rebre poden considerar-se violència de gènere?

Als Estats Units, la congressista Alexandria Ocasio Cortez s'ha convertit en un figura molt popular dins del Partit Demòcrata per les seves opinions feministes i les seves polítiques socials. Malgrat això, ella també ha hagut de fer front a comentaris ofensius i atacs per part de polítics més conservadors, membres del Partit Republicà.

L’extrema dreta contra el feminisme

Els atacs contra dones polítiques són un exemple de l'avenç de l'extrema dreta als governs. Aquests partits estan en contra de les polítiques feministes, es neguen a oferir drets específics a les dones o a reconèixer l’existència de la violència masclista.

El feminisme promou la igualtat de drets entre homes i dones, partint de la base que les dones es troben discriminades o desprotegides en molts àmbits de la societat: des de l'accés a l'educació a les condicions laborals, passant per un risc més gran de ser agredides sexualment o de ser víctimes de la violència de gènere.

Aquesta situació desigual és provocada per factors històrics i culturals, però les lleis i governs poden i han d'intervenir per corregir-la. En aquest sentit, les polítiques feministes (generalment representades pels partits d'esquerres) promouen mesures per protegir les dones i donar-los més oportunitats. L'objectiu final és empoderar a les dones i aconseguir la igualtat de gènere.

Malgrat això, els partits d'ultradreta neguen que existeixi aquesta desigualtat de gènere i l'atribueixen a una suposada “ideologia de gènere”, un concepte que es fa servir de manera despectiva per desacreditar el moviment feminista. Per aquestes formacions polítiques, el més important és mantenir el model de família tradicional en el qual l'home representa el rol de patriarca, i això xoca de ple amb les idees del feminisme.

El gran perill dels comentaris de VOX al Congrés és que, encara que només siguin paraules, suposen una agressió verbal que pot normalitzar aquesta manera de pensar i d'actuar. És a dir, que qualsevol persona pugui jutjar una dona per la seva vida privada i que aquests arguments serveixin per atacar la seva tasca professional. I que aquesta ideologia acabi servint per reduir la presència de dones polítiques.

L'origen de la violència

Les agressions físiques i la violència sexual són la manifestació més greu de la desigualtat entre homes i dones. Al voltant d'1 de cada 3 dones al món ha experimentat alguna vegada violència física o sexual, segons estimacions d'ONU Dones. Per això cada 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Ara bé, la violència contra nenes i dones pot produir-se de formes molt diverses. Parlem d'agressions físiques i sexuals, però també d'amenaces i coaccions, de matrimonis forçats, d'obligar-les a treballar contra la seva voluntat, però també de negar-los a tenir una font d'ingressos perquè continuïn depenent d'un home.

La desigualtat de gènere és un problema que va més enllà de l'àmbit privat i es reflecteix en àmbits com la cultura, l'educació, l'entorn laboral o les relacions socials. Saber detectar aquestes situacions desiguals, també conegudes com a micromasclismes, ens permeten reflexionar i actuar per evitar que continuïn passant.

Que la teva parella et controli els missatges del mòbil, anar pel carrer i escoltar comentaris sobre el teu físic, que les dones hagin d'ocupar-se de les tasques de la llar, que els homes cobrin més que les dones per la mateixa feina… Són situacions injustes provocades per una relació desigual entre homes i dones i impedeixen que les dones avancin cap a la igualtat.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!