La imatge d'una nena fugint d'un atac amb napalm es va convertir en un símbol contra la guerra
El 8 de juny del 1972, la fotografia d'una nena vietnamita corrent nua amb el cos cremat pel napalm i cridant amb desesperació va donar la volta al món. La nena es deia Phan Thi Kim Phuc i l'autor de la imatge, Nick Ut, era un fotoperiodista de l'agència nord-americana Associated Press. La imatge es va fer coneguda com “La nena del Napalm”.
Feia gairebé una dècada que els Estats Units estaven implicats en la Guerra del Vietnam, un conflicte que va tenir lloc durant la Guerra Freda i amb el qual el govern estatunidenc volia combatre el comunisme en el món. La fotografia es va fer després d'un bombardeig estatunidenc en un poblet al sud del Vietnam i es va convertir en un símbol dels horrors de la guerra. En un article a The Washington Post, Nick Ut explica que després de fer la foto va ficar els nens a la seva camioneta i els va portar a un hospital.
El napalm és un tipus de combustible capaç de cremar durant hores; per aquest motiu, alguns exèrcits el van fer servir durant el segle XX per arrasar cultius i zones rurals. En contacte amb la pell, provoca cremades molt greus. Kim Phuc va estar un any hospitalitzada.
Després de publicar la foto, la pressió per acabar amb la guerra va ser definitiva i l'exèrcit dels Estats Units es va retirar del Vietnam aquell any (si bé els combats van continuar fins al 1975). La fotografia de Nick Ut va guanyar el Premi Pulitzer, un dels premis de fotoperiodisme més importants del món.
Al llarg dels anys, Kim Phuc i Nick Ut han fet diverses conferències per promoure la pau al món. Phuc lidera una fundació que recapta fons per ajudar nens i nenes que pateixen les conseqüències de la guerra.
La guerra que els Estats Units no van poder guanyar
La Guerra del Vietnam (1955-1975) va enfrontar dos estats amb ideologies molt diferents: Vietnam del Nord era un règim comunista que tenia com a aliats la Unió Soviètica i la Xina, mentre que Vietnam del Sud rebia el suport dels Estats Units i altres països asiàtics com Corea o Filipines.
El conflicte vietnamita va ser una de les conseqüències de la Guerra Freda, un període de tensió que va dividir el món en dos blocs després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Els governs de la Unió Soviètica i els Estats Units, les dues potències més poderoses del moment, s'enfrontaven per expandir la seva influència i aconseguir aliats internacionals.
La #GuerraFreda va enfrontar Estats Units i la Unió Soviètica al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) amb l'objectiu d'imposar la seva visió del món 🌐. Avui dia, aquesta #rivalitat segueix molt present en conflictes com la guerra a #Ucraïna.
https://t.co/SpUPqGB7KW
Durant anys, els Estats Units van proporcionar finançament i armes a Vietnam del Sud per combatre el règim comunista del nord. A partir del 1964, també hi van enviar tropes i avions de combat, que van bombardejar gran part del país.
El conflicte al Vietnam va provocar un gran desgast de les tropes nord-americanes, que van perdre-hi 57.000 soldats. Aquest va ser el principal motiu de l'oposició a la guerra entre la població estatunidenca. El moviment pacifista dels anys 60 i 70 també denunciava la mort de milions de vietnamites.
Hace 50 años, y luego de una pausa de 4 horas a causa de una tormenta, Jimi Hendrix cierra el Festival de Woodstock. De ahí es su famosa versión distorsionada del himno de EEUU, manifestando el descontento contra la guerra de Vietnam que cobraría más de 4 millones de víctimas. pic.twitter.com/dnPlnM1tbv
L'exèrcit dels Estats Units va ser molt criticat per utilitzar agents químics durant la guerra. A més del napalm, els avions també van llançar gas taronja, un herbicida que elimina la vegetació però també contamina el sòl i s'infiltra en l'aigua i els éssers vius. Com a conseqüència, milions de vietnamites van patir malalties greus o van néixer amb malformacions.
Fotoperiodisme per conscienciar
La foto de Nick Ut és un exemple de com una imatge pot resumir i transmetre l'horror d'un conflicte per tal de conscienciar la societat i, de vegades, pressionar als governs perquè actuïn.
El fotògraf hongarès Endre Ernő Friedmann (1913-1954) i l’alemanya Gerda Taro (1910-1937) signaven les seves instantànies com a Robert Capa, considerat el primer gran fotògraf de guerra de la història.
Les seves fotos del desembarcament de Normandia durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) o la cèlebre instantània de la mort d'un milicià durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) han servit per guardar escenes històriques a la nostra memòria. Això sí, hi ha molts dubtes sobre la identitat del soldat i fins i tot sobre el fet que realment fos realment abatut.
La fotografia de la immensa columna de fum provocada per la bomba de Nagasaki ha servit per construir el rastre que deixa una bomba nuclear en l'imaginari col·lectiu. A l'agost de 1945, els Estats Units van llançar dues bombes nuclears sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, que van provocar la mort de més de 240.000 persones.
Així mateix, els retrats de persones han servit per posar cara als conflictes i fer-los més humans. La nena afganesa Sharbat Gola, que va ser portada de National Geographic el 1985, va passar a la història per la seva intensa mirada a càmera. El fotògraf Stephen Curry la va retratar mentre estava en un camp de refugiats al Pakistan.
Les fotografies de guerres, crisis i conflictes solen generar polèmica perquè mostren realitats molt dures. Kevin Carter va guanyar el Pulitzer el 1994 per una foto que mostrava un nen desnodrit al Sudan, amb un voltor a pocs metres. Carter es va acabar suïcidant per les crítiques rebudes, que li recriminaven no haver ajudat el nen, encara que la realitat de la foto era molt diferent.
Una altra instantània controvertida va ser la d’Aylan Kurdi, un nen sirià que va morir a la costa de Turquia mentre la seva família intentava fugir de la guerra al 2015. La imatge mostra el cos del petit boca terròs sobre la sorra: una fotografia per remoure consciències.
El #fotoperiodismo busca remover consciencias con imágenes a menudo impactantes, pero ¿qué es más importante: el deber de informar o la ética de publicar? 🤔 📸 Hablamos sobre uno de los dilemas más comunes del periodismo. 😅 https://t.co/rZH3ggbNgr pic.twitter.com/pG4YVr1bda
