18 maig 2024
spot_img
18 maig 2024

La Gran Barrera de Corall, en perill

Les Nacions Unides demanen que aquest ecosistema marí s'inclogui a la Llista de Patrimoni Mundial en Perill

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha presentat un nou informe sobre la situació mediambiental de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia, en el qual alerten sobre l'impacte del canvi climàtic i la contaminació en aquest ecosistema i demanen que es consideri “Patrimoni de la Humanitat en Perill”.

Un grup d'experts de la UNESCO va visitar Austràlia al març i va estar analitzant els efectes que pateix aquest paratge natural: des de l'emblanquiment massiu del corall, provocat per l'augment de les temperatures i l'increment de l'acidesa de l'aigua, fins a la pèrdua de biodiversitat.

La Gran Barrera de Corall es troba a la costa de Queensland, al nord-est d'Austràlia, i és un dels ecosistemes marítims més grans i amb més biodiversitat del món. Allà s’hi troben més de 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos, 4.000 varietats de mol·luscos i prop de 250 espècies d'ocells marins, a més d'esponges, anemones, crustacis…

Els experts demanen a les autoritats australianes que apliquin mesures més estrictes per a reduir les emissions contaminants, provocades per la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural). L'objectiu és limitar l'augment de la temperatura global a 1,5°C, seguint el que s'estableix a l'Acord de París.

Fins ara, el govern australià s'havia mostrat reticent a incloure la Gran Barrera de Corall com a Patrimoni Mundial en Perill, perquè això implicaria haver d'adoptar una sèrie d'accions i canvis en les polítiques per tal de garantir-ne la conservació.

No obstant això, al maig es van celebrar eleccions a Austràlia i es va produir un canvi de govern: Anthony Albanese, del Partit Laborista, va prendre el relleu a Scott Morrison, del Partit Liberal, formació que governava al país des del 2013. Segons el nou govern, el canvi climàtic és una prioritat i de moment ha anunciat una reducció del 43% de les emissions de cara al 2030.

El pas del temps, escrit al corall

A més de ser un espectacle de la natura, la Gran Barrera de Corall també aporta importants dades científiques sobre l'evolució del nostre planeta. La barrera s'estén al llarg de 2.000 quilòmetres de la costa de Queensland i permet veure com l'escorça terrestre ha evolucionat al llarg de milers d'anys.

Els coralls són éssers vius diminuts que viuen formant grans colònies: són els anomenats esculls. Solen formar-se en aigües càlides, ja que necessiten la llum del sol per a sobreviure, i són molt sensibles als canvis ambientals (temperatura, composició de l'aigua, erosió…).

Els darrers 15.000 anys, els coralls han sobreviscut a diferents eres glacials en interglacials. Al llarg dels mil·lennis, el nivell de la mar baixava fins a deixar els coralls al descobert, que quedaven exposats a l'erosió, i tornaven a cobrir-se d'aigua en èpoques posteriors, quan es creaven les illes i creixien els esculls.

La Gran Barrera de Corall és l'ecosistema coral·lí més gran del món i va des de la vora de la costa australiana fins a 250 quilòmetres mar endins, i arriba als 2.000 metres de profunditat. Això permet als científics observar diferents tipus de corall i diferents estats de la seva formació, a més d'oferir informació geològica sobre la formació de la Terra.

D'altra banda, també serveix per estudiar com conviuen i es relacionen animals d'espècies molt diferents (plantes, peixos, crustacis), que competeixen entre ells o s'ajuden per sobreviure. Per exemple, els coralls serveixen de refugi a algunes espècies de peixos, mentre que els ocells serveixen a les plantes marines per dispersar-ne les llavors i expandir-se.

Patrimoni de la Humanitat en perill

La Llista de Patrimoni Mundial en Perill és un llistat elaborat per la UNESCO que inclou llocs que són Patrimoni de la Humanitat i que estan en perill per diferents motius, ja sigui per una guerra o conflicte armat, un terratrèmol o un altre desastre natural, per la contaminació, la urbanització descontrolada o la caça il·legal.

En l'actualitat, hi ha 1.154 llocs que són Patrimoni de la Humanitat, i 52 estan en perill. Quan s’inscriuen a la llista de patrimoni en perill, la UNESCO pot destinar-hi fons de recuperació per millorar-ne la situació, ja sigui restaurant edificis o finançant programes de conservació mediambiental.

Ara bé, les accions de millora han d'implementar-se sempre amb el vistiplau del país on es trobi el Patrimoni. Alguns països demanen a la UNESCO que inclogui els seus paratges a la llista per cridar l'atenció de la comunitat internacional i obtenir ajudes econòmiques; mentre que, per a d’altres Estats, estar en la llista suposa una crítica a les seves polítiques i consideren que els dona mala imatge.

La Gran barrera de Corall va ser inscrita com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1981 i, des de fa anys, la UNESCO alerta sobre la necessitat d'incloure-la en aquest llistat per protegir aquest ecosistema de gran valor biològic.

Alguns llocs a la Llista de Patrimoni de la Humanitat en Perill són l'antiga ciutadella de Bam (Iran), que va quedar destruïda per un terratrèmol al 2003 on van morir 26.000 persones; la ciutat històrica de Zabid (Iemen), on les cases antigues han estat substituïdes per edificis de ciment; o diversos parcs i reserves naturals a la República Democràtica del Congo, afectats per la guerra i els conflictes armats.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -