La guerrilla kurda PKK anuncia la seva dissolució
L’anunci suposa la fi de la lluita armada contra Turquia que va començar fa més de 40 anys i que ha deixat uns 45.000 morts
El grup guerriller PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), que lluita per l’autonomia dels kurds a Turquia, ha anunciat la seva dissolució. Després de 40 anys d’enfrontaments amb l’Estat turc, l’organització ha decidit posar fi a la seva lluita armada per buscar una resolució pacífica del conflicte.
La dissolució respon a la carta que el fundador i líder del PKK, Abdullah Öcalan, va enviar a l’organització el mes de febrer, demanant el cessament de la violència. El polític, que compleix cadena perpètua per la seva relació amb la guerrilla, va escriure el missatge des de la presó on porta empresonat i en aïllament gairebé total, des del 1999.
El PKK va ser fundat el 1978 i va iniciar la lluita armada contra Turquia sis anys després. Durant tot aquest temps, l’organització ha dut a terme atacs contra forces armades turques, però també atemptats a zones rurals i urbanes. El conflicte ha deixat més de 45.000 morts.
Turquia i altres països del món, com els Estats Units o a Unió Europea, han considerat el PKK com una organització terrorista. Tanmateix, per a molts kurds, l’organització ha estat un símbol de resistència davant l’opressió i la negació de la identitat.
Qui són els kurds?
Els kurds són un dels pobles més antics i nombrosos de l’Orient Mitjà. Fa més de 2.000 anys que viuen en una regió muntanyosa coneguda com el Kurdistan, que abasta parts d’altres països com Turquia, l’Iraq, l’Iran i Síria. Entre 25 i 35 milions de persones formen part d’aquesta comunitat que comparteix llengua, cultura i tradicions.
Un dels moments clau de la seva història va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, quan les potències vencedores i l’Imperi Otomà van signar el Tractat de Sèvres. Aquest text contemplava la possibilitat de crear un estat kurd independent, cosa que va alimentar les aspiracions dels kurds de tenir un país propi.
Tanmateix, això mai va passar. El territori tradicionalment habitat pels kurds va quedar finalment dividit entre Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria, on aquest poble es va convertir en minoria. Al llarg de la història, els kurds han estat objecte de repressió i no han tingut reconeguts certs drets.
En aquest context, molts kurds van començar a organitzar-se políticament. Un d’ells va ser Abdullah Öcalan, qui va fundar el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) l’any 1978. L’organització va sorgir com una resposta radical a la negació de la identitat kurda i, el 1984, va començar la lluita armada contra l’Estat turc.
Com t’afecta aquesta notícia?
Quan es va crear el PKK, el seu objectiu inicial era la creació d’un estat kurd independent. L’organització volia que el seu poble tingués un país propi, amb govern, territori i lleis. Amb el temps, però, el grup va anar canviant el seu enfocament. En els darrers anys, van començar a lluitar per l’autonomia regional.
Volien que els kurds tinguessin més control sobre les seves decisions polítiques als països on estan repartits. A més, van començar a centrar la seva lluita en la defensa dels seus drets lingüístics i culturals, com el dret a parlar la seva llengua, ensenyar la seva història i preservar les seves tradicions.
Aquest canvi d’enfocament va venir acompanyat d’una sèrie d’intents per aconseguir la pau. L’any 2013, Öcalan va compartir per primera vegada la idea d’abandonar les armes i buscar una solució democràtica per al poble kurd. A partir d’aquell moment, es va obrir un procés de pau, i el govern turc i el PKK van començar a dialogar.
La dissolució del grup guerriller marca finalment un canvi històric, ja que deixa enrere 40 anys de violència. Ara s’espera que la lluita dels kurds pels seus drets no acabi amb la dissolució del PKK, sinó que continuï a través de mitjans pacífics i polítics.