Milers de migrants i sol·licitants d’asil cada any es llancen a la mar des d’Àfrica per arribar a Europa a la recerca d’una vida millor
Aquest últim any, més de 108 mil persones s’han llançat al mar Mediterrani per intentar arribar a Europa des d’Àfrica, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Migrants i sol·licitants d’asil emprenen un viatge incert en vaixells insegurs, desprotegits i guiats per contrabandistes en la ruta migratòria més mortífera del món.
La fugida de conflictes, d’amenaces, de violacions de drets humans i de la pobresa empeny els migrants a viatjar per intentar arribar a la seva destinació: Europa. Al mar Mediterrani hi han mort gairebé 1.000 persones el 2020, segons la IOM.
Encara que aquesta xifra continua sent molt alta, la quantitat de morts porta disminuint progressivament des de 2016 quan es va arribar al pic de 4.757 vides perdudes al mar. En part, aquesta reducció es va produir pel descens de migrants que emprenen la ruta marítima. Enguany s’han produït un 30% menys de morts i al voltant d’un 40% menys d’intents d’arribada que l’any anterior.
No, no es el mapa de casos de #Coronavirus, sino de las muertes evitables de personas migrantes y refugiadas en el Mediterráneo.
¡MÁS DE 20.000!https://t.co/OC5PIob0H2#VíasLegalesYA #IlegalEsDejarlesMorir pic.twitter.com/flSFj11kIk
— CEAR (@CEARefugio) March 10, 2020
Vies i migrants al mediterrani
La ruta migratòria del Mediterrani és en la qual més persones moren actualment i està formada de diverses vies. La responsable de 7 de cada 10 morts és la d’Europa Central. El port de sortida és Líbia i el d’arribada sol ser Itàlia, i en particular l’illa de Lampedusa, i la de Malta. Per part seva, a la ruta marítima d’Europa Occidental hi moren 2 de cada 10 persones que busquen creuar el Meditarrani.
La ruta Oriental fa referència al camí que prenen els migrants que surten de Turquia per a anar a Xipre i sobretot a Grècia, particularment a l’illa de Lesbos. Aquesta ruta representa una mica menys del 10% de les morts migrants al mar.
En todo el mundo🌍 hay más de 270 millones de migrantes internacionales, según la ONU🇺🇳.
Muchos de ellos arriesgan su vida para llegar a un nuevo país.
Os explicamos cuáles son las rutas migratorias principales con una infografía.Por @oriolvidal_ pic.twitter.com/3qo6HRjdvw
— Junior Report (@JuniorReport_) February 20, 2020
Encara que la sortida des d’Àfrica cap a Europa es produeixi des de ports específics, els migrants provenen de diferents països. Segons dades de l’Agència de l’ONU pels refugiats (ACNUR), la majoria dels quals van arribar a terra europea per mar el 2020, provenien de Tunísia. Van ser gairebé 11.500, la qual cosa representa el 20% total.
Algèria suposa el 15% total de les migracions, mentre que Síria i l’Afganistan, les nacionalitats que més havien migrat cap a Europa per vies marítimes en els últims 6 anys, representen el 6% cada país. El Marroc, Bangladesh, Mali, Cost d’Ivori i Guinea completen la llista dels 10 països d’origen dels migrants de la mar Mediterrània.
Escuchad el sonido del naufragio que vivimos ayer.
El grito desesperado de una madre en busca de su bebé de 6 meses de vida, en medio del caos.
Le recuperamos del mar en parada respiratoria,remontó, pero horas más tarde su pequeño cuerpo no resistió.
Ella es la madre de Joseph💔 pic.twitter.com/mYzXLq1jxi— Open Arms (@openarms_fund) November 12, 2020
Accions de la UE i de les ONGs
La situació migratòria que es viu avui dia al Mediterrani va tenir el seu punt d’inflexió l’any 2015. El flux de migrants que intentaven entrar a Europa es va aguditzar de tal manera que s’ha convertit en la crisi migratòria i humanitària a Europa més important després de la Segona Guerra Mundial, degut especialment a la crisi provocada per la guerra civil a Síria, activa des del 2011.
Des de llavors, la Unió Europea ha buscat maneres de frenar l’arribada de migrants. D’una banda, ha pactat amb Turquia perquè el país impedeixi el pas dels migrants cap a Europa, molts dels quals fugien de la guerra civil a Síria. Des de llavors, el nombre d’arribades s’ha reduït considerablement en gran part a causa de la política de devolució de migrants que arriben a les illes gregues a Turquia. Diverses ONG van advertir que aquest tracte anava en contra dels drets humans.
D’altra banda, en la ruta central del Mediterrani, la UE ha pactat amb el Govern de Líbia diversos acords: formar als seus guardacostes per a impedir el trànsit de migrants i el tràfic d’éssers humans a Líbia, protegir i assistir als migrants, fer costat a les comunitats locals i millorar la gestió de les fronteres.
Organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF), no obstant això, denuncien que la formació i inversió de la Unió Europea en la Guàrdia Costanera Líbia serveix per a interceptar als migrants i retornar-los al país, tot i que l’OIM considera que Líbia no és un port segur.
Con motivo del 3er aniversario del acuerdo entre la #UE y #Turquía para controlar la migración, @OxfamIntermon y otras 24 ONGs han denunciado que este acuerdo solo ha dado lugar a políticas peligrosas e ineficaces https://t.co/jXb9Bkdskd pic.twitter.com/2fWGGnNFU8
— OI en Granada (@OIenGranada) March 21, 2019
A canvi d’aquests acords, la UE ha aportat grans sumes de diners a tots dos països. Aquestes accions han estat criticades per les ONGs ja que acusen Europa d’“externalitzar” les seves fronteres. També han censurat que la UE no rescati en aigües internacionals i que no rebi a migrants rescatats per les ONGs al mar.
L’any passat, Itàlia, sota les ordres del polític del partit ultra Lega Nord, no va permetre desembarcar al vaixell de salvament de l’ONG Open Arms amb diverses desenes de migrants rescatats al mar.
Poc abans, la capitana d’un altre vaixell de rescat, Sea-Watch 3, Carola Rackete, va ser arrestada a Lampedusa (Itàlia) per atracar malgrat la prohibició expressa del govern italià. Per part seva, l’ONG Metges Sense Fronteres ha rescatat a més de 60.000 persones i ha assistit a altres 20.000 des de 2015.
Fonts: IOM, BBC, La Vanguardia, ACNUR, MSF, Unió Europea (ruta central, ruta est), Amnistia Internacional
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre PERSONES REFUGIADES
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: REFUGIATS
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES
