La Terra s’omple de plàstic

Un estudi de la revista científica 'Nature' alerta que cada any s'aboquen al medi ambient 52 milions de tones de plàstics

Des dels oceans més profunds fins a les muntanyes més altes i els boscos més frondosos del món… Tots els espais naturals s'omplen cada any de residus plàstics. En total, el nostre planeta genera 52 milions de tones de plàstics a l'any que acaben escampats per tot el medi ambient.

És la conclusió a què ha arribat un grup de investigadors de la Universitat de Leeds (Regne Unit) després d'examinar els residus produïts a nivell local a més de 50.000 ciutats i pobles de tot el món. L'estudi ha estat publicat aquesta setmana a Natura, una de les revistes científiques més prestigioses.

Per fer-nos una idea de les dimensions, segons els investigadors, aquesta contaminació anual permetria omplir el Central Park de Nova York amb residus plàstics tan alts com l'Empire State Building. Posats en fila, les deixalles podrien fer la volta al món més de 1.500 vegades.

L'estudi va examinar el plàstic que pararà al medi ambient, no el que es diposita en abocadors o es crema adequadament. Així, l'article conclou que les principals vies de contaminació plàstica al món són la escombraries no recollides i la crema a l'aire lliure d'aquests residus, una pràctica que suposa una greu amenaça per a la salut humana. 

Índia, el país més contaminant

Segons els autors, gairebé 1.200 milions de persones (15 % de la població mundial) manca de serveis de recollida d'escombraries, el que fa impossible el reciclatge d'aquests residus. Aquesta és una de les principals raons per les quals el sud-est asiàtic i Àfrica subsahariana produeixen la major quantitat de residus plàstics. 

En concret, els dades mundials reflecteixen que, el 2020, els països més contaminants eren la Índia (9,3 milions de tones), Nigèria (3,5 milions de tones) e Indonèsia (3,4 milions de tones). 

Encara que als països de renda baixa i mitjana la generació de residus és molt més petit, gran part d'aquestes escombraries no es recull ni es diposita a abocadors. En aquest sentit, els investigadors adverteixen que la recollida d'escombraries s'hauria de considerar una necessitat bàsica, com els serveis d'aigua i clavegueram.

No podem oblidar que l'acumulació d'escombraries pot provocar greus problemes per a la salut dels humans: transmissió de malalties, contaminació de l'aigua potable disponible, infeccions gastrointestinals…

El plàstic arriba al nostre cos

La comunitat científica porta anys alertant sobre el perill dels microplàstics, residus amb una mida menys de cinc mil·límetres. Com que són tan petits, són molt difícils d'eliminar. Aquests es generen a través de la descomposició de residus plàstics més grans (com bosses o envasos), del desgast de materials sintètics (com pneumàtics o peces tèxtils), i també són presents a productes de neteja personal (com a desodorants).

A causa de la seva mida, poden ser transportats pel vent i l'aigua a tota mena de llocs sense dificultat. D'aquesta manera, els microplàstics s'introdueixen al organisme d'animals marins com peixos i crustacis, i entren a la cadena alimentària fins arribar a les persones.

Avui dia, la presència d'aquests plàstics petits al nostre planeta ha suscitat greus preocupacions per a la seguretat de la població. Segons un informe de l'ONU, les persones microplàstics inhalats a través del aire, els consumeixen a través dels menjar i l'aigua, i fins als absorbeixen a través de la pell. 

Un cop dins del cos, els microplàstics poden alliberar additius i substàncies químiques tòxiques, el que suposa un risc per a la salut, segons alerta en un estudi el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP).