La tridèmia d’infeccions respiratòries arriba a Europa

Els casos de grip, covid-19 i virus respiratori sincitial col·lapsen els hospitals i centres de salut de països com Espanya

El fred s'ha instal·lat a Europa i, segons adverteix l'Organització Mundial de la Salut, ha vingut acompanyat d'un augment de la circulació de patògens respiratoris per tota la regió. Aproximadament la meitat dels països europeus estan experimentant nivells més alts de febre i tos, segons les darreres dades de l'OMS.

En concret, estan convivint i circulant tres virus amb una manifestació clínica similar, és a dir, que els signes i els símptomes que experimenten les persones afectades són molt semblants. Parlem de la grip (especialment la grip A), el SARS-CoV-2 (covid) i el virus respiratori sincitial (VRS).

Alguns dels símptomes més comuns són malestar general, febre, tos i mocs. Aquests també poden provocar mal de coll i dificultat per respirar.El nombre de casos ha augmentat especialment en llocs com Espanya, on els centres de salut s’estan col·lapsant a causa de l’alt nombre de pacients. La incidència ha pujat les últimes setmanes, coincidint amb les festes de Nadal. Com a conseqüència, les màscares tornaran a ser obligatòries als centres sanitaris i hospitals del país.

La coexistència d’aquests tres virus ha fet que el terme “tridèmia” es comenci a utilitzar amb freqüència, especialment als mitjans de comunicació. Tot i això, alguns especialistes mèdics alerten que utilitzar aquest concepte podria alarmar massa la població.

És el cas de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), que considera que aquest terme pot donar la sensació d’una coinfecció de dos o més d’aquests virus i, per tant, de més gravetat. L’organització explica que hi ha pocs casos de coinfecció.

Un virus que perdura

La pandèmia del coronavirus va arribar al final. El maig del 2023, l’OMS va declarar que l’emergència internacional per la pandèmia de la covid-19 havia acabat. L’anunci es va produir més de tres anys després que l’organització declarés la malaltia del coronavirus com a «emergència sanitària global», el nivell d’alerta més alt.

Tot i que l’agència de l’ONU per a la salut va anunciar que el SARS-CoV-2 ja no és una emergència pública internacional, això no vol dir que la covid-19 hagi deixat de ser una amenaça. Com alerten els organismes de salut internacionals, el virus encara existeix i continua provocant malalties greus.

Tot i que les taxes d’hospitalització són baixes en comparació amb les mateixes dates de l’any passat, la meitat dels països d’Europa que reporten dades sobre hospitalització a causa d’aquest virus estan experimentant tendències creixents, segons recull l’OMS. Alguns dels territoris més afectats són Txèquia, Finlàndia, Itàlia, Letònia i Eslovàquia.

Per això l’ONU continua posant èmfasi en la importància de la vacunació tant de la covid com de la grip. Especialment en els grups d’alt risc, com la gent gran, les persones amb malalties cròniques i els treballadors mèdics. Vacunar-se ajuda a protegir-nos a nosaltres mateixos davant de la malaltia, però també a tota la societat.

Fenomen postpandèmic

El que està passant ara a Europa amb els casos de grip, covid-19 i virus respiratori sincitial ja va passar a altres llocs fa un any. Va ser el novembre del 2022 quan l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) va alertar que els Estats Units i alguns països de Llatinoamèrica estaven patint la propagació d’aquestes infeccions respiratòries.

Als Estats Units, els més afectats van ser els menors. Els hospitals van tenir dificultats per atendre tots els pacients a causa de la gran quantitat de nens que arribaven amb problemes respiratoris. Hi va haver un augment dràstic del virus respiratori sincitial (VRS), una infecció que obstrueix les vies respiratòries i la causa més comuna de bronquiolitis i pneumònia en menors de 1 any.

Els especialistes mèdics expliquen que això és un fenomen postpandèmic. Durant la pandèmia del coronavirus, l’atenció mèdica global es va centrar en el control d’aquesta infecció i es van implementar pràctiques com ara el distanciament social i l’ús de mascaretes.

Això no només va ajudar a reduir la transmissió de la covid-19, sinó també d’altres virus respiratoris. Tot i això, amb la disminució d’aquestes mesures en alguns llocs i el retorn a patrons d’interacció més habituals, com les reunions socials amb famílies i amics, s’ha facilitat la propagació d’aquestes infeccions.

Un altre dels factors que hi pot haver contribuït és la baixa immunitat de la població, especialment dels nens. Gràcies a les mesures de prevenció del coronavirus, com la distància de seguretat i el confinament, els menors no van tenir l’exposició habitual a patògens, cosa que normalment els permet anar generant defenses.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per als subscriptors. Descobreix l'activitat que et proposem avui!