El polític, que complia condemna per diversos delictes, era considerat el principal opositor del president rus Vladímir Putin
L'opositor rus Aleksei Navalni ha mort a la presó. Segons van informar les autoritats penitenciàries russes el divendres 16 de febrer, el polític estava fent una caminada quan va començar a trobar-se malament, va perdre el coneixement i els metges que el van atendre no van poder fer res per salvar-lo.
Des que es va conèixer la notícia, els grans líders de la comunitat internacional han assenyalat Vladímir Putin, president de Rússia, i el Kremlin (com es coneix el govern ruos) com a “responsables” del que ha passat. L'opositor rus havia demanat votar contra Putin a les eleccions previstes per al 15 de març.
"There is no doubt that the death of Navalny was the consequence of something Putin and his thugs did"
— Sky News (@SkyNews) February 16, 2024
US President Joe Biden reacts to the death of Putin critic Alexei Navalny
Live updates: https://t.co/xWeJKfkPVI
📺 Sky 501, Virgin 602, Freeview 233 and YouTube pic.twitter.com/vIDxNYQR6r
Navalni era un polític i activista conegut per criticar la manca de democràcia i llibertats a Rússia i per les seves investigacions per desemmascarar la corrupció del govern. Feia anys que denunciava les irregularitats de Putin per afavorir els seus aliats i mantenir-se al poder, per la qual cosa era considerat el principal opositor del Kremlin.
Per la seva lluita, va ser guardonat amb el Premi Sajárov a la Llibertat de Consciència 2021 pel Parlament Europeu. Tot i això, el seu activisme ha tingut un preu molt alt, ja que ha estat arrestat en nombroses ocasions i ha enfrontat diversos càrrecs penals al llarg de la seva vida.
El 2020, va ser enverinat amb novichok, un agent nerviós que provoca convulsions i paralitza els pulmons, cosa que va generar indignació internacional i sospites sobre la possible implicació del govern rus en l'enverinament. Un cop recuperat va tornar a Rússia, on va ser detingut i condemnat a més de 30 anys de presó.
Des d'aleshores, el mateix Navalni havia denunciat diverses vegades les males condicions del seu confinament a la presó, on finalment ha mort.
Un mateix president
Vladímir Putin controla el govern rus des de fa més de 20 anys. Des que va assumir la presidència per primera vegada el 2000, Putin ha mantingut una influència dominant en la política russa i ha establert un règim autoritari en què l'oposició gairebé no existeix a la Duma (el parlament rus).
Una de les principals eines utilitzades per Putin és el control sobre els processos electorals i els mitjans de comunicació. A través de la manipulació de les eleccions i la supressió de veus crítiques ha limitat la capacitat de l'oposició per posar en perill el seu lideratge.
Les figures més crítiques, com el polític Aleksei Navalni, enfronten obstacles significatius per participar en unes eleccions lliures. Sovint els activistes i partits polítics que no estan alineats amb la ideologia del Kremlin són perseguits i empresonats sense garanties.
El partido Rusia Unida ha ganado las #elecciones 🗳️ y abre la puerta a que Vladímir #Putin siga gobernando en #Rusia 🇷🇺. ¿Cómo funciona el sistema político ruso? ¿De qué forma se ha silenciado a la oposición? ¡Te contamos las claves de la noticia!https://t.co/q9REejX0m2
— Junior Report (@JuniorReport_) September 21, 2021
El 2020, Putin va dur a terme una controvertida reforma constitucional a Rússia que li permet mantenir-se en el poder per dos mandats més, cosa que significa que podria ocupar la presidència fins a l'any 2036. Aquest mecanisme ha estat molt criticat, en considerar-se una reculada per a la democràcia russa.
Drets i llibertats a Rússia
La situació dels drets i llibertats a Rússia ha estat motiu de preocupació a nivell nacional i internacional en els darrers anys. El govern rus ha imposat restriccions severes a la llibertat de reunió i associació, especialment per a grups opositors i organitzacions de drets humans.
La llibertat d'expressió i de premsa també està restringida, amb un ambient cada cop més hostil per a periodistes independents i mitjans de comunicació crítics amb el Kremlin. S'han implementat lleis que limiten la difusió d'informació considerada com a “extremista” o que critica el govern de Putin.
Aquestes accions han estat justificades pel govern amb el pretext de combatre l'espionatge i la influència estrangera en els assumptes interns de Rússia. Tot i això, molts observadors internacionals consideren que aquestes mesures són part d'un intent més ampli de silenciar l'oposició i mantenir el control.
Organitzacions com Amnistía Internacional denuncien que avui dia es continuen cometent abusos dels drets humans al país, incloses detencions arbitràries, tortura, tractes inhumans i degradants, així com persecució de minories ètniques i grups vulnerables.
