L’agricultura intensiva, causa principal del descens d’ocells a Europa

Un estudi alerta que els fertilitzants i pesticides utilitzats en zones agrícoles estan tenint efectes perjudicials en les poblacions d'ocells.

Cada vegada hi ha menys ocells a Europa. Les poblacions d'ocells han disminuït un 25% de mitjana en els últims 40 anys i la seva pèrdua s'eleva fins al 57% entre aquelles espècies que viuen en zones agrícoles. Hi ha diverses causes que expliquen aquest descens en el nombre d'ocells, però la principal està relacionada amb l'agricultura intensiva.

Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat una investigació liderada per la Universitat de Montpeller, amb la participació del CREAF i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), i publicada a la revista científica PNAS. Segons l'estudi, laintensificació de l'agricultura de les últimes dècades ha provocat la desaparició d'alguns ocells.

L'agricultura intensiva és un tipus d'agricultura que pretén treure el màxim profit de les terres de conreu. Per assolir aquest objectiu, s'utilitzen certs elements com la irrigació artificial, els fertilitzants o els pesticides. El problema és que durant anys s'han subestimat les conseqüències mediambientals d'aquest sistema agrícola.

La investigació de PNAS revela que l'ús massiu de pesticides i fertilitzants està tenint efectes perjudicials en la vida dels ocells. Aquests productes eliminen certs insectes i plantes, la qual cosa fa que els ocells es quedin sense aliment i refugi.

L'estudi també alerta de l'expansió de monocultius, que son terres de gran extensió on només es planta un únic element. Aquest tipus d'agricultura genera paisatges homogenis on hi ha poca diversitat de vegetació, per la qual cosa els ocells tenen més dificultats per alimentar-se de plantes i fruits variats o buscar un lloc on refugiar-se.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat 170 espècies d'ocells comuns, que s'han observat en més de 20.000 llocs de 28 països europeus durant 37 anys. En les últimes dècades, algunes de les espècies que més han patit són l'alosa, l'escribà matollarer, l'oreneta i la tòrtora.

L'efecte de la crisi climàtica

L'agricultura intensiva no és l'única causa de la pèrdua d'ocells a Europa. La recerca també assenyala els efectes de l'urbanització, els canvis en el paisatge forestal i el canvi climàtic. Concretament, la crisi climàtica seria la segona causa del descens d'ocells.

El canvi climàtic està modificant radicalment les condicions de vida dels ocells. Els esdeveniments climatològics adversos, com ara inundacions o sequeres, poden destruir els hàbitats dels ocells i els seus nius. Segons l'estudi, les aus pròpies d'ambients freds han disminuït un 40% a causa de l'augment de les temperatures.

Aquesta situació també està alterant la disponibilitat d'aliments. Les variacions en els patrons de pluja i sequeraafecten la disponibilitat d'insectes, llavors i fruites, que són fonts d'aliment per a moltes espècies d'ocells. Això pot portar a la desnutrició i a l'afebliment dels ocells, afectant la seva capacitat de reproduir-se i sobreviure.

Un altre dels efectes és l'alteració dels processos migratoris. Les aus migratòries depenen de senyals ambientals, com ara els canvis de temperatura i la disponibilitat d'aliments, que els permeten determinar quan i cap a on han de migrar.El problema és que l'escalfament global està alterant els cicles estacionals, dificultant la capacitat de les aus per trobar els recursos necessaris.

A més, el canvi climàtic també està provocant que les aus desenvolupin alteracions en la seva morfologia per poder sobreviure. Segons un estudi de la revista científica Science Advances, les aus migratòries de Nord-amèrica han reduït la mida del seu cos i incrementat la de les seves ales per adaptar-se a les noves condicions climatològiques.

Una altra forma de fer agricultura

La creixent població mundial demanda una gran quantitat d'aliments. Amb l'objectiu de satisfer aquesta demanda, molts països han optat per utilitzar l'agricultura intensiva. Aquest sistema explota al màxim els mitjans de producció per aconseguir la major rendibilitat. L'objectiu és obtenir els màxims cultius amb el menor cost i esforç.

Això permet cultivar una gran quantitat d'aliments, de manera que els propietaris de les terres aconsegueixen grans beneficis econòmics. El problema és que per aconseguir-ho s'utilitzen elements com ara els fertilitzants i els pesticides. Aquestes substàncies químiques afavoreixen el creixement dels cultius però, alhora, són perjudicials per al planeta.

Per aquesta raó, diferents organitzacions internacionals demanen que aquest tipus d’agricultura se substitueixi per sistemes més sostenibles com l’agricultura ecològica. Aquesta es basa en principis que promouen la conservació dels recursos naturals i la protecció del medi ambient.

L'agricultura sostenible redueix la dependència de químics sintètics i cerca alternatives més respectuoses amb el medi ambient, com ara l'ús de fertilitzants orgànics. Això disminueix la contaminació del sòl i de l'aigua, però també preserva la salut d'espècies animals com ara les aus.

Aquest sistema fomenta la conservació dels recursos hídrics a través de pràctiques com el reg eficient o el reg amb aigua de pluja, cosa que permet mantenir ecosistemes aquàtics i hàbitats per a la fauna. A més, l'agricultura ecològica també recolza el comerç local, reduint les emissions d'efecte hivernacle associades al transport d'aliments.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!