L'acord ha estat avalat pels Estats Units i suposa la retirada total de les tropes israelianes del sud del Líban en un termini de 60 dies
El gabinet de seguretat d'Israel ha arribat a un acord d'alto el foc amb el Líban que va entrar en vigor dimecres, 27 de novembre, a les 04:00 hores (hora local). Aquesta treva posa fi a gairebé 14 mesos d’enfrontaments intensos, el període més greu des de la guerra entre els dos països el 2006.
La proposta d'alto el foc ha estat avalada pels Estats Units en el marc de les darreres decisions del fins ara president Joe Biden, que està jugant un paper clau en l’intent de resolució del conflicte. El demòcrata ha assenyalat que, després d'arribar a un acord amb tots dos països, la treva està pensada perquè sigui permanent.
Tot i això, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit que si Hezbollah trenca l'acord, l'exèrcit d'Israel atacarà. De fet, hores abans de donar llum verda a l'acord, el seu exèrcit va bombardejar Beirut a gran escala. Els atacs van deixar deu morts com a mínim i van malmetre diversos edificis de la capital libanesa.
El pla per tornar a la pau té tres etapes: una treva inicial, seguida del replegament de les forces de Hezbollah al nord del riu Litani; retirada total de les tropes israelianes del sud del Líban en un termini de 60 dies; i una sèrie de negociacions entre ambdós països sobre la demarcació de la frontera.
Des de l'esclat de les hostilitats entre Israel i Hezbollah el 8 d'octubre de 2023, un dia després de l'inici de la guerra a la Franja de Gaza, més de 3.800 persones han mort i més de 15.800 han resultat ferides en atacs israelians al Líban, segons RTVE. A més, la violència ha obligat a més d'1,2 milions de persones a abandonar casa seva.
Poc després que entrés en vigor l'acord d'alto el foc, s'han pogut veure libanesos desplaçats tornant a les seves localitats al sud del país.
L'origen del conflicte
Per entendre la raó per la qual Israel i Líban estan enfrontats hem de remuntar-nos al passat i conèixer-ne el context històric.
Quan l'ONU va determinar la creació d'un Estat jueu a Israel el 1948, els països fronterers (Líban, Síria, Iraq, Transjordània i Egipte) van declarar la guerra a Israel. Aquestes regions donaven suport a la causa palestina i no estaven d'acord amb l'ONU: consideraven que la seva decisió implicava l'ocupació de terres que pertanyien als palestins àrabs.
En aquesta guerra, Israel va aconseguir imposar-se i va expandir el territori més enllà del que estipula l'ONU. Tot i això, el conflicte no es va quedar aquí i va deixar profundes ferides a la regió: un gran nombre de refugiats palestins van haver de fugir de casa seva, molts dels quals es van acabar assentant al Líban per proximitat geogràfica.
El 1982, l'exèrcit israelià va envair el sud del Líban amb l'objectiu d'eliminar l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), que utilitzava territori libanès com base per atacar Israel. La invasió no només va provocar una ocupació perllongada, sinó també el sorgiment de Hezbollah.
Aquest grup armat recolzat per l'Iran ha mantingut una posició intransigent cap a Israel des d’aleshores i ha estat protagonista dels atacs posteriors. Per exemple, a la Guerra del Líban de 2006, un conflicte que va durar 34 dies i on 1.300 libanesos i 165 israelians van morir. Hezbollah no va arribar a ser aniquilat i, des d'aleshores, el conflicte entre Israel i aquest grup libanès segueix latent.
Una treva a Gaza?
Des d'octubre del 2023, Israel manté una guerra amb dos fronts: en contra de Hezbollah al Líban i en contra de Hamàs a Gaza. Amb l'alto el foc anunciat aquesta setmana, podria haver-hi un cessament permanent de les hostilitats al Líban. Però què passa amb Gaza? És possible que també hi hagi una treva amb aquest territori?
Els analistes polítics creuen que, a curt termini, no és possible que Hamàs i el govern d'Israel arribin a un acord. A la BBC, expliquen que les divisions entre els palestins i la manca d'un estat unificat i oficialment reconegut que gestioni les converses amb Israel han jugat un paper important en l'absència d'un acord de pau.
A Gaza, Israel ha declarat la seva intenció d'erradicar completament Hamàs, un objectiu que encara no s'ha aconseguit del tot. També pretén recuperar els 101 ostatges que encara hi ha retinguts a la franja, cosa que condicionaria les negociacions d'una possible treva.
El conflicte continua. Segons les últimes dades de l'ONU, almenys 1,9 milions de persones (nou de cada deu) a tota Gaza estan desplaçades. A més, com a mínim 41.431 persones han estat assassinades a la franja des que va començar la guerra. Recentment, el Tribunal Penal Internacional va ordenar l'arrest de Netanyahu per crims de guerra al territori.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!