4 desembre 2022
spot_img
4 desembre 2022
spot_img

L’art i el col·lectiu LGTBIQ+ al llarg de la història

Artistes de diferents moviments i èpoques han retratat el col·lectiu amb mirades molt diferents sobre la llibertat i l’amor 

Un quadre és més que la pintura sobre la tela. És la voluntat del pintor o pintora de retratar alguna cosa amb la màxima fidelitat possible, sempre passada pel filtre de la seva mirada

El col·lectiu LGTBIQ+ ha estat present en molts quadres però cada artista l’ha tractat d’una manera diferent, sobretot depenent de l’època en què s’ha pintat. Hi ha pintures del Renaixement que encarnen l’homosexualitat en un cos estilitzat i jove. En canvi, alguns quadres del segle XIX poden ridiculitzar la diferència i condemnar-la a la marginalitat

Totes les pintures es creen per transmetre alguna cosa: por, patiment, frustració, alegria, coratge, satisfacció. Les cinc següents han captat el col·lectiu LGTBIQ+ en diferents èpoques històriques, i amb una concepció sobre l’amor i la llibertat molt diferent.  

1. ‘Sant Sebastià’, d’Agnolo di Cosimo (1533)

Aquest quadre ha esdevingut una icona pel col·lectiu LGTBIQ+. L’artista de Florència va representar Sant Sebastià com un jove ben plantat, elegant i musculós, un estil renaixentista que trenca amb la tendència pictòrica tradicional, que preferia pintar el sant com un home madur. 

Bronzino va oblidar intencionadament els símbols religiosos que acompanyen un sant, precisament per allunyar-lo de la concepció cristiana, i tampoc va voler donar-li un aire bèl·lic o feréstec. De fet, l’únic element de guerra que apareix al quadre són unes fletxes, però Sant Sebastià les subjecta amb sensualitat, i la capa suau de color rosa acaba de donar-li el toc final d’erotisme.

2. ‘El maricón de la tía Gila’, de Francisco de Goya (1814)

L’artista aragonès va voler plasmar la varietat de cossos i d’identitats sexuals i de gènere que existeixen, seguint l’estètica d’alguns dels seus quadres que retrataven la part més grotesca de la societat

En un dibuix fet amb tinta, Goya va dibuixar un home vestit amb draps, amb uns cabells estrafolaris i una panxa grossa, la representació de les persones “estranyes”. Això sí, ho va fer des d’una perspectiva del segle XIX, quan es menyspreava i es marginava aquestes persones.  

3. Col·lecció ‘Ladies and Gentlemen’, d’Andy Warhol (1975) 

Artista de referència del pop art, Warhol va dibuixar 14 models afroamericanes i llatines transgènere als seus quadres inconfusibles. Són pintures que procuren mantenir les faccions de les noies, però que van un pas més enllà i juguen amb colors i traços de pinzell diferents

Aquesta barreja de delicadesa i transgressió fa que la col·lecció sigui única i estranya alhora, perquè mostra una part de la societat que a l’època de Warhol quedava marginada. La fan ser queer

4. ‘A friend of Dorothy 1943’, de David McDermott i Peter McGough (1986)

Una pintura que retrata la repressió històrica que han patit persones LGTBIQ+ i, alhora, la capacitat de superació que van tenir per fer front a l’adversitat. McDermott i McGough van escriure sobre un fons groc, símbol de la por, tots els insults que s’atribuïen al col·lectiu durant la primera meitat del segle XX: fairy [marieta], fag [marica], queer [estrany]… 

Ara bé, dalt de tot i escrita en vermell, el color de l’amor, hi ha una paraula que destaca per sobre les altres: Mary. Era un dels codis que feia servir el col·lectiu LGTBIQ+ per identificar-se en una època fosca i d’aïllament. El títol de l’obra [Un amic de la Dorothy], era una manera habitual per referir-se a les persones LGTBIQ+.

5. ‘La Revolución’, de Fabián Chairez (2019)

L’artista mexicà va desafiar el gran mite del nacionalisme mexicà: Emiliano Zapata, líder de la revolució del 1910. Chairez va pintar-lo despullat, només vestit amb un barret rosa i unes sabates de taló, i al damunt d’un cavall, per reivindicar una masculinitat diferent a l’hegemònica (és a dir, la d’un home seriós, fort i viril). 

L’exposició del quadre al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic va generar un gran debat i, fins i tot, es van produir agressions contra persones del col·lectiu LGTBIQ+. Per això, molts artistes es van solidaritzar amb Chairez i van crear la seva pròpia versió d’un Zapata LGTBIQ+ amb l’etiqueta #ZapataGay

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -