L’auge dels sindicats als Estats Units

La pressió laboral en grans empreses com Tesla o Amazon reobre el debat sobre els drets dels treballadors al país

L'empresari Elon Musk ha generat molta polèmica les últimes setmanes arran de la filtració d'uns correus electrònics en els quals amenaçava d’acomiadar els directius de Tesla si no tornaven a treballar presencialment a les oficines de l'empresa, després de mesos de teletreball per la covid.

En un dels correus, titulat “El teletreball ja no és admissible”, Musk escriu que els treballadors haurien de passar un mínim de 40 hores setmanals a l'oficina. En cas contrari, “haurien d'estar treballant en un altre lloc”.

Aquestes declaracions, si bé pertanyien a comunicacions privades de l'empresa, han provocat un gran debat sobre els drets laborals dels treballadors als Estats Units i sobre la responsabilitat de les empreses privades a l’hora de protegir aquests drets.

Elon Musk és l'home més ric del món, segons l'última classificació de la revista Forbes. Dirigeix grans empreses com Tesla o SpaceX i, pròximament, també serà propietari de la xarxa social Twitter. Ara bé, les últimes setmanes ha anunciat que planeja retallar un 10% de la plantilla de Tesla a tot el món (prop de 10.000 empleats) perquè té un “molt mal pressentiment” sobre l'economia.

Les declaracions de Musk han provocat la reacció de diversos col·lectius de treballadors i sindicats, que l’acusen de vulnerar els drets laborals. El president dels Estats Units, Joe Biden, també ha criticat el propietari de Tesla i ha defensat el creixement de l'economia al país.

Biden va posar com a exemple altres empreses com el fabricant de cotxes Ford, que ha contractat 6.000 nous treballadors sindicats, o el fabricant de xips Intel, que crearà 20.000 nous llocs de treball. En aquest sentit, el president estatunidenc ha defensat el paper dels sindicats a l'hora de millorar les condicions laborals: horaris, assegurança mèdica, millores salarials…

Les grans empreses contra els sindicats

Elon Musk es considera a si mateix un visionari que ha treballat molt perquè les seves empreses tinguin èxit. Per això ha arribat a proposar una jornada laboral de 80 hores setmanals: creu que els grans projectes només s'aconsegueixen amb moltes hores de feina. En aquest sentit, sempre s'ha mostrat contrari a la creació de sindicats dins de les seves empreses.

Els sindicats són associacions de treballadors d'una mateixa empresa o sector que vetllen per la conciliació laboral i familiar dels empleats. Per tal d’aconseguir-ho, exigeixen millores en les seves condicions laborals: limitar el nombre d'hores laborables, treballar en un entorn laboral segur o garantir el dret a una baixa mèdica sense que això suposi perdre la feina.

Per aquest motiu, cada vegada més treballadors en empreses nord-americanes s'estan organitzant per formar sindicats i defensar els seus drets col·lectivament. La pandèmia de covid també ha influït en aquest fenomen, ja que molts treballadors van ser obligats a continuar treballant i posar en risc la seva salut, sota l'amenaça de perdre la feina si s’hi negaven.

És el que ha passat amb Amazon, empresa líder de comerç online que dona feina a més d'un milió de persones als Estats Units. Amazon ha disparat els seus beneficis durant la pandèmia; en canvi, l'empresa ha rebut moltes queixes per la falta de seguretat en algunes de les seves instal·lacions.

Aquesta situació va impulsar els treballadors del centre de distribució de Staten Island (Nova York) a crear el primer comitè d'empresa d’Amazon a l'abril per denunciar-hi l'explotació laboral. Els empleats de diverses cafeteries de la cadena Starbucks també han començat a organitzar-se en sindicats per defensar els seus interessos.

Sindicalisme als Estats Units

A diferència d'Europa, on l'existència de sindicats o comitès d'empresa és habitual, l'economia dels Estats Units sempre ha afavorit a l'empresa privada. En aquest context, els propietaris i ocupadors tenen l'última paraula i solen prioritzar els beneficis econòmics de l'empresa per sobre de les condicions laborals dels treballadors.

A més, la llei permet a les empreses “substituir permanentment” els empleats en vaga. És a dir: les empreses poden acomiadar legalment als treballadors mentre es manifesten pels seus drets.

Només un 11% dels treballadors als Estats Units estan sindicats i, al sector privat, la xifra disminueix fins al 6%. Es tracta d'un percentatge molt inferior al d'altres països com el Regne Unit (23%), Suècia (66%) o Islàndia (92%). En països com Espanya, la xifra és similar als Estats Units (14%), però les lleis protegeixen més els drets dels empleats.

L’organització sindical més gran dels Estats Units és la Federació Estatunidenca del Treball i Congrés d'Organitzacions Industrials (AFL-CIO), fundada el 1955. Aquesta organització compta amb més de 12 milions de membres i agrupa alguns dels sindicats més importants del país, com el dels professors, el dels funcionaris públics o el dels treballadors del sector de l'alimentació.

Transformació digital i laboral

L'origen dels sindicats va lligat a la feina que es feia a les fàbriques a principis del segle XX: eren feines molt físiques, que requerien d'un gran esforç, i per això els treballadors van voler posar límits per a evitar l'explotació.

A partir de la dècada del 1970, en paral·lel a la disminució de la indústria, el sindicalisme també ha disminuït a tot el món. Alhora han aparegut altres sectors menys regulats, com els serveis (turisme, restauració) o internet (comerç digital, plataformes i apps), que solen aplicar horaris il·limitats per augmentar la productivitat.

Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies han propiciat l'aparició de nous perfils laborals, com els riders que porten menjar a domicili o els repartidors de paquets d’Amazon. Ara, aquests col·lectius s'organitzen per defensar els seus drets i treballar en condicions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!