L'informe 'The Lancet Countdown in Europe 2024' adverteix de la necessitat d'actuar urgentment per protegir la nostra salut davant del canvi climàtic
Els efectes negatius del canvi climàtic en la nostra salut no són iguals a tota la regió i sovint reflecteixen desigualtats socioeconòmiques i marginació. És la conclusió a què ha arribat The Lancet Countdown a Europa 2024, un nou informe que fa un seguiment dels vincles entre el canvi climàtic i la salut a tota la regió europea.
Els resultats mostren que els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut han empitjorat els darrers anys. S'estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat a la major part d'Europa, amb un increment mitjà de 17 morts per cada 100.000 habitants entre 2003-2012 i 2013-2022.
No obstant això, l’informe també revela que aquests efectes depenen de factors com el sexe o la classe.
D'una banda, les dades revelen que la mortalitat relacionada amb la calor va ser dues vegades més gran en les dones que als homes. Per la seva banda, les llars amb baixos ingressos tenien una probabilitat substancialment més gran d’experimentar inseguretat alimentària causada pel canvi climàtic.
A més, el sud d'Europa tendeix a veure's més afectat per les malalties relacionades amb la calor, els incendis forestals, la inseguretat alimentària i la sequera.
🌎 La población #pobre, la más afectada por el #CambioClimático.
— Junior Report (@JuniorReport_) February 12, 2023
🔎 Según @WIL_inequality, el 10% de la población más rica provoca la mitad de las #emisiones contaminantes del mundo, mientras los más pobres no pueden hacer frente a sus consecuencias 🤔https://t.co/pOR1PrbWmd
L'estudi de The Lancet conclou que si no s'adopten mesures climàtiques, es preveu que els efectes adversos per a la salut relacionats amb el canvi climàtic empitjorin a tot el món, afectant milers de milions de persones.
Desigualtat de gènere i canvi climàtic
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ja ha advertit moltes vegades que la crisi climàtica no és “imparcial pel que fa al gènere”. Les dones i les nenes pateixen els pitjors efectes del canvi climàtic, cosa que agreuja la desigualtat de gènere existent i planteja amenaces úniques als seus mitjans de vida, salut i seguretat.
Las mujeres y niñas sufren los peores efectos del cambio climático, lo que agrava la desigualdad de género existente y plantea amenazas a sus medios de vida, salud y seguridad.
— OPS/OMS República Dominicana (@OPSOMSRD) March 9, 2022
Descubre el impacto sobre las mujeres y las niñas: https://t.co/n0epWBU0cF@ONUMujeres pic.twitter.com/To5V7y5Lho
Les dones, especialment a regions rurals i a països en desenvolupament, depenen en gran mesura dels recursos naturals per sobreviure. La degradació ambiental i els esdeveniments climàtics extrems afecten la disponibilitat d'aquests recursos i en limiten les seves oportunitats.
Durant les èpoques de sequera i precipitacions irregulars, les dones, com a treballadores agrícoles en aquests llocs, treballen més àrduament per obtenir ingressos i recursos per a les seves famílies. Segons l'ONU, això representa una major pressió per a les nenes, que sovint han d’abandonar l'escola per ajudar les mares en aquest treball extra.
A més, com que el canvi climàtic agreuja els conflictes armats a tot el món, les dones i les nenes són més vulnerables a totes les formes de violència de gènere: la violència sexual, el tràfic de persones i el matrimoni infantil en són algunes.
L'estiu més calorós
El canvi climàtic segueix present i cada any el seu impacte és més gran. Ara un nou estudi ha confirmat el que molts experts ja van anticipar: l’estiu del 2023 va ser el més calorós a l'hemisferi nord als darrers 2.000 anys, gairebé 4 graus més càlid que l'estiu més fred del mateix període.
Els resultats, publicats a la revista Nature, demostren que a l'hemisferi nord ja s'ha incomplert l’Acord de París de 2015 per limitar l'escalfament a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.
En els darrers 60 anys, l’escalfament global, generat per l'emissió descontrolada de gasos d'efecte hivernacle, està provocant que els fenòmens meteorològics extrems (sequeres, inundacions, onades de calor, ciclons tropicals…) es tornin cada cop més forts i freqüents.
El sur de Europa y norte de África están sufriendo una intensa ola de #incendios forestales 🔥. ¿Qué países están siendo los más afectados? ¿Por qué son tan determinantes las olas de calor? 🌡️ Te lo contamos 👇https://t.co/DyxYEZgkq0
— Junior Report (@JuniorReport_) July 27, 2023
Encara que aquests fenòmens afecten totes les regions del món, els països més desafavorits i amb menys recursos són els més vulnerables davant de l'impacte del canvi climàtic. Entre els més afectats trobem alguns països d’Àfrica. En els darrers 50 anys, els perills relacionats amb les sequeres han provocat la mort de més de mig milió de persones, segons dades de les Nacions Unides (ONU).
