Qui van ser i què van fer les líders de la Revolució russa
Quan es parla de la Revolució russa de 1917, els protagonistes solen ser sempre masculins: Lenin, Stalin, el tsar Nicolau II… Però la veritat és que les dones van tenir un paper clau en el desenvolupament de la revolució
Aleksandra Kol·lontai, Nadiejda Krúpskaia o Inessa Armand són algunes de les dones que van participar en aquest episodi històric. Coneix la seva història aquí.
Aleksandra Kol·lontai, la primera ministra russa
Malgrat el seu origen noble, Aleksandra Kol·lontai sempre es va preocupar per la situació de les classes treballadores i va ser una de les líders del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), on va ser nomenada Comissària de Benestar Social.
Kol·lontai va ser una de les organitzadores del Primer Congrés de les Dones Treballadores de 1918. D’aquest congrés va sorgir el Jenotdel, el Departament de la Dona: un organisme de participació activa de la dona en diferents àmbits públics.
En acabar la Revolució, es va convertir en la primera dona a assumir un lloc com a ministra a la història de Rússia. Va liderar el programa de maternitat que va aconseguir grans avanços en drets per a les dones mares: vuit setmanes de maternitat pagada, servei mèdic gratuït i instal·lacions de lactància.
Arran de la seva experiència, Kol·lontai va escriure sobre l’alliberament de la dona a La Nova Dona i L’Amor a la Societat Comunista, on reivindicava la nova dona com a autosuficient, activista defensora dels seus propis drets i capaç de triar un home que li plagui i no per diners.
Feminismo sin anticapitalismo tiene tan poco sentido como izquierda sin feminismo ✊🏾💜 #AleksandraKollontai pic.twitter.com/VCRvI8nXWA
— melissa (@merlupingui) January 13, 2017
Nadiejda Krúpskaia, tota una vida a la política
Nadiejda Krúpskaia va ser una de les primeres dones a dedicar-se a la política: es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (POSDR) fins i tot abans que Lenin (amb qui acabaria casant-se) i va ocupar un lloc en el Comitè Central del Partit.
La feina de Krúpskaia va ser importantíssima per conscienciar dones de la classe obrera que en aquella època s’havien traslladat del camp a la ciutat a la recerca de feina. Per exemple, va organitzar classes nocturnes per a les treballadores de les fàbriques tèxtils.
Passada la revolució russa, va exercir com a viceministra d’educació durant 20 anys i va ser una de les creadores del sistema educatiu soviètic, a més de desenvolupar la xarxa nacional de biblioteques.
Inessa Armand, una francesa revolucionària
Inessa Armand va néixer a França però es va criar a Moscou amb la seva àvia i la seva tieta. Malgrat viure una vida acomodada i d’estar casada amb un empresari ric, simpatitzava amb la causa obrera i es va afiliar en secret al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (POSDR).
Va haver de fugir de Rússia a causa de les seves idees socialistes i durant l’exili va conèixer Vladimir Lenin i Nadiejda Krúspkaia. Els tres van tornar a Rússia després de la Revolució de febrer de 1917.
Armand va convèncer Lenin que el moviment bolxevic actués contra la Duma, el govern provisional. Després de la Revolució d’Octubre, es va encarregar del Jenotdel, el Departament de les Dones del Partit Bolxevic, on va lluitar per la igualtat de les dones dins del Partit Comunista i els sindicats.
Va ser una de les dones presents a la Primera Conferència Internacional de Dones Comunistes, que es va celebrar el 1907 a Stuttgart (Alemanya) i que va ser l’origen de la Internacional Socialista de Dones.
24 de septiembre de 1920. Muere Inessa Armand, una francesa que se coló en la Revolución Rusahttps://t.co/DIDWCUYltd pic.twitter.com/4Ar84jMbvJ
— Sandra Ferrer Valero (@SandraFerrerV) September 24, 2017
Natalia Sedova, la revolucionària ucraïnesa
Filla d’un ric comerciant ucraïnès, Natalia Sedova va ser una important activista i revolucionària que escrivia sobre cultura i marxisme. Va participar a la revolució de 1905, una de les primeres revoltes de la població russa contra el govern autocràtic dels tsars.
El 1902, Sedova va conèixer Lev Trotski, un dels ideòlegs de la Revolució russa, i es van casar un any més tard. Després de la Revolució, va treballar al Comissariat d’Educació i va estar a càrrec dels museus i els monuments antics.
Després de la mort de Lenin, Stalin es va fer amb el poder i va voler eliminar qualsevol persona que pogués fer-li ombra dins del Partit Comunista, com Lev Trotski. Sedova i Trotski van fugir a Mèxic el 1927, on van viure fins que ell va ser assassinat. Les obres literàries de Sedova inclouen biografies sobre Lev Trotski.
Clara Zetkin, primera secretària internacional de la Dona
Aquesta activista alemanya va ser una important figura del moviment revolucionari socialista a Europa. Des de jove es va interessar per la situació de la dona treballadora i la igualtat de drets entre treballadors i treballadores.
Va haver d’exiliar-se d’Alemanya per les seves idees socialistes, i així va ser com va conèixer diferents intel·lectuals i revolucionaris marxistes, com el seu marit, el revolucionari rus Ossip Zetkin.
Zetkin va proposar la idea de celebrar un Dia de la Dona Treballadora el 23 de febrer (el 8 de març, segons el calendari occidental). A la Primera Conferència Internacional de Dones Socialistes, que es va celebrar el 17 d’agost de 1907 a Stuttgart (Alemanya), va ser nomenada secretària internacional de la Dona.
La vida i obra de Zetkin van inspirar altres dones socialistes com Aleksandra Kol·lontai.
#TalDíaComoHoy en 1933 muere Clara Zetkin, comunista al frente de la Secretaría en la Organización Internacional Socialista de Mujeres pic.twitter.com/BF8AJA2Nht
— PCPE (@PCPE_Comunista) June 20, 2017
Més revolucionàries
Les pàgines de la Revolució russa contenen les històries de moltes altres dones que van lluitar per defensar les seves idees i aconseguir un canvi polític al país.
Larissa Reisner, membre del partit bolxevic en l’època de la revolució, va ser una de les figures politicomilitars més influents i el 1919 va passar a formar part del Comissariat de la Caserna General de l’Armada a Moscou.
Aleksandra Rodionova era una jove conductora de tramvies de 22 anys que va participar a les primeres revoltes de febrer de 1917. Rodionova era la responsable de coordinar els tramvies durant la insurrecció de Petrograd, que acabaria en la caiguda de l’Imperi dels tsars.
Una de les revolucionàries més destacades del soviet de Sant Petersburg va ser Anna Boldireva, que havia assistit a les classes de Nadiejda Krúpskaia quan treballava en una fàbrica tèxtil.
A diferència de la resta de dones que hem presentat, Boldireva va pertànyer sempre a la classe obrera, igual que Anna Litveiko, una altra treballadora tèxtil que es va unir als revolucionaris comunistes durant l’època del govern provisional.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
