Un jutge ha declarat l'exmandatari culpable de corrupció i tràfic d'influències
L'expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat condemnat a tres anys de presó per corrupció i tràfic d'influències, fet que el converteix en el primer cap d'Estat de França a ser condemnat a presó.
Sarkozy va ser president entre 2007 i 2012, tot i que els fets pels quals se l'acusa van tenir lloc abans que accedís al càrrec.
El tribunal l'acusa d'utilitzar les seves influències per aconseguir informació confidencial d'una investigació oberta contra ell: el suposat finançament il·legal de la seva campanya per convertir-se en president el 2007, aprofitant-se de la fortuna de Lilliane Bettencourt, l'hereva de L’Oréal.
Així, Sarkozy va intentar subornar l'advocat Thierry Herzog i el jutge Gilbert Azibert perquè parlessin amb funcionaris de justícia i accedissin a documents secrets, amb l'objectiu de descobrir quines proves s'havien aconseguit contra ell.
La trama es coneix com a “Cas de les escoltes” perquè es basa en unes converses gravades entre Sarkozy i Herzog que van sortir a la llum després que Sarkozy deixés de ser president.
Dels tres anys de condemna, Sarkozy estaria exempt de complir dos anys perquè no ha estat condemnat anteriorment i no té antecedents. El tercer any podria complir-lo en forma de detenció domiciliària, és a dir: no hauria d'ingressar a la presó, però sí que portar un braçalet electrònic per controlar la seva posició i evitar una possible fugida.
Per part seva, Sarkozy continua reivindicant la seva innocència i ha declarat que recorrerà la sentència. Fa temps que s'especulava amb la tornada de Sarkozy a la política, però aquesta condemna limita les seves opcions de presentar-se a les eleccions presidencials de 2022.
Nicolas Sarkozy té una llarga trajectòria en política. Va començar com a alcalde de Neully-sud-Seine, una ciutat als afores de París i un dels municipis més rics de França. També va ser ministre dels dos presidents que el van precedir: François Mitterrand i Jacques Chirac.
El president de França
Igual que Portugal, França és una república semiparlamentària en la qual el president o Cap d'Estat és triat en unes eleccions però té un poder limitat. Qui governa realment en aquests països és el primer ministre o Cap de Govern, escollit en unes eleccions legislatives.
No obstant això, el president exerceix una funció com a representant del país en reunions internacionals o missions diplomàtiques. En el cas de França, una de les principals potències europees i membre del G7 (el grup dels set països més rics del món), el president juga un paper destacat al panorama internacional.
¿#SabíasQue además de ser presidente de #Francia, @EmmanuelMacron tiene un título real? Es copríncipe de Andorra, jefe de Estado de ese pequeño país, que comparte con el obispo de la Seo de Urgel (España) según la constitución andorrana? @afcaracas @DumiotFrancois @NadalDiplo pic.twitter.com/7bMHuX2XZg
— AFMediatecaCCS (@afmediatecaccs) October 16, 2020
D'acord amb les lleis, el president de França és qui escull el primer ministre; ara bé, el seu nomenament pot ser vetat per l'Assemblea Nacional (el parlament francès), per això ha d'escollir un candidat que compti amb una majoria parlamentària.
El mandat presidencial a França té una durada de cinc anys (fins l'any 2000, es renovava cada set anys). L'actual president francès, Emmanuel Macron, va ser ministre d'economia entre 2014 i 2016, quan va dimitir per crear el seu propi partit polític i presentar-se a les eleccions del 2017.
Noves polítiques per a França?
El panorama polític francès ha estat marcat per dos partits durant més de 30 anys: el Partit Socialista (PS), considerat d'esquerres, i la Unió per un Moviment Popular (UMP), considerat de dretes i que el 2015 va canviar el seu nom per Els Republicans.
No obstant això, les eleccions del 2017 van marcar un canvi de rumb al país. En aquell moment, igual que altres països europeus, França encara arrossegava les conseqüències de les crisi econòmica del 2008. A això calia afegir-hi la incertesa provocada per crisi dels refugiats que fugien dels conflictes a Orient Mitjà i la ruptura del Brexit, amb el Regne Unit anunciant la seva sortida de la Unió Europea.
Davant d'aquest escenari, Emmanuel Macron i el seu partit En Marche! representaven un nou model que trencava amb les partits tradicionals i podia oferir noves polítiques. Per això va ser un dels candidats més votats en les eleccions presidencials del 2017.
#Francia Las elecciones presidenciales de 2017 que dieron la victoria a @EmmanuelMacron cambiaron el escenario político del país, el parlamento (577 puestos) es una muestra:
— Politizados (@Politizadoscom) June 28, 2020
@LREM 264;@partisocialiste 29;@lesRepublicains 100;@RNational_off de Marine Le Pen @MLP_officiel 8. pic.twitter.com/MWp9kYW1Mg
L'altra candidata en disputa va ser Marine Le Pen, del partit d'ultradreta Front Nacional. El discurs anti-immigració i ple de solucions màgiques de Le Pen també va convèncer a una part important dels votants, cansats de la crisi i els polítics de sempre.
Finalment, Macron va aconseguir imposar-se en la segona volta de les eleccions: una gran part de l'electorat el va votar per impedir que l'extrema dreta governés a França.
