L’huracà Milton impacta a Florida

Després de tocar terra a Siesta Key (costa oest), l’huracà ha perdut força, però encara representa un perill important per les ràfegues de vent

L’huracà Milton ha tocat terra a Siesta Key (costa oest de Florida) durant la matinada de dimecres a dijous. Després de l’impacte, el fenomen ha perdut força i ha passat de categoria cinc a categoria tres. Tot i això, les autoritats meteorològiques adverteixen que encara representa un perill important per les ràfegues de vent.

El cicló, amb vents sostinguts de 190 quilòmetres per hora i pluges torrencials, ha causat talls d’electricitat que han afectat més de 2,9 milions de persones. Hores abans que toqués terra, es van registrar almenys 19 tornados al centre i sud de Florida, causant la mort almenys de dues persones al comtat de St. Lucie.

A les zones més afectades el nivell del mar s’ha elevat fins a 3 metres, mentre encara colpegen fortes ràfegues de vent i pluges que tenen el potencial de causar inundacions greus. Les autoritats assenyalen que Milton s’ha convertit en una de les tempestes més devastadores que ha impactat a la regió en els darrers anys.

Fa uns dies, es va ordenar l’evacuació de més de cinc milions de persones per evitar que els forts vents i les destrosses d’infraestructures poguessin posar en perill la vida dels residents. Els ciutadans estan en alerta màxima, ja que s’espera que les condicions meteorològiques adverses continuïn durant les hores entrants.

Tot això està passant quan els Estats Units encara es recupera de la devastació que va provocar l’huracà Helene, que fa poc més d’una setmana va deixar més de 200 morts al sud-est del país. Helene s’ha convertit en l’huracà més mortífer des del Katrina, que va provocar més de 1.800 víctimes mortals el 2005.

Què és un huracà?

Els huracans són les tempestes més grans i violentes de la Terra, tal com assenyala l’Agència Espacial dels Estats Units (NASA). També es coneixen com a ciclons tropicals, perquè es formen a la zona del Tròpic terrestre.

Els huracans es formen quan l’aire càlid i humit a la superfície del mar s’eleva cap amunt: aquest espai proper a la superfície s’omple amb l’aire del voltant, que té una temperatura diferent, cosa que crea una diferència de pressió.

El moviment d’aire constant i la pujada d’humitat provoca l’aparició de núvols que giren i s’alimenten de l’aigua del mar. Depenent de les condicions atmosfèriques i de la temperatura, aquests núvols giraran cada vegada més ràpid i seran més grans, creant un forat al centre. És el que es coneix com l’ull de l’huracà.

De vegades, els vents de l’huracà són tan forts que poden empènyer la superfície del mar i desplaçar grans quantitats d’aigua. Zones de costa que abans estaven sota el mar o l’oceà apareixen buides de cop, com si l’huracà hagués succionat tota l’aigua: aquest fenomen es coneix com a maror ciclònica. 

El problema és que l’huracà tornarà a descarregar aquesta aigua a altres zones i això pot provocar greus inundacions.

Huracans i canvi climàtic

Cada cop més estudis científics assenyalen la relació entre el canvi climàtic i la intensitat dels huracans. No és que l’escalfament global provoqui directament aquests fenòmens meteorològics, però sí que influeix en la força dels vents o el volum de les precipitacions i, per tant, a la seva capacitat de destrucció.

El motor principal dels huracans és la calor que extreuen de l’aigua del mar. A mesura que les temperatures de la superfície del mar augmenten a causa de l’escalfament global, els huracans poden captar més energia, cosa que sovint es tradueix en tempestes més fortes i amb vents més intensos.

L’organització World Weather Attribution (WWA) ha estudiat aquesta relació i en un estudi publicat aquesta mateixa setmana assenyala que les temperatures del mar que han alimentat el recent huracà Helene son entre 200 i 500 vegades més probables per l’escalfament global. 

D’altra banda, un aire més càlid pot retenir més humitat, cosa que significa que quan els huracans descarreguen pluges, aquestes poden ser més intenses, augmentant el risc d’inundacions. L’estudi de WWA també assenyala la correlació en aquest sentit: el canvi climàtic va augmentar la intensitat de les precipitacions en un 10% en el cas de Helene. 

Els investigadors adverteixen que si el món continua cremant combustibles fòssils, fenomen que provoca un escalfament global de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, les precipitacions podrien ser encara pitjors durant la temporada d’huracans.