L’iceberg més gran del món s’ha encallat en aigües poc profundes a uns 70 quilòmetres de Geòrgia del Sud, una illa situada a l’oceà Atlàntic. El bloc de gel pesa gairebé mil milions de tones i té una extensió propera als 3.600 km² (gairebé el doble del que mesura la ciutat de Londres).
L’iceberg A23a (nom oficial amb què el denominen al National Ice Centre) es va desprendre de la plataforma de gel Filchner-Ronne de l’Antàrtida occidental el 1986. Durant trenta anys, la massa gel va romandre al mateix lloc, ancorat al llit marí. Finalment, es va separar de la plataforma i va començar a endinsar-se en aigües obertes.
El desplaçament d’aquest iceberg tan gran va preocupar els científics, ja que el seu moviment podia bloquejar les rutes de diversos animals marins, alterar ecosistemes i danyar el fons del mar. Però també podia portar efectes positius: a mesura que els icebergs es fonen, alliberen aigua dolça i minerals que afavoreixen el creixement d’organismes per a la cadena alimentària marina (per exemple, el plàncton).
Abans d’encallar-se a l’illa de Geòrgia del Sud, l’A23 estava a la deriva des de l’agost del 2020. Els experts recorden que el destí d’aquests blocs de gel està escrit: les aigües més càlides, juntament amb les onades i les marees, faran que el bloc de gel es trenqui en diversos icebergs més petits fins que, finalment, es fongui i desaparegui.
La Terra és coneguda com el planeta blau perquè està coberta per un 70% d’aigua. Quan parlem d’aigua no ens referim únicament als mars, oceans, rius i llacs, sinó també al gel marí que es troba als pols, que són les zones més fredes del planeta.
Durant milers d’anys, la neu que està en aquestes regions es va acumulant i comprimint fins que es converteix en gel. L’acumulació de gel forma les glaceres, plataformes enormes que es desplacen cap al mar. Quan el gel arriba a la vora de l’oceà, diversos trossos poden trencar-se i separar-se.
Aquests trossos són el que coneixem com a icebergs, els quals suren pel mar i es desplacen gràcies als corrents marins. A simple vista, aquests blocs marins poden semblar més petits del que són en realitat, ja que la majoria d’ells queden submergits sota l’aigua: només el 10% del seu volum queda visible a la superfície.
Encara que el desgel de les glaceres és un procés natural, el canvi climàtic està accelerant aquest fenomen. El Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) ha advertit que l’extensió diària del gel marí mundial va assolir un nou mínim històric a principis de febrer del 2025.
Els icebergs es poden moure de manera impredictible a causa dels corrents marins, la qual cosa en dificulta la localització i el seguiment. Per aquesta raó, aquests blocs de gel poden arribar a ser molt perillosos per als vaixells. Un dels casos més famosos és el del Titanic, el vaixell que es va enfonsar el 1912 després xocar amb un iceberg a l’oceà Atlàntic, a prop de la costa del Canadà.
Però al marge del risc per col·lisió, el gel marí és molt important per a la vida a la Terra. Aquests blocs gelats reflecteixen la llum solar, ajudant a mantenir les temperatures més baixes. D’aquesta manera, les glaceres i els icebergs tenen un paper clau en la regulació del clima global.
El problema és que, com adverteix Copernicus, cada cop hi ha menys gel. Si no hi ha tantes glaceres, la calor acaba sent absorbida pels oceans, accelerant l’escalfament global i alterant els patrons climàtics, el que pot provocar esdeveniments extrems com onades de calor, tempestes més fortes i sequeres.
La rellevància dels icebergs va més enllà d’esdeveniments històrics com l’enfonsament del Titanic, i conèixer com el gel marí afecta el nostre clima és important per continuar informant-nos sobre els efectes del canvi climàtic i l’escalfament global.
Encallar: quan un objecte queda atrapat o bloquejat i deixa de moure’s. Es fa servir per parlar d’icebergs, però també d’embarcacions.
Plataforma de gel Filchner-Ronne: enorme bloc de gel ubicat al sud del mar de Weddell, a l’Antàrtida occidental.
Llit marí: fons de l’oceà, on hi ha els sediments, roques i altres formacions submarines.
Patrons climàtics: tendències i comportaments habituals del clima en una regió durant un període de temps perllongat.
Deixa un comentari