El costumisme i la militància van ser dos dels corrents literaris que van caracteritzar la literatura durant la Guerra Civil i el franquisme
La literatura va ser un aliat per a molts escriptors en temps de guerra. Són molts els relats que avui dia ens ajuden a entendre una mica millor què va succeir en aquella època.
Alguns autors van utilitzar la seva influència i visibilitat per denunciar la violència i la repressió durant la dictadura franquista i van fer de la paraula escrita la seva particular arma. Uns altres van aprofitar el seu talent creatiu per descriure com vivia la societat durant els anys de la Guerra Civil, en els quals la pobresa i falta d’expectatives eren protagonistes.
Això últim es coneix com a costumisme literari, una tècnica pròpia del segle XIX mitjançant la qual es reflecteixen els usos i costums d’una societat. En molts casos, aquesta descripció no ve acompanyada d’una anàlisi crítica o una interpretació, com sí que ocorre en la literatura combativa o militant, que busca el compromís polític i social.
En aquest article, repassem algunes de les obres, classificades en diferents gèneres literaris, que millor descriuen un dels períodes més foscos de la història d’Espanya.
El gènere narratiu: dones novel·listes
Les dones van tenir una funció molt important durant la Guerra Civil a Espanya, sobretot aquelles que s’identificaven amb el bàndol republicà. També en la literatura, trobem moltes veus de dones de l’època que van plasmar les seves preocupacions i la seva visió del món en els seus relats.
Un exemple és la joveníssima Carmen Laforet (1921-2004) que, amb 23 anys, va guanyar el premi Nadal el 1944. La seva novel·la Nada explica la història d’Andrea, una jove que arriba a Barcelona després del final de la Guerra Civil per estudiar i començar una nova vida. Però en arribar a casa de la seva àvia, veu que la vida ha canviat molt en comparació amb els records que conserva de la seva infància.
Aquesta novel·la mostra la tristesa que va inundar la societat espanyola durant els primers anys de la postguerra i com la petita burgesia es va empobrir després del conflicte. Malgrat les similituds entre la vida de l’Andrea i de l’autora, Laforet sempre va negar que es tractés d’un relat autobiogràfic.
Para celebrar el #DíadelasEscritoras el #CIDA rinde homenaje a Carmen Laforet, de la que se cumplirá su centenario en 2021 y primera ganadora del #PremioNadal con su 📖novela “Nada” hace 75 años
🌐👉https://t.co/QTRVU5cqBs@culturagob @BNE_biblioteca https://t.co/nayJkNkZD5— Archivos Estatales (@ArchivosEst) October 19, 2020
El gènere poètic: versos per al record
Una de les figures clau per apuntar-se dels anys de la guerra és la del poeta alacantí Miguel Hernández (1910-1942). El jove d’Oriola va pertànyer a la Generació del 36, el corrent social inspirat pel moviment obrer i el republicanisme de l’època, i la seva poesia va passar de la riquesa i la simbologia lírica al compromís ideològic.
Va intentar fugir a Portugal després de la victòria de Francisco Franco l’any 1939, però Hernández va ser condemnat a pena de mort, que posteriorment li commutarien per una condemna de 30 anys de presó. Finalment, va morir als 31 anys malalt de tuberculosis al Reformatori d’Adults d’Alacant.
El poemari El Rayo que no cesa (1936) i Canciones y Romancero de Ausencias (1938-1941), escrit ja des de la presó, són dues de les obres més importants del poeta. Enguany se celebra el 110 aniversari del seu naixement.
ELEGÍA A RAMÓN SIJE, de Miguel Hernández. Quizá el más bello poema de despedida a un ser querido que se haya escrito jamás. #Elegia #ElegiaaRamonSije #MiguelHernandez #Laresistenciapoetica #VictorClavijo #poesiaparaunacuarentena #FelizViernesATodos pic.twitter.com/HD6RWH4L5w
— Víctor Clavijo (@VctorClavijo) May 22, 2020
El gènere teatral: l’imaginari espanyol sobre l’escenari
Una altra de les figures imprescindibles de la literatura en llengua espanyola és la del granadí Federico García Lorca (1898-1936), poeta i dramaturg. Lorca és considerat tot un símbol de la repressió franquista perquè va ser assassinat per la seva orientació sexual (era homosexual) i per ser acusat de col·laborar amb el socialisme, ideologia contrària al bàndol nacional, segons l’historiador Ian Gibson. El seu cadàver va ser enterrat en una fossa comuna i, avui dia, no s’han recuperat les seves restes.
#Hilo🧵La imagen de Francisco Franco sigue siendo en España un motivo que divide al país. Hace 45 años que falleció y su muerte marcó un cambio radical en España. Frente a la fecha queremos recordar algunos detalles del caudillo que por cerca de 35 años ejerció el poder. ⬇️ pic.twitter.com/glZqsyMqLz
— DeMemoria (@DeMemoria) November 20, 2020
L’obra de Lorca és un retrat dels costums de la societat rural espanyola de l’època. Exemple d’això són les peces teatrals Bodas de sangre, La casa de Bernarda Alba i Yerma. Però Lorca també va ser un poeta de món, un artista que va tenir vinculacions amb altres escriptors de l’època, com Pablo Neruda. La seva obra Poeta en Nueva York, escrita entre juny de 1929 i març de 1930, va ser una de les “experiències més útils de la meva vida”, en paraules del poeta.
El poeta, ensayista y actual Director del Instituto Cervantes, @lgm_com, comparte con motivo del #DíaInternacionalDelLibro el poema “La Aurora”.
✒️ Los versos forman parte del clásico de Federico García Lorca “Poeta en Nueva York”. pic.twitter.com/LNdnSyp6cb
— Diputación de Granada (@dipgra) April 23, 2020
El gènere periodístic: la crònica de viatges
El gènere de la crònica periodística va servir als escriptors de l’època per a viatjar per diferents zones del país i retratar com es vivia en les zones rurals, més enllà del ritme de la gran ciutat.
Un exemple és el relat de viatges Campos de Níjar, escrit entre 1959 i 1956 per l’escriptor Juan Goytisolo (1931-2017). Un recorregut pel paisatge i les gents de la localitat andalusa. Goytisolo va rebre el Premi Miguel de Cervantes el 2014 en reconeixement de tota la seva carrera literària.
'Reivindicando al Conde don Julián: Homenaje a Juan Goytisolo', esta tarde en #SIEL2019 Frederic Amat, José Luis Gómez y Aline Schulman recordarán al gran escritor, Premio Nacional de las Letras Españolas 2008 y Premio Cervantes 2014. pic.twitter.com/w7CQKZ0p4W
— Ministerio de Cultura y Deporte (@culturagob) February 12, 2019
Amb un to bel·licista i combatiu, el periodista sevillà Chaves Nogales (1987-1944) recull en A sangre y fuego diferents relats sobre la Guerra Civil espanyola, escrits entre 1936 i 1937 i publicats inicialment en diferents revistes internacionals. Tot i que Nogales es va posar al servei del bàndol republicà quan va esclatar la guerra civil, en el llibre descriu i critica la brutalitat de tots dos bàndols del conflicte. Encara que la seva figura va quedar en l’oblit, en els últims anys s’ha reeditat la seva obra i és considerat tot un clàssic.
Seguimos con los reportajes de #chavesnogales: Comunismo indígena. @TrapielloAndres @zelipe @VictorFdez_ @perezreverte pic.twitter.com/DkMVY5Dxkz
— Ahora Diario Gráfico…visto hoy (@Ahoravistohoy) November 19, 2020
Fonts: La Vanguardia; Fundació Cultural Miguel Hernández; Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
