1 març 2024
spot_img
1 març 2024

Lluís Mijoler “Cal dignificar la política. Si el sou d’un polític fos molt baix, només es podrien dedicar a la política els rics”

Els redactors d’INS el Prat Report entrevisten a l’alcalde del seu municipi

Andrea Gallardo, Elisa Mogollón, Queralt Esparducer, Kilyan Falcato, Haritz Núñez, Juanma, Alan de la revista INS El Prat Report. Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.

El passat dijous 9 de març a l’INS El Prat vàrem rebre la visita de l’alcalde del Prat, l’il·lustríssim Lluís Mijoler.

Per començar, què volies ser de petit?

Doncs depenent del moment, evidentment futbolista, com molta gent de la meva generació, molts nens de la meva generació volien ser futbolistes de grans. Bomber, també és una cosa que m’agrada molt, que té a veure la voluntat de servei i ajudar als altres, i també té a veure amb l’activitat física i, per tant, sempre pensava això, mai pensava que voldria ser advocat, encara que m’ho deien sempre: “Aquest noi servirà com a advocat”. Sempre ho discutia tot, era una qualitat, bé, encara no sé si una qualitat o un defecte meu.

Ser alcalde mai m’ho plantejava. A mi m’agrada molt l’esport, soc molt aficionat a l’esport i, per tant, la meva gran il·lusió hauria sigut fer o tenir alguna professió que fos relacionada amb l’esport. Però no he sigut prou bo en cap esport per a viure professionalment d’això, i la vida al final et porta, encara que tu pensis unes coses, cap a unes altres. Però estic molt content i orgullós de la feina feta. 

Com era la situació econòmica a casa teva quan eres petit?

Doncs, com la majoria de vosaltres. Us podeu imaginar: una família del Prat. El Prat és una ciutat obrera, amb orígens humils. Els meus avis o besavis van emigrar de diferents llocs d’Espanya, a Catalunya, Barcelona o El Prat, pensant a trobar un futur millor, per tant, partíem d’una base molt baixa, gent que havia treballat al camp, a les fàbriques, etc. I, per tant, una vida humil, però tampoc em va faltar mai de res, els meus pares per sort van poder desenvolupar una professió i una feina i podíem trobar alguna petita mancança, però diria que podria ser la vida de qualsevol de vosaltres.

És tan difícil com diuen, ser alcalde?

Depèn de la voluntat que tinguis de treballar, la voluntat de servei als veïns i veïnes. De saber que això ho fas pels altres, i evidentment necessites una capacitat. Al final has de conèixer moltes matèries, moltes qüestions que tenen a veure amb la vida de les persones i també requereix una preparació, és important tenir una formació. En el meu cas, jo soc advocat i tinc un recorregut en l’empresa privada, és a dir que no he estat sempre treballant com a polític en una administració, tinc la meva professió i és probable que algun dia pugui tornar-la a reprendre. A més, una formació com la meva en dret, m’ajuda molt a entendre, perquè al final des d’un ajuntament treballem amb normes jurídiques, amb reglaments, taxes, etc. i si tens un coneixement previ, doncs ajuda, no és imprescindible, però ajuda.

Creus que els sous dels polítics són massa alts?

No. Primer crec que valorar la feina que fas pel que cobres no té gaire sentit, però així és la societat, així està muntada. El tema és que si guanyes molt, ets més important, o si tens una feina més important, has de guanyar molt. I no sempre és així, però de totes maneres, crec que si comparem, jo que us he dit que he treballat fora de la política, si es compara el que es guanya fora de la política en una empresa, en la qual jo guanyaria pel meu despatx, o en un banc, on em pagarien per la meva capacitat, la meva formació, etc. amb la responsabilitat que estic tenint com a alcalde, seria dues, tres o quatre vegades més del que guanyo.

Per tant, crec que no és molt, sobretot perquè cal dignificar la política. Si es pagués molt poc, si el sou d’un polític o un alcalde per exemple fos molt baix, el que passaria és que només es podrien dedicar a la política els rics. Perquè tu no et dedicaràs a una cosa amb tanta responsabilitat i amb tanta dedicació si no tens un sou ric comparat amb el que pots guanyar amb un altre. Aleshores, hem d’entendre la responsabilitat que és un pressupost i un ajuntament que comparat amb una empresa doncs la facturació d’una empresa seria una empresa molt important amb un número de treballadors, etc. Si comparem jo crec que no és gaire, però per això dic no! 

Hem d’identificar i entendre què és el que es fa i, torno a dir això, quedeu-vos molt amb això: si es pagués molt poc als polítics o si cobressin molt poc, ningú voldria fer política, només podrien fer política els rics i els poderosos. Llavors la gent que volem transformar precisament aquesta realitat i millorar la vida de les persones, ja no ens hi dedicaríem.

Creus que guanyaràs les properes eleccions?

Sí, ho crec. Per això em presento, no? Em presento perquè crec que les guanyaré, si no, probablement només per ser regidor no ho faria, perquè puc ajudar molt més a les persones des de la meva professió d’advocat. Per tant, em presento amb la voluntat de guanyar sabent que aleshores podré ajudar molt més a transformar aquesta realitat, i a fer d’aquesta ciutat, del nostre lloc al món, El Prat, potser un lloc encara millor, perquè tot es pot millorar.

Si no t’escollissin com a alcalde, què t’agradaria fer?

Doncs, primer, si no sortís com a alcalde, hauria de ser regidor, perquè quan algú es presenta a les eleccions, es presenta per ser regidor, jo em presento per ser regidor. I un cop han sigut les eleccions, els regidors que hi ha, escullen l’alcalde. Si no guanyés aquesta majoria, doncs seguiria sent regidor. Però igualment a mi m’agradaria fer el que sé fer, que és fer d’advocat i és en el fons una mica la feina que faig com a alcalde. Els advocats, l’origen de la paraula, vol dir ajudar als altres, i una mica és el que fem els polítics, ajudar als altres i posar-los les eines perquè tingui una vida més feliç, més plena.

Et molestaria que un amic teu vulgui presentar-se a les eleccions?

Sí, molt! No, no. De fet, tinc dos amics que es presenten, i es presenten per uns altres partits i no passa res, no? Al contrari, jo crec que està molt bé, no? Però clar, si fos un amic molt íntim diria “ostres, per què no et presentes amb mi?”, però això és com presentar-se a delegat de classe. Tu et presentes com a delegat i si es presenta algun amic teu, doncs fantàstic, no? Doncs discutirem, cadascú explicarà el seu programa, què vol fer, quines són les seves propostes i al final els companys i companyes decidiran. Doncs en això passaria igual. No, no em molestaria.

Ara parlarem sobre temes més enfocats en tot el Prat en general. Aleshores, comencem: en quina situació es troba el Prat? Econòmica, política…?

El Prat és un municipi amb una gran complexitat. Heu d’entendre que pocs municipis a Catalunya i a Espanya tenen la singularitat que té El Prat. Al Prat tenim una ciutat molt compacta, i això ajuda molt a la mobilitat, per exemple. Però, a més a més de la ciutat, tenim polígons industrials als voltants, que entren en conflictes. Si tenim polígons que afecten la mobilitat de la ciutat, vol dir que també afecten les emissions del medi ambient i això ja suposa encara un equilibri més complicat.

Tenim espais naturals que hem de protegir, com són els del delta, i a més a més tenim unes grans infraestructures, enormes, l’aeroport i el port que ens ocupen més de la meitat del nostre territori, i que són unes grans infraestructures grises que fan que sempre hi hagi tensions amb el territori. És a dir, ara l’aeroport vol créixer i diem “no, no, no, perquè si creix l’aeroport, ens carreguem els espais naturals”, o la ciutat vol créixer i fer més habitatges, doncs com, de quina manera, perquè també tenim aquest equilibri amb la resta de territoris. O necessitem més polígons perquè les empreses necessiten més espais per treballar, doncs veiem com i en quin espai. Per tant, el municipi del Prat és un dels més complexos d’Espanya, possiblement.

Quins plans o objectius teniu pendents com construccions, remodelacions… entre altres?

Hi ha alguns projectes concrets, El Prat pel nord ha de créixer, el que era abans les fàbriques de La Seda, de La Paperera, aquest passat industrial es reconverteix en habitatges, per tant, aquí veurem en els propers anys com El Prat creix en aquest sentit pel nord. Però jo crec que pel que sobretot hem de treballar és per una ciutat que sigui més per als vianants, per a la gent que va a peu, per a les bicicletes, que depengui menys dels cotxes i que sigui un espai públic més amable i millor per a la ciutat. 

Aquí on esteu és un exemple de com voldríem que sigui una ciutat, pocs cotxes, on pots anar tranquil·lament, sense anar patint que t’atropellin o perquè passen els cotxes molt ràpid, etc. Que puguis, per exemple, anar a una escola amb un equipament esportiu, amb cases a la ciutat i gent que va a passejar, simplement gaudir d’un parc com aquest. Jo crec que aquest és el model de ciutat que busquem pel futur, una ciutat més amable sense cotxes i on sigui molt més segur caminar, desplaçar-te, i en definitiva, si és més segura també vol dir que és més feminista.

Com està funcionant el programa de lloguer de bicis? 

Doncs està funcionant molt millor del que jo pensava que funcionaria al principi, jo pensava que al principi costaria una mica més i que potser seria difícil arribar a tot arreu, que tothom entengués com pot funcionar, que tothom tingués curiositat a mesura que anés veient que funciona i, en canvi, des de la primera setmana ja és un tema que ha funcionat molt bé.

I el fet que al Prat sigui més fàcil que funcioni que a altres llocs és pel que us deia, perquè és una ciutat compacta, és una ciutat en la qual en 15 minuts pots anar gairebé a qualsevol punt de la ciutat i és clar, això fa que faciliti molt tant anar en peu com en bici. Ara també hem començat a treballar en un projecte no només de bici compartida, sinó de cotxe compartit, cotxe elèctric que pots agafar-lo per hores i si no cal, doncs no cal tenir cotxe aparcat al carrer o a un pàrquing si l’utilitzes potser només un o dos cops a la setmana. En canvi, tens la possibilitat d’anar i agafar un cotxe al carrer i aprofitar-lo unes hores per fer aquelles tasques per a les quals necessites cotxe, i que puguis anar en bicicleta o a peu és fantàstic, i això també està funcionant. 

Però això sou vosaltres els que ho heu de decidir; què és el més important per al futur: tenir coses i acumular riqueses, tenir moltes bicicletes, molts cotxes, tot nostre? O tenir davant aquelles eines que ens siguin útils pel que necessitem en aquell moment i no acumular moltes coses? La bicicleta és un exemple, potser no cal que tothom tingui una bicicleta a casa si només l’utilitzes algunes hores o alguns dies a la setmana, però, en canvi, tens  davant un mitjà que et permet anar de casa al metro o de casa a l’estació i de l’estació anar a treballar al tren o directament per moure’t per la ciutat. És molt més exitós del que ens pensàvem que seria al principi, i això és molt bo.

Hem comprovat que falten ofertes d’oci pels joves entre 14 i 16 anys, teniu algun projecte en ment?

Aquest és un tema força complicat, però mira fa res, dues setmanes, m’he reunit amb empresaris d’oci, gent que té restaurants, que tenen discoteques, etc. Ens han dit que hi ha hagut un canvi d’hàbits en els joves. Fa 30 anys els joves sortien de tarda, i ara cada cop més, els joves sortiu de nit i no tant de tarda, i això fa que no es puguin compatibilitzar tant uns espais que poden servir per a la tarda per un tipus de públic més jove i a la nit per un públic més gran; això fa que la despesa que suposa tenir una discoteca és molt més alta que el que era fa 30 anys. 

A més a més, tenim a prop tot el que és Barcelona, el Gran Via sud, diferents espais i la proximitat de metro i autobús fan que també molts cops us desplaceu cap a fora. I també quan parlo amb vosaltres molts cops em dieu que també us està bé el Gran Via i preferiu no trobar-vos un lloc per aquí on us trobeu a la família, als cosins, als pares o als tiets o no sé què, i llavors vegin el que esteu fent i a què us dediqueu no? Que també us va bé buscar espais, no? I molts cops fora del Prat. 

Per tant, sí és un tema molt complex, però l’Ajuntament no pot fer més que donar-vos els espais perquè vosaltres al final us gestioneu i feu el que sigui. Com voleu gaudir del vostre oci, no? Per això hi ha centres cívics, per això tenim els patis oberts de les escoles i instituts per poder gaudir aquí, al final, el que necessitem és impuls, necessitem el que vosaltres ens dieu que voleu que passi al Prat, no perquè si no de vegades algú em diu: sabeu qui parla més de falta oci per a la gent jove? Els pares, perquè els pares no volen que vosaltres quan tingueu 16, 17, 18 anys sortiu del Prat.

No ho sé, clar que us voldrien tenir a casa molt a prop no? I, per tant, ho diuen els grans més que no pas els joves, que com alguns cops ja us està bé això, no? Doncs anar al Gran Via sud o anar al carrer de les Moreres, o simplement estar al Palmira Domènech i jugar a un joc de taula, el que decidiu fer. Però crec que és una de les qüestions que hem de tenir un repte cap endavant.


Últimes notícies

-Contingut patrocinat -