L’ONU declara l’estat de fam a Gaza: per què no arriben aliments?
Fa cinc mesos que Israel bloqueja l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja, fet que està posant en perill la vida de milers de gazians
Les Nacions Unides han declarat de manera oficial l’estat de fam a la ciutat de Gaza, el nivell més greu d’inseguretat alimentària que pot afrontar una població. Així ho ha comunicat el grup de Classificació Integrada de les Fases de Seguretat Alimentària (IPC segons les sigles en anglès), un organisme de l’ONU format per experts en escassetat alimentària que s’encarrega de vigilar, supervisar i classificar les crisis de fam al món.
Aquest equip d’observadors ha conclòs en el seu informe que més de mig milió de gazians -gairebé una quarta part de la població de la Franja- malviu en condicions “catastròfiques” havent de fer front a la inanició, la desnutrició aguda i la mort.
L’informe també alerta, que si no es prenen mesures, les condicions empitjoraran de manera imminent. Les províncies de Deir al-Balah i Khan Younis, al sud de la Franja, podrien entrar en un estat de fam oficial a finals de setembre. A més, també avisa que durant el pròxim any, la desnutrició amenaça la vida de 132.000 menors de cinc anys.
Responsables de l’ONU coincideixen a dir que “es tracta d’un estat de fam provocat per Israel” com a resultat de bloquejar o posposar l’accés d’aliments i altres subministraments bàsics durant mesos a Gaza. També recorden que la propagació de la fam “encara es pot controlar” mitjançant un alto el foc i permetent que les organitzacions humanitàries facin la seva feina de forma segura.
Mentrestant, el ministre d’Assumptes Exteriors israelià ha negat que hi hagi fam a Gaza i ha acusat els experts de l’IPC de canviar els criteris que determinen que una població pateix aquesta situació.
De què serveix que l'ONU hagi declarat l'estat de fam a Gaza?
Imatges que han fet la volta al món
La crisi humanitària que viu Gaza, amb imatges d’infants famolencs, hospitals i escoles devastades i persones desesperades intentant aconseguir un plat de menjar ha provocat reaccions i protestes d’indignació arreu del món.
Milers de persones s’han manifestat a Londres, París, Madrid o Barcelona per denunciar la crisi humanitària, demanar-la la fi de la guerra i exigir més accions governamentals. També hi ha hagut manifestacions a Tel-Aviv, a Israel, on s’ha demanat l’alliberament dels ostatges segrestats per Hamàs.
Les mostres de solidaritat amb les persones que viuen a la Franja de Gaza s’han fet especialment visibles a les xarxes socials a través de vídeos i missatges. També en espais que capten l’atenció dels mitjans de comunicació, com la inauguració del Festival de cinema de Venècia o La Volta ciclista a Espanya.
Cinc mesos de bloqueig
La guerra d’Israel contra Gaza va començar fa pràcticament dos anys arran d’un atac de Hamàs en territori israelià en què van morir 1.200 persones i 250 van ser capturades i trasllades a la Franja. Mentrestant, Hamàs ha xifrat en 62.000 les persones mortes pels atacs israelians durant aquest temps, en què la guerra només s’han aturat dues vegades.
A més dels atacs perpetuats, fa cinc mesos que Israel bloqueja totalment o parcialment l’entrada d’ajuda a la Franja, fet que ha causat la mort per inanició de 200 persones i que està posant en perill la vida de milers de gazians. Segons les autoritats israelianes el bloqueig forma part d’una estratègia de “màxima pressió” per obligar Hamàs a alliberar els ostatges que encara té retinguts.
Per què t’expliquem aquesta notícia?
Que un grup de vigilància en inseguretat alimentària determini un estat de fam en un territori és poc freqüent. Des que l’IPC es va fundar, l’any 2004, ha declarat tres estats en escassedat alimentària extrema: Somàlia l’any 2011, Sudan del Sud, el 2017 i el Sudan, el 2024, totes tres en països africans.
La declaració d’estat de fam requereix el compliment de tres condicions: que com a mínim una de cada cinc llars disposi d’una escassedat extrema d’aliments; que una determinada proporció d’infants pateixi desnutrició aguda i que, o bé dos adults o quatre nens de cada 10.000 persones, morin cada dia, sigui per inanició absoluta o per una combinació entre una malaltia i la desnutrició.
Declarar oficialment que un territori del món pateix fam ajuda a centrar l’atenció internacional en aquestes crisis i activa les donacions. A més, també ens pot ajudar a reflexionar sobre la desigualtat i la injustícia que pateixen molts infants i joves del món simplement per haver nascut en països en conflicte.
En un món globalitzat, on se’ns incita a consumir més del que necessitem, prendre consciència i donar valor a actes quotidians, com tenir aliments a l’abast, és una mostra de solidaritat i empatia cap a qui no els pot adquirir.