La Mafalda fa 60 anys

Tants anys després, el mític personatge creat per Quino el 1964 continua sent considerat un símbol de crítica social i política a escala mundial

“Pare, podries explicar-me per què funciona tan malament la humanitat?”, li pregunta la Mafalda el seu pare. Aquesta inquietud d'una nena de sis anys resumeix molt bé l'esperit crític que sempre ha caracteritzat la Mafalda, l'entranyable personatge de còmic creat per l'humorista gràfic Quino. 

La primera vegada que la Mafalda va aparèixer publicada va ser el 29 de setembre de 1964, a les pàgines de la revista Primera Plana, una publicació argentina de gran rellevància a l'època. Aquesta setmana es compleixen seixanta anys d'aquell primer tiratge on vam conèixer aquest mític personatge.

Des de la primera vinyeta, Quino va fer servir aquest personatge per transmetre idees profundes i crítiques socials a través de l’humor. La Mafalda no és només una nena curiosa: malgrat la seva curta edat, té dubtes i frustracions sobre el món que l'envolta i no té por d'expressar-les obertament. 

La claredat de les seves idees, que comparteix amb els seus amics i familiars a les il·lustracions, la van ajudar a convertir-se en un símbol de crítica social i política. Un símbol en l'àmbit global: en seixanta anys, les seves tires còmiques s’han traduït a 26 idiomes, i només a l’Argentina s'han venut més de 20 milions d'exemplars dels seus llibres recopilatoris.

Un personatge inspirador

Tot i que la Mafalda és la protagonista de les tires, està acompanyada d'una colla de personatges secundaris que són també molt importants. 

Per exemple, Susanita, que somia en casar-se i tenir fills, i que representa la idea de dona tradicional. Manolito, el fill d'un magatzemer, és la personificació del capitalisme i està obsessionat amb els diners i els negocis. Felipe, per la seva banda, és un somiador i sempre té el cap als núvols.

Mentre els seus amics de l'escola pensen jugar i divertir-se, la Mafalda es pregunta pels grans problemes del món. Per què hi ha pobresa i desigualtat? Per què les guerres no s’acaben? Per què els adults no posen solució a aquests problemes que ells mateixos han creat?

Des de la seva primera aparició el 1964, aquesta petita nena argentina ho ha qüestionat tot: la política, la societat, el rol de la dona, la guerra… Tot i els avenços que ha experimentat el món, molts dels problemes que la Mafalda denuncia continuen vigents. De fet, algunes de les seves frases més famoses encara són sorprenentment actuals, tot i que van ser escrites fa més de cinquanta anys. 

Avui dia, la Mafalda és un personatge que ha aconseguit inspirar diverses generacions de nens i joves. La seva manera de ser ens ensenya a no conformar-nos amb respostes fàcils, a qüestionar el que ens envolta i a no perdre mai la capacitat de somiar amb un món millor. 

L'humorista darrere de la Mafalda

Aquest 2024 també es compleixen quatre anys des de la mort de Quino. Joaquín Salvador Lavado Tejón (el seu nom real) va néixer el 17 de juliol de 1932 a Mendoza (Argentina) i va morir el 30 de setembre de 2020. Encara que és conegut principalment per haver creat la Mafalda, la seva carrera com a dibuixant i humorista gràfic es va estendre més enllà d'aquesta tira còmica. 

Fill de pares espanyols (van emigrar des de la localitat malaguenya de Fuengirola a l’Argentina), Quino va mostrar interès pel dibuix des que era molt jove. Quan només tenia 17 anys, i després de perdre els seus pares a una edat primerenca, es va traslladar a Buenos Aires per cercar oportunitats laborals com a dibuixant professional.

Va començar publicant vinyetes d'humor a revistes i diaris, però el 1963, una empresa d'electrodomèstics li va demanar que creés un personatge per a una campanya publicitària. Tot i que la campanya no es va arribar a fer finalment, l'argentí va decidir aprofitar el personatge que havia creat per a altres projectes. Així va ser com va néixer la Mafalda.

Després d'aparèixer a la revista Primera Plana, les vinyetes d'aquest personatge femení van començar a publicar-se al diari El Mundo. Després de publicar el primer llibre recopilatori, l'obra de Quino va començar a editar-se en altres països, entre ells Itàlia, Espanya i Portugal. 

Tot i que l'humorista va decidir deixar de dibuixar la Mafalda el 1973 per evitar repetir-se, la popularitat del personatge no va disminuir. Aquesta nena curiosa i contestona va acabar convertint-se en tot un fenomen cultural del qual encara parlem seixanta anys després.