Mark Carney, exgovernador del Banc del Canadà i exdirector del Banc d’Anglaterra, ha estat escollit nou líder del Partit Liberal amb un 86% dels vots. L’economista de 59 anys substituirà Justin Trudeau, i es convertirà en el nou primer ministre del Canadà.
Trudeau va anunciar que deixava el càrrec a començaments de gener d’aquest any. La seva decisió va estar motivada per una creixent pèrdua de popularitat entre els votants, així com per divisions internes dins del seu partit. Després de l’anunci, el Partit Liberal va iniciar un procés intern per escollir el seu nou líder, que ha acabat amb Carney com a guanyador.
El fins ara primer ministre va assumir el lideratge del Canadà el 2015 amb una sòlida victòria: el Partit Liberal va aconseguir la majoria absoluta amb gairebé el 40% dels vots. En aquests deu anys, Trudeau ha dut a terme reformes progressistes, centrades en el canvi climàtic i la inclusió social.
Tot i això, des del 2019, el seu partit governava en minoria, fet que ha dificultat l’aprovació de noves polítiques. Aquesta inestabilitat, unida a la creixent pressió de l’oposició i el desgast del govern després de diversos anys al poder, van contribuir a la decisió de Trudeau de dimitir.
Un cop assumeixi el càrrec, Mark Carney tindrà dues opcions: convocar eleccions anticipades per aconseguir el suport directe de la ciutadania, o esperar que els partits de l’oposició presentin una moció de censura contra el seu govern. Si la moció és aprovada per la majoria dels diputats, el seu govern caurà i es convocaran eleccions automàticament.
Mark Carney arriba al govern en un moment de màxima tensió entre el Canadà i els Estats Units. Des del seu retorn a la Casa Blanca, Donald Trump ha iniciat una guerra comercial amb el país veí, imposant aranzels sobre productes clau (com l’alumini o l’acer).
Aquesta política proteccionista s’ha unit a les polèmiques declaracions del president, que ha dit que els Estats Units haurien d’exercir un major control sobre els recursos naturals del Canadà. Trump ha arribat a insinuar la possibilitat d’annexar el país i convertir-lo en el seu estat número 51 (EUA té 50 estats).
El govern de Trudeau va respondre a les amenaces de Trump amb la imposició d’aranzels com a represàlia. Aquests s’aplicaran a articles com el suc de taronja nord-americà, la mantega de cacauet, el cafè o els electrodomèstics. Ara Carney haurà de decidir si manté aquests impostos o els elimina.
El nou cap de Govern té una gran experiència en economia i finances, de manera que s’espera que respongui amb mesures estratègiques per intentar controlar la guerra comercial amb els Estats Units. El Canadà podria diversificar els seus socis comercials, enfortint la seva relació amb la Unió Europea i Àsia, per exemple.
Encara que el Canadà sigui un país que està molt lluny, el que hi passa ens pot ajudar a entendre millor certs aspectes de com funciona la política o l’economia. Per exemple, la dimissió de Justin Trudeau i l’elecció de Mark Carney mostren com la política pot canviar molt de pressa.
En democràcia, és important comptar amb el suport dels ciutadans i tenir una majoria suficient per a poder a governar. Si això no passa, és difícil aprovar noves lleis, cosa que crea una situació d’inestabilitat política. En alguns casos, com hem vist al Canadà, la manca de suport pot derivar en la dimissió del líder del govern.
Aquesta notícia també serveix per entendre la rellevància dels conflictes econòmics. La guerra comercial que ha començat els Estats Units no afecta únicament el Canadà: Donald Trump també ha advertit que pretén imposar un aranzel del 25% a tots els productes de la Unió Europea a partir del pròxim 2 d’abril.
Com veiem, en un món tan globalitzat com l’actual, el que passa a altres països també pot tenir repercussions al nostre. Estar informat sobre la política internacional ens ajuda a comprendre millor el món on vivim.
Moció de censura: procediment parlamentari mitjançant el qual els legisladors poden destituir el govern mitjançant una votació.
Guerra comercial: conflicte econòmic que comença després que un país apliqui restriccions al comerç amb un altre país (per exemple, amb la imposició d’aranzels).
Política proteccionista: estratègia econòmica en què un país imposa mesures per protegir la seva indústria nacional de la competència estrangera.
Globalització: interconnexió i interdependència creixent entre els països, mitjançant l’intercanvi de béns, serveis, informació, tecnologia i cultura.
Deixa un comentari