Més de cent anys de lluita feminista

Les primeres vagues i marxes reivindicaven els drets laborals de les dones. Avui dia, les dones es manifesten per reclamar la igualtat de gènere en molts altres àmbits. (Andy Rain / EFE)

Les primeres vagues de dones treballadores van ser l’origen del Dia Internacional de la Dona, un moviment que se celebra a desenes de països

Fa 200 anys, la Revolució Industrial va accelerar el creixement de les ciutats: la gent es va traslladar des del camp a les zones urbanes per treballar a les fàbriques. Cada vegada es necessitaven més mans i les dones van passar a formar part de la mà d’obra.

Però no eren tractades igual que els seus companys de feina ni tenien els mateixos drets: treballaven més hores però cobraven menys. Aquest va ser el motiu de les primeres vagues i marxes de treballadores per reclamar un tracte més igualitari.

Encara hi ha molt debat entorn de com es va instaurar el 8 de març, que al principi va ser el Dia de la Dona Treballadora. Algunes historiadores feministes apunten als fets succeïts al març de 1857, quan el sindicat de treballadores del sector tèxtil va organitzar una vaga a l’empresa Lower East Side de Nova York.

El reclam principal d’aquestes treballadores era reduir la jornada laboral a 10 hores, amb dret a un descans setmanal els diumenges. A més, defensaven el dret a la lactància, és a dir, que les dones poguessin alletar als seus fills nounats en les instal·lacions.

Després d’aquesta protesta, les treballadores d’altres fàbriques es van sumar a les vagues i manifestacions per reclamar els drets laborals de les dones.

Una de les més sonades va ser la mobilització protagonitzada el 1867 per les planxadores de colls de la ciutat de Troy: van fer vaga durant tres mesos per reclamar un augment salarial, encara que finalment van haver de tornar a la feina sense haver-ho aconseguit.

Costa de creure que les dones haguessin de manifestar-se per defensar aquests drets, ja que avui tenim lleis que limiten la jornada laboral i garanteixen el permís de maternitat. Lamentablement, no totes les dones poden beneficiar-se d’aquests drets per igual.

El primer ‘Dia de la Dona’

Diverses dècades més tard, les dones del Partit Socialista Nord-americà van convocar unes jornades de reflexió i acció que van nomenar Woman’s Day [Dia de la Dona].

La primera d’aquestes jornades es va celebrar el 3 de març de 1908 a Chicago. A les xerrades, conferències i activitats es van tractar temes com l’esclavitud sexual, el sufragi universal o el dret a vot de la dona, que aleshores encara no podia votar en unes eleccions.

Des del principi, el moviment feminista es va definir com un moviment pacifista i contra la guerra.

La Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes es va celebrar al 1910 a Dinamarca. Les representants del partit socialista nord-americà es van reunir amb líders feministes europees per declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona.

Així doncs, el primer Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada a Europa i de forma oficial el mes de març del 1911, en països com Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa.

El 8 de març de 1917, a Rússia, milers de dones van organitzar una manifestació multitudinària per demanar pa i feina. Alguns historiadors consideren que aquesta marxa va ser un dels desencadenants de la revolució russa.

Durant la dècada de 1920, el Dia de la Dona es relaciona amb el moviment comunista i socialista, ideals polítics que defensen un sistema econòmic dominat pels treballadors i els seus drets.

La vaga feminista com a reivindicació

A mesura que les reivindicacions de les dones treballadores es donen a conèixer per tot el món, el feminisme considera el 8 de març com una oportunitat per alliberar a la dona dels rols que li han atorgat tradicionalment: mestressa de casa, muller fidel, cuidadora de nens i grans.

El feminisme més modern situa la sexualitat de la dona al centre del debat, com una part més de les seves reivindicacions d’autonomia i igualtat. Així, durant els anys 1970 i 1980 creix el nombre de manifestacions pels drets de la dona.

Aquest any, el lema central de la vaga és “Sense nosaltres es para al món” i crida a totes les dones a parar en quatre àmbits de treball: el treball domèstic (tasques de la llar), l’àmbit laboral (treball formal), el treball de cures (fills o persones a càrrec) i finalment, el consum (fer la compra).

Es tracta de fer visibles tots els treballs realitzats per la dona.

 

Des dels seus inicis, el 8 de març: Dia Internacional de la Dona ha canviat radicalment. D’una banda, ha ampliat el seu ventall de reclamacions i els col·lectius que participen a la vaga feminista (en la qual no només hi participen dones).

Les protagonistes són les dones, però hi ha diversos col·lectius d’homes que s’estan organitzant per realitzar les cures que normalment realitzen les dones o per compartir els salaris d’aquest dia amb les seves companyes. Aquest any la vaga està convocada a més de 150 països.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorAixò és masclisme?
Article següentFutbol, esport d’acollida

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here