Multa milionària a Meta

Irlanda ha multat l'empresa mare de Facebook amb 1.200 milions d'euros per vulnerar la política de privadesa de dades de la Unió Europea

La Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda (DPC) ha imposat una multa de 1.200 milions d'euros a Meta, l'empresa mare de Facebook i Instagram, per infringir la privadesa dels usuaris. Segons les autoritats, la tecnològica ha realitzat transferències de dades d'usuaris europeus de manera sistemàtica i continuada sense protegir la seva privadesa.

Com altres grans tecnològiques, Meta té la seva seu europea a Dublín, per això els organismes irlandesos són els encarregats de dur a terme aquesta regulació. En aquest cas, es tracta de la sanció econòmica més elevada imposada a la Unió Europea (UE) a una empresa multinacional per infraccions relacionades amb la protecció de dades.

Les autoritats irlandeses van iniciar una investigació a l'agost de 2020, amb l'objectiu de descobrir com Meta estava utilitzant les dades dels usuaris de Facebook al continent europeu. Aquesta xarxa social té milions d'usuaris a Europa, per la qual cosa la quantitat de dades personals que recopila és enorme.

Després de la investigació, Irlanda ha conclòs que la multinacional ha enviat dades de ciutadans europeus als Estats Units sense garanties de seguretat. Segons la DPC, Meta hauria ignorat els riscos a les llibertats i drets fonamentals que poden patir els usuaris de Facebook a la UE com a conseqüència d'aquesta transferència de dades.

En concret, l'empresa mare de Facebook hauria violat l'article 46 del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR), una norma que regula el tractament que realitzen persones, empreses o organitzacions de les dades personals relacionades amb persones a la Unió Europea.

Per la seva part, la tecnològica ha assegurat que la decisió no implica una interrupció immediata de Facebook a Europa i ha anunciat que apel·larà la sentència, ja que considera que la multa és "injustificada i innecessària".

La nostra privadesa a les xarxes socials

Facebook és una de les xarxes socials més grans i populars del món: a principis d'any, la xarxa social tenia al voltant de 2.900 milions d'usuaris arreu del món. Igual que Instagram o TikTok, aquesta plataforma recopila una gran quantitat de dades dels seus usuaris des del moment en què aquests creen un compte.

Aquestes dades van des de la informació de perfil bàsica (nom, data de naixement, gènere, ubicació i adreça de correu electrònic) fins a l'activitat a la plataforma (les pàgines que agraden als usuaris, els grups als quals s'uneixen i les interaccions amb publicacions i anuncis).

Aquests poden semblar dades inofensives, però el problema és que les tecnològiques les poden utilitzar amb diversos objectius. Per exemple, poden utilitzar-les per personalitzar els anuncis que ens apareixen, però també les poden cedir a altres empreses. En aquest moment, els usuaris estan perdent el control de qui té la seva informació.

L'auge d'aquest tipus de plataformes ha fet que els governs del món siguin cada vegada més conscients de la importància de la privadesa a Internet. A Europa, per exemple, fa cinc anys es va aprovar el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), una norma que regula el tractament de la informació dels ciutadans dins de la UE.

Aquest reglament obliga les organitzacions a obtenir un consentiment explícit abans de recopilar qualsevol dada. A més, els usuaris tenen el dret de corregir o eliminar les seves dades personals emmagatzemades per aquestes entitats. Això ha augmentat la transparència i ha donat als individus un major poder per decidir com s'utilitzen les seves dades.

Edward Snowden i el control de les dades

La disputa sobre on es guarden les dades dels usuaris i què en fan les xarxes socials va començar fa deu anys. El 2013, Edward Snowden, un exanalista de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) i l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, va filtrar una gran quantitat d'informació classificada sobre el govern dels Estats Units.

A través d'aquestes filtracions, Snowden va demostrar com el govern nord-americà recopilava i emmagatzemava dades personals de milions de persones arreu del món. Per fer-ho, les autoritats tenien accés als servidors de grans empreses de tecnologia, incloent Google, Microsoft i xarxes socials com Facebook.

Durant anys, aquestes empreses van proporcionar informació personal dels seus usuaris al govern dels Estats Units, incloent registres de trucades telefòniques, correus electrònics, missatges de text i activitats a les xarxes socials.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Tras Los Pasos (@libreriatraslospasos)

Aquestes revelacions van posar de manifest la manca de transparència i control en la recopilació de dades per part d'organismes governamentals. A més, van alertar de la necessitat de regular la recopilació i l'ús de les dades per part de les xarxes socials i la importància de protegir la privadesa dels usuaris a Internet.

A partir d'aquí, les empreses tecnològiques van començar a enfrontar-se a una major pressió per millorar els seus sistemes de privadesa i seguretat de dades, ja que els usuaris exigien saber quina informació es recopila, com s'utilitza i quines mesures s'adopten per protegir-la. Com a resultat, algunes empreses van implementar canvis en les seves polítiques de privadesa.

Treballa l’actualitat a l’aula  

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!