Cristòfor Colom va travessar l’oceà Atlàntic esperant arribar a l’Àsia i va descobrir un nou continent
Probablement, Cristòfor Colom no va ser el primer a arribar a les costes del continent americà. Existeixen documents i proves arqueològiques que els vikings ja havien arribat a Amèrica del Nord segles abans.
No obstant això, aquest navegant del segle xv ha passat a la història per haver descobert Amèrica i haver transformat el món. Cristòfor Colom va néixer a Gènova el 1451, fill d’un comerciant. Des de petit va tenir esperit aventurer i es va fer navegant per recórrer món.
"El mar dará a cada hombre una nueva esperanza, como el dormir le da sueños".
(Cristobal Colón)#BuenasTardes pic.twitter.com/h2qlHf8FnO
— Israel Adorna © (@IsraelAC94) January 18, 2016
Quan l’Imperi Romà d’Orient va caure el 1453, l’Imperi Otomà es va fer amb el control del comerç a les Índies, que era el nom amb què es coneixia el continent asiàtic en aquella època.
Espanya, Portugal i altres regnes europeus es van veure obligats a trobar un altre camí per arribar-hi. Els portuguesos van trobar una via alternativa vorejant la costa africana cap al sud (Vasco da Gamma va arribar a l’oceà Índic pel cap de Bona Esperança el 1498).
Així va ser com Colom va començar a imaginar la seva pròpia ruta comercial: arribar a les Índies per l’Est, travessant l’oceà Atlàntic.
Una missió reial
Seguint la tradició comerciant del seu pare, Colom va viatjar per diferents països. Va aprendre llengües clàssiques (això li va permetre llegir tractats antics en grec i llatí) i va estudiar geografia.
Colom pensava que, si la Terra era esfèrica, podria arribar fins a l’Àsia navegant cap a l’est. Amb el que no comptava era que els seus càlculs fossin incorrectes: la Terra era molt més gran del que ell hi havia previst… i hi havia tot un nou continent pel mig.
A més, el viatge a les Índies per l’est era una aventura molt cara i arriscada. El rei Joan II de Portugal va rebutjar el projecte perquè el considerava poc viable.
Al començament, els Reis Catòlics també s’hi van negar, però finalment la reina Isabel la Catòlica hi va accedir. Després d’anys de guerres contra els musulmans, la corona espanyola necessitava una font d’ingressos i tenir la seva pròpia ruta comercial a les Índies era una oportunitat.
El 3 d’agost de 1492, Cristòfor Colom va salpar del port de Huelva amb tres navilis: la Niña, la Pinta i la Santa María. Dos mesos després, arribaria a l’illa de Guanahaní (ara illa Waitling a les Bahames), convençut que havia arribat a l’Àsia.
El llegat de Colom
Va explorar la zona i va fundar assentaments a diferents illes, com Cuba i Santo Domingo. Colom va tornar a Espanya al gener de 1493 per explicar el seu descobriment: els Reis Catòlics van quedar impressionats amb el seu viatge i la notícia va recórrer tot Europa.
Va fer tres viatges més a Amèrica, on va fundar nous assentaments. Va ocupar diferents càrrecs, com a governador i virrei, però com a governant no va tenir la mateixa sort que havia tingut com a navegant. Va acabar sent acusat de tirania i enviat de tornada a Espanya, on va perdre tots els privilegis.
Cristòfor Colom va morir a Valladolid el 20 de maig de 1506. És considerat el descobridor d’Amèrica, encara que va morir creient que havia arribat a les Índies.
El nou continent porta el nom d’un altre explorador italià: Amerigo Vespucci, el qual va participar en diferents expedicions a Amèrica a principis del segle xvi. En els seus diaris, Vespucci ja escriu que aquestes terres no són les Índies, sinó que formen part d’un nou continent entre Europa i Àsia.
Colom ha donat nom a ciutats, regions i fins i tot un país (Colòmbia). Però també s’ha convertit en sinònim de conquesta: colonialisme i colonitzar recorden l’origen dels primers viatges a Amèrica.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
