Més d'un milió de persones han travessat les fronteres d'Ucraïna per escapar de la guerra
La guerra i els combats armats a Ucraïna han fet que més de més d'un milió de persones s’hagin vist empeses a travessar les fronteres per fugir de la violència i buscar refugi, segons ha informat l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
El dijous 24 de febrer, Rússia va iniciar una invasió a Ucraïna i va desplaçar les seves tropes a diferents punts del país. També va llançar míssils i projectils a llocs clau, com ara bases militars i centrals elèctriques, i els últims dies ha anat avançant fins a la capital, Kíev, on viuen prop de tres milions de persones.
Com a conseqüència, milers d'ucraïnesos i ucraïneses estan intentat sortir del país per escapar del conflicte. La majoria s'han desplaçat fins a la frontera amb Polònia, on la població i les associacions humanitàries s'han organitzat per acollir-los i oferir-los allotjament, menjar i mantes per passar el fred de l'hivern. També s'han escapat cap a Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia.
Als passos fronterers s'han format cues quilomètriques d'ucraïnesos i ucraïneses que esperen el seu torn per deixar el país. La majoria van marxar amb allò indispensable en una motxilla i porten dies sense dormir en un llit. La majoria són infants, dones i gent gran.
Un dia després que Rússia iniciés l'atac, el govern d'Ucraïna va prohibir la sortida als homes d'entre 18 i 60 anys, demanant-los que s'unissin a l'exèrcit ucraïnès per defensar el seu país. La diferència militar entre els dos bàndols deixa Ucraïna en situació d'inferioritat, depenent de la comunitat internacional per sobreviure: ja sigui a través d'ajuda humanitària, armament o sancions econòmiques per perjudicar el govern rus.
La comunitat internacional ha anunciat #sancions econòmiques contra #Rússia 🇷🇺 per la invasió a #Ucraïna 🇺🇦: Com funcionen aquestes sancions? Sobre quines empreses i sectors tenen efecte? 💵💷💶https://t.co/2z4E0xJ7IX
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) March 1, 2022
Els responsables d'ACNUR creuen que la guerra podria provocar el desplaçament de cinc milions de persones, que abandonarien casa seva per buscar un lloc més segur en un altre país. El temps que duri el conflicte determinarà si aquest lloc serà la seva nova llar o tan sols un lloc de pas fins que puguin tornar a Ucraïna.
Refugiats de guerra
A l'inici del conflicte, la Unió Europea va anunciar que totes les persones que fugissin d'Ucraïna tindrien dret a ser acollides com a refugiats de guerra als països membre. Aquesta mesura s'aplica als ciutadans ucraïnesos, però també a les persones d'altres països residents a Ucraïna per motius de feina o estudis.
Però, què és un refugiat? Segons la definició de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, els refugiats són persones que han marxat del país de la seva nacionalitat perquè temen ser “víctimes de persecucions per motius de raça, religió, nacionalitat o opinions polítiques”.
Un cop han aconseguit l'estatus de refugiats, les persones refugiades tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans al país d'acollida: dret a un habitatge, a una educació, a tenir una feina digna…
El problema és que no totes les persones desplaçades que fugen de la guerra i la violència són considerades refugiades. Primer han de fer els tràmits per sol·licitar asil i esperar que algun país els aculli oficialment com a refugiats. Aquest procés pot durar mesos o fins i tot anys, durant els quals molts es veuen obligats a viure en camps de refugiats, tot esperant una resposta.
“Las condiciones de vida son insoportables”, explicaba en febrero de este año Giorgio Contessi, delegado de @MSF_Espana, sobre el campo de refugiados de #Moria, en Lesbos (Grecia). Por aquel entonces, se hacinaban en el campo unas 20.000 personas.
— Junior Report (@JuniorReport_) September 15, 2020
👉 https://t.co/1qpMTXxbrF pic.twitter.com/JvuRqPqQtT
La crisi de refugiats que es va iniciar a Europa el 2015 va tenir com a origen diversos conflictes armats en països de l'Orient Mitjà. Aquesta situació va empènyer més d'un milió de persones a buscar refugi en diversos països europeus, però es van trobar amb les portes tancades. Molts van acabar en camps de refugiats a Turquia, d’altres van decidir tornar al seu país i molt pocs van aconseguir ser acollits com a refugiats per països de la Unió Europea.
La guerra a Ucraïna torna a posar el focus en la vulnerabilitat de les persones desplaçades i la necessitat que els governs les protegeixin i garanteixin els seus drets. Cal veure si, aquesta vegada, els països europeus estan a l'alçada.
Refugiats al món
Al món hi ha 82,4 milions de persones que s'han vist obligades a desplaçar-se, segons dades d'ACNUR. D'aquestes, la majoria són persones desplaçades internes (48 milions), que han hagut d'abandonar casa seva però no han sortit del seu país.
La guerra en països de l'Orient Mitjà i els conflictes armats a l'Àfrica Subsahariana són els principals focus d'origen dels refugiats, que fugen de la violència, la persecució i la violació de drets humans. D’aquests, prop de 7 milions han fugit del conflicte a Síria, que va començar ja fa 11 anys.
No obstant això, els darrers anys, els focus d'origen s'han desplaçat també a altres regions. La crisi política i econòmica a Veneçuela ha fet que gairebé 4 milions de veneçolans abandonin el país per sobreviure, mentre que el règim militar de Birmània i la persecució de l'ètnia rohingya també han provocat un èxode en aquest país asiàtic.
Les dades d'ACNUR mostren que la gran majoria de les persones refugiades (86%) estan acollides en països en desenvolupament, que tenen menys recursos, fet que posa en qüestió la solidaritat dels països més rics.
Aquesta notícia forma part d'una Unitat Didàctica sobre la Guerra d’Ucraïna que compta amb activitats per poder treballar el tema a l'aula. Subscriu-te a Junior Report per poder accedir als recursos informatius i als materials didàctics.
