Els científics enregistren augments de temperatura de fins a 40°C als pols del planeta, fet que provoca la pèrdua de gel i la pujada del nivell del mar
El canvi climàtic continua augmentant la temperatura global i fonent els pols del planeta, un fenomen que té conseqüències molt greus per a la natura, les espècies de plantes i animals, però també per a la població humana.
Els últims dies de març, s'han enregistrat dues onades de calor excepcionals: al Pol Nord les temperatures han pujat fins a 30°C, mentre que a l’Antàrtida (el Pol Sud) s'han produït pujades de 40ºC.
Així, el termòmetre de l'Estació Concòrdia, una base de recerca científica a l'est de l'Antàrtida, va marcar 11,8 graus sota zero: una temperatura molt alta tenint en compte que les temperatures habituals en aquesta època de l'any estan entre els 40 i 50 graus sota zero.
⚠️Nuevos Récords🔥en #Antartica! Temperatura en Estación🇫🇷🇮🇹Concordia (en el Domo C, a 3200m asl) se acercó hoy Marzo 18 a los -10°C, casi 40°C sobre típicos a la fecha! Región está siendo afectada por intensa #OlaDeCalor con anomalías de decenas de grados.https://t.co/xv77N0NXup pic.twitter.com/4HbNKQCxoe
— Antarctica.cl (@Antarcticacl) March 18, 2022
Aquesta pujada tan gran de temperatura ha estat provocada per un riu atmosfèric, un fenomen climatològic que transporta vapor d'aigua procedent dels oceans i concentra la humitat a l'atmosfera en grans quantitats. Aquesta humitat atrapa els corrents d'aire calent i els manté sobre la superfície de gel. Les conseqüències són evidents: el gel es fon i es desprenen grans quantitats de gel del continent.
En l'actualitat, la capa de gel a l'Antàrtida té la superfície més petita registrada des que es va començar a mesurar per satèl·lit el 1979. Segons el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels Estats Units (NSIDC), la superfície de gel antàrtic ha assolit un mínim històric de menys de 2 milions de quilòmetres quadrats.
Ara, els científics es pregunten si aquesta onada de calor a l'Antàrtida ha estat el resultat improbable de diversos fenòmens junts (corrents d'aire calent, vapor, humitat, activitat solar) o bé si és l'inici d'una nova tendència climàtica, que agreujaria encara més l'amenaça del canvi climàtic.
El canvi climàtic no és cíclic
L'onada de calor a l'Antàrtida ha creat alarma entre la comunitat científica i les organitzacions ecologistes, que reclamen una acció climàtica urgent als governs per reduir les emissions i limitar els efectes de l'escalfament global.
Malgrat això, també hi ha veus més escèptiques que consideren que “el clima és cíclic”, que aquestes variacions són habituals i que no tots els fenòmens climatològics extrems poden atribuir-se al canvi climàtic. Són els anomenats “negacionistes”: persones que neguen l'existència del canvi climàtic i els seus efectes.
No obstant això, els estudis científics mostren des de fa anys amb dades empíriques que l'escalfament global té un origen antropogènic i que l'augment de temperatures està provocat per l'activitat humana. Així ho indica l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), creat per les Nacions Unides per avaluar l'impacte sobre els ecosistemes, la biodiversitat i les comunitats.
El darrer informe de l'@IPCC_CH adverteix que el #CanviClimàtic és una #amenaça per al planeta 🌎. Els efectes del calentament global 🌡️ comencen a ser #irreversibles: Com funciona l'#adaptació? Quin paper hi juguen els països en desenvolupament?https://t.co/NnkMBWN2rE
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) March 4, 2022
Malgrat els canvis estacionals, la tendència és evident: la temperatura global no ha deixat de pujar els últims 200 anys, tal com indiquen els registres recopilats per la Universitat d’East Anglia (Regne Unit). De la mateixa manera, l'IPCC assenyala que la temperatura del planeta ha augmentat més d'1°C en l'últim segle.
Un dels arguments més utilitzats pels negacionistes són les onades de fred: si la temperatura global augmenta, com pot haver-hi episodis de fred extrem? La clau està en el desajustament climàtic provocat pel canvi climàtic: si les temperatures augmenten més del que és habitual, poden repercutir en altres fenòmens meteorològics (corrents d'aire, humitat, pluges) i fer que siguin molt més intensos i freqüents.
Viure a la criosfera
La criosfera són les regions del planeta Terra on les temperatures són tan baixes que l'aigua es troba en estat sòlid, ja sigui neu o gel. La paraula prové del terme grec kryos, que significa “gel”.
El Pol Nord i l'Antàrtida formen la part més gran de la criosfera, però també en formen part les glaceres, les regions nevades o territoris com Groenlàndia, que té la superfície coberta de gel. La criosfera creix durant els mesos d'hivern i disminueix a l'estiu, però la massa de gel que es perd cada vegada és més gran.
Les persones, plantes i animals que viuen en aquestes zones són més vulnerables al canvi climàtic, ja que l'augment de temperatura provoca la desaparició del seu hàbitat natural i fa més difícil que trobin recursos per alimentar-se i subsistir.
Així com l'Antàrtida o Pol Sud és un continent cobert de gel, el Pol Nord és una massa de gel immensa formada per l'Oceà Àrtic congelat. Així, el desglaç del Pol Nord afecta els ecosistemes de l'Àrtic, però també els sistemes climàtics de tot el planeta.
Les dades recopilades a la criosfera es comparen amb altres dades climatològiques i serveixen per establir models i patrons, per entendre com evoluciona el canvi climàtic i quin efectes en podem esperar. En aquest sentit, els científics creuen que hi ha una relació directa entre el desgel dels pols i la probabilitat de patir episodis meteorològics extrems.
