Onada de protestes a Colòmbia
La pujada d’impostos als productes bàsics desencadena les protestes contra el govern colombià i la desigualtat al país.
La pujada d’impostos als productes bàsics desencadena les protestes contra el govern colombià i la desigualtat al país
Diverses ciutats de Colòmbia s’han convertit els últims dies en l’escenari de protestes i enfrontaments entre manifestants i policia, arran d’una proposta de llei que pretenia apujar els impostos als productes i serveis bàsics.
El president colombià, Iván Duque, va presentar la nova reforma tributària a mitjan abril. L’objectiu del govern era recaptar més de 23.400 milions de pesos (poc més de 5.000 milions d’euros) per mantenir els programes socials introduïts durant la pandèmia de coronavirus.
Allò que indignat a la població és que aquesta pujada d’impostos s’aplica a productes i serveis que afecten directament les classes mitjana i baixa, que tenen menys recursos i són les més afectades per la crisi econòmica de la covid-19.
Una de les mesures implicava apujar l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a serveis públics bàsics com l’aigua, la llum i el gas, als serveis funeraris, la gasolina o els aparells electrònics. També es pretenia incrementar l’impost sobre la renda a les persones amb un sou de més de 663 dòlars, en lloc de carregar els impostos a les rendes més riques.
Duque ja ha anunciat la retirada de la polèmica llei però això no ha frenat les protestes, que tenen un origen més profund. Ara els manifestants demanen millores socials que redueixin la desigualtat i denuncien la brutalitat policial que ha tingut lloc durant les protestes, en les quals han mort 19 persones segons les fonts oficials, però es tem que en puguin ser més.
Diverses organitzacions humanitàries asseguren que s’han comès violacions de drets humans com detencions il·legals, detencions amb violència física i fins i tot violacions. Hi ha prop d’un miler de ferits i una vintena de persones han perdut un ull a conseqüència dels projectils disparats per la policia. L’ONG Temblores denuncia més de 1.400 casos de violència policial.
Colòmbia és el país més desigual de Llatinoamèrica, segons l’Índex de Desenvolupament Regional. La pobresa afecta un 42,5% de la població, cosa que significa que més de 40 milions de persones no tenen recursos econòmics suficients per viure de manera digna, alimentar-se i tenir un habitatge en condicions.
Un conflicte sense resoldre
Més enllà de les protestes, els manifestants més radicals han assaltat comerços i oficines bancàries i han incendiat autobusos.
El ministre de Defensa de Colòmbia, Diego Molano, considera que els actes violents a les protestes suposen una “amenaça terrorista” i assegura que estan organitzats per grups vinculats a les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l’ELN (Exèrcit d’Alliberament Nacional). Per això el govern ha desplegat l’exèrcit per reprimir les protestes.
Les FARC i l’ELN són dues organitzacions guerrilleres d’extrema esquerra que van sorgir durant la dècada de 1960. El seu objectiu era combatre el govern conservador i imposar un sistema comunista al país i, per aconseguir-ho, van mantenir una guerra contra l’Estat que es va allargar durant gairebé mig segle.
El conflicte va provocar una gran divisió entre la població. La majoria de guerrillers vivien en la clandestinitat, a les zones rurals, mentre que les forces de seguretat estatals comptaven amb el suport de les elits governamentals a les ciutats. Així i tot, la població sempre va estar amenaçada per tots dos bàndols.
Es calcula que un milió de persones van morir durant el conflicte, que a més ha provocat el desplaçament forçós de més de 7 milions de persones. Es van produir desenes de milers de segrestos, tortures i desaparicions forçades.
El 2012 va començar un procés de pau amb les FARC. Les negociacions es van allargar durant anys i el 2016 es va redactar un acord de pau i reconciliació. L’acord va ser sotmès a referèndum i la majoria de la població colombiana va votar-hi en contra, enmig d’una gran campanya de desinformació. Malgrat això, el govern va començar a aplicar l’acord de pau el 2017.
En l’actualitat, cada dia es produeixen agressions i assassinats de líders socials i defensors dels drets humans que impedeixen la pau. Les autoritats, ONG i Nacions Unides treballen perquè la violència acabi i els guerrillers puguin integrar-se en societat, però no tots estan d’acord amb la reconciliació. Avui dia, la població colombiana segueix dividida.
De colònia espanyola a país independent
Com la majoria de països d’Amèrica Llatina, durant segles Colòmbia va ser una colònia sota el domini de la Corona Espanyola.
A principis del segle XIX, els exèrcits de Napoleó Bonaparte van envair Espanya. La notícia va creuar l’oceà Atlàntic i això va donar forces als líders revolucionaris que volien independitzar-se. Així va ser com Colòmbia va declarar la seva independència el 20 de juliol del 1810.
Després de la seva independència el 1810, Colòmbia va entrar en un període d’inestabilitat: conservadors i liberals es van enfrontar en successives guerres per controlar el país. Aquest va ser l’origen del conflicte que ha durat fins avui entre les guerrilles d’extrema esquerra i el govern conservador.
Colòmbia és l’únic país de Sud-amèrica que té costa a l’oceà Atlàntic i al Pacífic. El territori va des del naixement de la serralada dels Andes fins a una part de la selva amazònica, per això el clima i paisatges són molt variats. És el segon país del món amb més biodiversitat: s’han registrat més de 50.000 espècies.
La població colombiana també és molt diversa: des dels descendents dels indígenes que habitaven la regió abans de l’arribada dels europeus, els descendents dels conqueridors europeus i dels esclaus africans que van ser portats des de l’Àfrica al continent americà.