28 maig 2024
spot_img
28 maig 2024

Onada de violència a Haití

El primer ministre Ariel Henry ha renunciat al seu càrrec després de setmanes de creixent pressió i augment del caos al país caribeny

Haití està vivint una de les pitjors crisis polítiques, socials i humanitàries dels darrers anys. Les bandes armades i la violència als carrers han fet que la vida quotidiana de la població haitiana sigui cada cop més complicada. Una nació de 11 milions d'habitants, que pateix l’escassetat d'aliments, s'enfronta diàriament a la inseguretat.

La població pateix gana, és víctima d'una violència generalitzada i, per si no n'hi hagués prou, ara tampoc té un mandatari que controli la situació. El primer ministre Ariel Henry va dimitir el passat 11 de març, deixant el país en un buit de poder.

Durant la seva renúncia al càrrec, Henry va fer referència a les més d'11 setmanes que Haití experimenta un augment dels actes de violència, amb assassinats, atacs, saquejos i destrucció d'edificis. El primer ministre va arribar al poder el 2021, després de l’assassinat a mans de mercenaris de l'anterior president Jovenel Moïse.

El govern de Moïsè va estar marcat per la crisis económica, la corrupció i les protestes, però tot i així pretenia allargar el mandat un any més del que permetia la constitució. No obstant això, va ser assassinat dos mesos abans de les eleccions. El càrrec va ser assumit per un president interí, Claude Joseph, que va acabar dimitint a favor d’Ariel Henry. 

Per a algunes persones del país, el nomenament de Henry sense prèvia consulta sobirana va plantejar molts interrogants sobre la legitimitat del seu lideratge i les seves decisions polítiques. Això va exacerbar la tensió al país, que ja aleshores era escenari de violència i inseguretat.

Tota aquesta situació s'ha anat forjant durant mesos i finalment ha desfermat el caos polític i l'increment de la presència de bandes armades a Port-au-Prince, la capital del país. Ara mateix s'estima que el 80% de la ciutat està controlat per grups criminals.

Pobresa i desastres naturals

Haití és el país més pobre d'Amèrica i un dels més pobres de tot el món. Amb més d'11 milions d'habitants, un 60% de la població viu per sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial.

El 2021,4,3 milions de persones patien inseguretat alimentària aguda, manca d’accés als aliments bàsics i riscos significatius de desnutrició. Alguns dels més perjudicats són els nens i nenes: prop de 3 milions de menor snecessiten ajuda humanitària a Haití, segons dades d’Unicef.

La manca d’accés a una educació de qualitat, atenció mèdica adequada, serveis d’aigua potable i sanejament, així com oportunitats econòmiques viables, agreugen encara més la situació al país.

A la pobresa també se sumen els desastres naturals. Haití és un país molt vulnerable a patir tempestes tropicals, huracans, inundacions i lliscaments de terra. Això passa a causa de la seva ubicació geogràfica, són topografia muntanyosa i la manca d'infraestructura adequada.

En els propers anys, s'espera que la situació empitjori com a conseqüència del canvi climàtic: les temperatures augmenten, les precipitacions disminueixen i els fenòmens climàtics extrems esdevenen més freqüents i intensos. La pobresa generalitzada limita la capacitat de les comunitats per preparar-se i recuperar-se d'aquests desastres.

Violència i dictadura

Durant l'últim segle, la població d'Haití ha viscut diversos sistemes dictatorials. El més llarg va estar en mans de la família Duvalier, que va establir una brutal dictadura que es va caracteritzar per l'ús de la violència estatal per mantenir el control sobre la població entre 1957 i 1986.

Durant aquells anys, es van cometre nombroses violacions dels drets humans, incloent detencions arbitràries, tortura i execucions extrajudicials. La caiguda de la dictadura Duvalier el 1986, però, no va marcar el final de la violència i la inestabilitat política a Haití.

El país ha estat testimoni d'una sèrie de cops d'Estat i conflictes interns. Haití ha tingut més de 20 governs en 35 anys i cap ha aconseguit aportar l’estabilitat necessària. La falta d’institucions democràtiques sòlides, la pobresa persistent i els desastres naturals han alimentat el caos al país.

Al mateix temps, diversos grups armats i colles han sorgit als carrers d'Haití, sovint vinculats a faccions polítiques o involucrats en activitats criminals com el tràfic de drogues. Aquests grups han contribuït a lainseguretat generalitzada que pateix la població haitiana des de fa anys.

En la majoria dels casos, la violència es tradueix en víctimes mortals. El 2023, hi va haver 4.789 víctimes d'homicidi a Haití, segons l'informe del Secretari General del Consell de Seguretat de l'ONU.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -