La Unió Europea aprova l'ús d'un medicament oral per tractar els pacients de coronavirus més vulnerables
L'Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat l'ús de Paxlovid per tractar els símptomes de la covid-19. Es tracta del primer medicament contra la covid que s'administra per via oral que ha estat aprovat en l'àmbit de la Unió Europea (UE), segons ha anunciat la mateixa agència en un comunicat.
El tractament està format per tres pastilles que contenen diferents substàncies actives per reduir la capacitat del virus i prolongar els efectes del medicament. Aquestes pastilles s’han de prendre durant cinc dies. El Paxlovid està desenvolupat per l'empresa farmacèutica Pfizer, la vacuna de la qual s'ha utilitzat de manera majoritària als països de la UE.
A Europa, l'antiviral es podrà fer servir amb adults que ja estiguin contagiats i que tinguin risc de desenvolupar símptomes greus (perquè ja tenen una altra malaltia o perquè tenen el sistema immunitari afeblit, com és el cas de les persones que segueixen un tractament de quimioteràpia), però que no necessiten oxigen.
Cómo funciona #Paxlovid . Un hilo rápido para entender como sabotear la replicación del SARS COV-2 o una fábrica de galletas.🧵🍪
(Nota: Este hilo es una analogía creada con fines educativos, muchos términos y detalles complejos fueron eliminados para mejorar su comprensión.) pic.twitter.com/fH2YweVrrJ
La EMA és l'agència de la Unió Europea dedicada a temes de salut. En aquest sentit, la seva autorització no implica que els països membres de la UE estiguin obligats a utilitzar aquest medicament, però si que suposa un important aval mèdic i científic perquè els governs optin per aquest tractament.
Als Estats Units, l'Agència de Medicaments i Aliments (FDA) ja va aprovar l'ús del Paxlovid al desembre de l'any passat: no només en el cas d'adults, sinó també en nens i adolescents a partir de 12 anys.
La nova variant òmicron, que va aparèixer a Sud-àfrica al novembre i es va estendre ràpidament a tots els continents, ha tornat a posar al límit governs de tot el món. Als Estats Units ja suposa el 70% dels casos de contagi. Davant d’aquest escenari, els governs món veuen en aquest nou tractament una oportunitat per intentar frenar l'onada de contagis i reduir la pressió hospitalària.
Pros i contres del nou tractament
L'ús d'un tractament oral pot suposar un gran avenç en la lluita contra la pandèmia. Per a les persones amb risc de desenvolupar símptomes greus de covid, és molt més fàcil i segur prendre's unes pastilles a casa que estar ingressats a l'hospital per tractar els símptomes.
D'altra banda, si el comparem amb les vacunes contra la covid, és molt més senzill prendre's unes pastilles que posar-se una injecció, procés que ha de comptar amb la supervisió de personal mèdic. El tractament amb Paxlovid es pot comprar a qualsevol farmàcia, mentre que la vacuna s’ha de conservar en unes condicions de temperatura concretes, en centres sanitaris. Això també en facilitaria la distribució als països amb menys recursos i infraestructures sanitàries.
A més, els estudis de Paxlovid presentats per Pfizer anunciaven una efectivitat del 89% a l'hora de reduir hospitalitzacions i morts en els pacients més vulnerables, si les pastilles es prenien durant els primers tres dies amb símptomes.
No obstant això, també hi ha desavantatges en aquest tractament. Els subministraments de Paxlovid són limitats, ja que el procés d'elaboració dels antivirals és complex i és molt costós produir-los en massa. Fins a finals d’aquest any, Pfizer no podrà donar resposta a la demanda global: té previst fabricar fins a 120 milions de dosis al 2022.
A la dificultat per produir el Paxlovid s’hi afegeix la gran capacitat de propagació de la variant òmicron, fet que complica encara més la situació dels contagis. A més, per tal que el tractament sigui més efectiu, és important començar a administrar-lo durant els primers dies de contagi, però no totes les persones tenen accés a un test d'antígens o mostren símptomes a l'inici del procés víric.
Vacunació al món
L'aparició de nous tractaments com el Paxlovid són una gran notícia en la lluita contra la covid-19. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va assenyalar la setmana passada que enguany es podria posar fi a la fase aguda de la pandèmia.
Això no vol dir que la pandèmia s'acabi, ja que els casos continuen augmentant i cada dia moren milers de persones. Segons les dades oficials, hi ha més de 360 milions de casos confirmats a tot el món. Per aquest motiu, l'OMS recomana continuar aplicant restriccions i mantenir-se en alerta per combatre l'aparició de noves variants.
Una de les claus per acabar amb la pandèmia és aconseguir que la vacunació arribi a totes les regions, especialment als països amb menys recursos. Segons dades de Our World in Data, el 60% de la població mundial ha rebut almenys una dosi, però aquesta xifra es redueix considerablement als països amb baixos ingressos, on només el 10% de la població ha estat vacunada amb una dosi.
Vacunar la població dels països en desenvolupament no només salva vides, sinó que també pot evitar l'aparició de noves variants que facin allargar la pandèmia. L'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut és que un 70% de la població mundial estigui vacunada a mitjan 2022.
