França ha ordenat la detenció de Pável Dúrov per facilitar activitats delictives com ara terrorisme, tràfic de drogues o pedofília a través de la seva xarxa social
El fundador de Telegram, Pável Dúrov, va ser arrestat el diumenge 25 d’agost per la Policia francesa a l’aeroport de París-Le Bourget després d’una ordre emesa per la Direcció Nacional d’Investigació Criminal de França. Les autoritats l’acusen de facilitar activitats delictives a la seva xarxa social, com terrorisme, tràfic de drogues, i distribució de contingut pedòfil, a causa de la falta de moderació i cooperació amb les autoritats.
Parlamentaris russos ja han exigit l’alliberament de Dúrov, argumentant que la detenció podria tenir motius polítics i buscar accés a la informació confidencial dels usuaris de Telegram.
La mateixa empresa també ha defensat Dúrov, afirmant que Telegram compleix amb les lleis de la Unió Europea (UE) i que és injust responsabilitzar el propietari pels abusos comesos a la plataforma. Telegram espera una prompta resolució del cas.
La detenció ha generat preocupació en la comunitat tecnològica, atès que Telegram, coneguda pel seu fort enfocament en la privacitat i el xifrat, compta amb prop de mil milions d’usuaris.
Figures com Elon Musk, Nigel Farage i Edward Snowden han expressat la seva preocupació per un possible atac a la llibertat d’expressió. Per a molts, aquest arrest simbolitza un intent dels governs de controlar les plataformes de comunicació, elevant Durov a l’estatus de màrtir de la llibertat a internet.
El debat sobre la moderació de les xarxes
El cas ha reavivat el debat sobre la moderació en plataformes digitals com Telegram i Facebook. Mentre alguns sostenen que aquestes plataformes han de col·laborar amb els governs per combatre delictes com el terrorisme i la pornografia infantil, d’altres ho veuen com un pas perillós cap a la censura. La Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea ha intensificat aquest dilema, exigint que les grans plataformes cooperin amb les autoritats. Empreses com Facebook i Google han complert amb aquestes normatives, però Telegram, sota la direcció de Durov, s’ha resistit, guanyant fama per la seva negativa a proporcionar dades d’usuaris als governs.
Durov, conegut per la seva resistència al govern rus, va crear Telegram el 2013 com un bastió contra la censura, cosa que l’ha portat a conflictes amb governs de tot el món, inclòs el francès. Telegram ha jugat un paper dual en la societat, sent utilitzat tant per a moviments socials com per a activitats il·lícites, la qual cosa ha portat a bloquejos temporals en països com Espanya, Brasil i Alemanya.
Amb la detenció de Durov, França podria ser el primer país a posar en risc seriosament el seu “somni de llibertat”. Si és declarat culpable, Durov podria enfrontar fins a 20 anys de presó, plantejant seriosos dubtes sobre el futur de Telegram en un entorn global cada vegada més regulat.
Què és Telegram?
Telegram és una aplicació de missatgeria instantània i plataforma de xarxes socials, llançada el 2013 pels germans Pàvel i Nikolái Dúrov. A diferència d’altres aplicacions, Telegram es caracteritza pel seu fort enfocament en la privacitat i la seguretat, oferint xifrat d’extrem a extrem en els seus xats secrets i una varietat d’eines que permeten als usuaris compartir arxius grans, crear grups massius de fins a 200,000 persones, i utilitzar bots automatitzats per a diverses tasques. A més, la seva funcionalitat de sincronització al núvol permet als usuaris accedir als seus missatges des de múltiples dispositius de manera simultània.
Pável Dúrov, el cervell darrere de Telegram, és un empresari rus que prèviament va fundar la xarxa social VKontakte, popularment coneguda com a VK. Després d’enfrontar-se a pressions del govern rus el 2014 per tancar grups de l’oposició a VK, Dúrov va decidir abandonar Rússia i enfocar-se a Telegram, buscant crear una plataforma que respectés la privacitat dels usuaris i resistís la censura governamental.
Des del seu llançament, Telegram ha estat al centre de diverses controvèrsies. El seu fort xifrat i les característiques que permeten la creació de grans grups i l’ intercanvi d’ arxius de qualsevol tipus, han convertit la plataforma en un espai atractiu tant per a usuaris legítims com per a delinqüents i extremistes. Això ha portat que l’aplicació sigui bloquejada temporalment en diversos països, inclosa Espanya, a causa del seu ús per a activitats il·lícites com la distribució de contingut il·legal o l’organització de protestes en règims autoritaris.
A més, la falta de moderació a Telegram ha suscitat crítiques, especialment a la Unió Europea, on l’aplicació ha estat acusada de no complir amb les normatives de control de contingut. Aquesta situació es va agreujar amb la invasió russa d’Ucraïna el 2022, on Telegram es va convertir en una font clau d’informació, tant veraç com desinformació, sobre el conflicte, sent utilitzada intensament tant pel govern ucraïnès com per les autoritats russes.
