L’Iran ataca Israel

El conflicte entre aquests dos països és un dels més complicats que travessa l’Orient Mitjà actualment

L’Iran ha llançat un atac amb prop de 180 míssils balístics en contra d’Israel aquest dimarts, dia 1, fent que s’activessin les alarmes antiaèries a tot el país. Durant l’ofensiva, es van sentir explosions a les ciutats de Jerusalem i Tel-Aviv, encara que el govern iranià ha confirmat que no hi ha hagut víctimes mortals.

L’atac ha tingut lloc com a represàlia per l’assassinat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrala, i ha coincidit amb l’inici de la invasió israeliana al sud del Líban. Es tracta del segon atac directe de l’Iran contra Israel els darrers mesos, ja que a mitjan abril el país va llançar uns 300 míssils i drons en resposta al bombardeig del seu consolat a Damasc.

Tot i que ara ocupi tots els titulars, el conflicte entre l’Iran i Israel no és nou. Aquests dos països porten enfrontats des de finals del segle XX, però la seva rivalitat s’ha intensificat amb el pas dels anys. Avui dia, és un dels temes centrals a la política de l’Orient Mitjà. Però per què?

Per quina raó aquests dos països estan enfrontats? Què té a veure el Líban en aquest conflicte? I Gaza? Quin és el paper dels grups armats com Hezbol·là i Hamàs? Com influeixen la religió i la ideologia en aquesta rivalitat? 

L’origen del conflicte

Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar la creació de l’Estat d’Israel el 1948. Això va causar tensions amb els països àrabs veïns: aquestes regions recolzaven la causa palestina i consideraven que la creació d’Israel implicava l’ocupació de terres que històricament pertanyien als palestins àrabs.

Iran no sempre va estar en contra d’Israel i les seves polítiques. Els primers anys de la creació de l’Estat israelià, quan l’Iran estava sota un govern prooccidental (dirigit pel Sha), aquest tenia relacions diplomàtiques amb Israel. Tot i això, tot va canviar amb la Revolució Islàmica de 1979.

El 1979, l’Iran va passar per una revolució que va canviar el país del tot. El Sha va ser enderrocat i un grup de líders religiosos, encapçalat per l’aiatol·là Ali Khamenei, va prendre el poder i van establir una república islàmica. A partir d’aquell moment, l’Iran va adoptar una postura molt crítica cap a Israel, considerant el país com a “enemic”.

El nou govern iranià va basar la seva política exterior en oposar-se al que considerava que eren injustícies contra el món musulmà. Dins d’aquesta visió, Israel simbolitzava una de les injustícies més grans per haver ocupat terres que, segons l’Iran, haurien de pertànyer als palestins àrabs.

Les diferències ideològiques i religioses també tenen molt a veure en aquest conflicte. Mentre Israel és un Estat amb arrels jueves, Iran és una república islàmica que defensa una interpretació estricta de l’Islam xiita. Això està dificultant que tots dos territoris trobin punts en comú. 

A més, tant Israel com l’Iran competeixen per tenir una major influència a l’Orient Mitjà, una regió estratègica que és molt rica en recursos. Aquesta competència entre ambdós països es manifesta a través de les aliances amb altres països i del suport a diferents grups armats.

El paper de Gaza i el Líban

A priori, semblaria que Gaza i el Líban no tenen res a veure amb el conflicte entre Israel i l’Iran. Tot i això, hem d’entendre que ambdós territoris juguen un paper clau en aquesta rivalitat a causa dels grups armats que operen en ells, els quals estan recolzats directament per l’Iran.

A Gaza, el grup armat Hamàs ha rebut suport financer i militar de l’Iran, cosa que li ha permès llançar atacs contra Israel. El més important va tenir lloc el 7 d’octubre del 2023, quan va començar l’actual guerra a Gaza. Mentrestant, al Líban, l’organització xiïta Hezbol·là també està finançada per l’Iran.

Les dues organitzacions s’oposen fermament a l’existència de l’Estat d’Israel i consideren la lluita armada com un mitjà legítim per aconseguir l’“alliberament” dels territoris palestins.

El suport financer i militar de l’Iran a aquests dos grups armats augmenta directament les tensions a la regió. L’Iran ha utilitzat històricament aquestes organitzacions com eines estratègiques per projectar la seva influència a l’Orient Mitjà i desafiar Israel sense recórrer a un enfrontament directe.