29 març 2024
spot_img
29 març 2024

Per què muten els virus?

Els virus canvien la seva estructura per sobreviure i adaptar-se al medi en què viuen 

Els virus són microorganismes que no es consideren ni vius ni morts, ja que necessiten infectar cèl·lules d’altres organismes vius per reproduir-se. Consten de diferents parts: una càpsula, diferents proteïnes i altres estructures, que els permeten sobreviure i adaptar-se al medi en què viuen. 

Quan envaeixen altres cèl·lules per replicar-se potser que durant el procés s’adaptin per assegurar una major supervivència. Llavors, és en aquest moment quan muten. 

Els virus poden infectar bacteris o bé a altres éssers vius, des d’una planta a un ésser humà. En aquest procés, utilitzen les cèl·lules d’aquests organismes per modificar les seves i, o bé integrar-les dins d’altres microorganismes o bé fer canvis que els permetin mutar per sortir d’aquest organisme i sobreviure fora d’ell. 

Les mutacions poden donar-se de diverses maneres. Poden produir-se variacions en les seves proteïnes, en la càpsula o alterar la seva informació genètica, el que podríem anomenar el seu “llibre d’instruccions”, entre altres tipus de mutacions. El material genètic dels virus pot trobar-se en una molècula d’àcid desoxiribonucleic (ADN) o en una molècula d’àcid ribonucleic (ARN). 

Els virus ARN tendeixen més a la mutació per la seva càrrega genètica, que els permet identificar els errors i posar-hi remei. En aquest cas, les “bases” o components químics que formen el virus, es denominen amb les lletres A, G, C i U. La mutació suposa que una d’aquestes lletres es canvia per una altra, com si s’equivoqués quan les escriu per copiar en altres organismes. 

La funció dels anticossos

Quan el virus envaeix als hostes, aquests intenten defensar-se. En el cas del cos humà, per exemple, pot fer-ho desenvolupant anticossos, que bloquegen les proteïnes exteriors de virus i així eviten que entri en les seves cèl·lules o les “ataca” per expandir-se. 

És llavors quan el virus busca burlar aquestes defenses o trobar altres hostes on reproduir-se i, per això, moltes vegades necessita canviar les seves característiques, és a dir, mutar novament. És el cas, per exemple, de la grip estacional o virus de la influenza, que té una naturalesa canviant i per això la seva vacunació es recomana anualment. 

https://www.instagram.com/p/CBYbILbjUGM/?utm_source=ig_embed

“Els virus muten perquè es reprodueixen molt i molt ràpidament, però la gran majoria de les seves mutacions no tenen efectes sobre les seves característiques i propietats. La mutació no és més que un canvi, normalment una substitució, d’una de les bases químiques que componen el material hereditari “, explica el director de la secció d’Epidemiologia Molecular de la Fundació FISABIOFernando González, que co-dirigeix un projecte per comparar el genoma del coronavirus en pacients d’hospitals de tota Espanya.  

Això és el que s’està investigant actualment en el cas del nou coronavirus, per saber quins efectes pot tenir un nou cep del virus en la població o en la consecució de la vacuna. 

La mutació del SARS-CoV-2 

Per ara s’han trobat molt poques mutacions en els diferents nous coronavirus que estan circulant. “En el cas dels coronavirus, incloent aquest SARS-CoV-2, tenen el genoma RNA més gran conegut, de 30.000 nucleòtids. Això fa que no es puguin permetre canviar tant com altres virus RNA “, explica Sonia Zúñiga, investigadora del CSIC. Per aquest motiu, “el nombre de mutacions que s’observen en la SARS-CoV-2 és molt petit. Moltes d’elles són silencioses, altres sí produeixen canvis en les proteïnes del virus, però són poques “, afegeix. 

Una de les mutacions que s’han observat és la corresponent a la proteïna de la espícula (S), que està a l’exterior de l’virus. Aquesta ha passat de tenir una G (glicina) en la posició 614 a tenir una D (aspàrtic). 

En l’actualitat segueixen circulant tots dos virus, tant el G614 com el D614, però el primer cep s’ha “imposat” i predomina sobre la segona. “De moment no hi ha evidències científiques que indiquin que els virus amb G614 es transmeten millor que els que tenen D614”, explica Zúñiga, sinó que tots dos continuen transmetent-se entre persones. 

Això vol dir que la mutació suposa pocs riscos per a la població i per al desenvolupament de la vacuna contra la Covid-19. Els anticossos que genera el sistema immunològic contra el D614 per impedir que entri a les cèl·lules també neutralitzen a la G614 i “aquesta mutació no ha d’afectar les vacunes que s’estan investigant, ja que la mutació va aparèixer molt aviat i, si tingués algun efecte, els investigadors ja la tindrien en compte abans que la vacuna es veiés afectada per ella “, apunta González. 

No obstant això, “no està clar en absolut quin paper pot tenir aquesta mutació per al cicle vital de virus”, conclou Zúñiga. Alguns autors apunten que el cep G614 és més infecciós, pels assajos en laboratori i la freqüència de virus, però “altres investigadors posen en dubte aquesta conclusió perquè ni les dades ni altres observacions els donen suport“, aclareix González. 

És necessària una recerca més profunda i amb més dades per poder assolir conclusions sòlides arespecte, mentrestant, és important seguir totes les recomanacions sanitàries per evitar més contagis. 

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre el CORONAVIRUS.

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ESPECIAL CORONAVIRUS.

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -