Repassem la trajectòria de dones esportistes que han canviat la història
Per Mireia Largo, Laura López, Nuria Cabrera
L’esport femení és la història d’una lluita. Les dones han suportat els prejudicis i les traves imposades per una societat que els prohibia o els dificultava practicar esport. L’esport femení ha guanyat visibilitat gràcies a les reivindicacions i als triomfs de múltiples esportistes en les seves respectives disciplines.
A continuació, presentem algunes de les moltes dones esportistes que durant el segle XX van marcar un abans i un després en la lluita per la reivindicació en diferents èpoques i diversos esports en àmbits nacionals i internacionals.
Charlotte Cooper
Charlotte Cooper és la primera campiona olímpica de la història en els Jocs Olímpics celebrats a París (França) en 1900.
Van ser els primers Jocs amb participació femenina. No obstant això, les dones només van poder participar en tres disciplines: criquet, tennis i golf. En els mateixos jocs va guanyar la medalla d’or en dobles mixtos. Aquesta tennista britànica va ser campiona en cinc de les dotze ocasions que va arribar a la final a Wimbledon.
Lilí Álvarez
Lilí Álvarez, va ser la primera dona espanyola que va participar en unes Olimpíades, a la ciutat francesa de Chamonix en 1924.
Era tennista i també va practicar el patinatge, l’automobilisme, el golf, la natació i l’esquí. En els anys 20, va jugar fins a tres finals consecutives a Wimbledon sent la primera dona a vestir una faldilla dividida, molt utilitzada posteriorment en el tennis.
Josefa ‘Pepita’ Cuevas
La patinadora Pepita Cuevas va ser la primera espanyola que va aconseguir, en 1967, ser Campiona del Món en una modalitat esportiva.
Va suposar una fita, després de dècades sense referents en l’esport femení espanyol. Va conquistar tres medalles d’or en 1967 a Barcelona i una medalla d’or en 1968 en Montecchio Maggiore (Itàlia).
Katherine Switzer
Katherine Switzer va ser la primera dona que va acabar la Marató de Boston en 1967 havent-se registrat de manera oficial.
No ho va tenir fàcil, perquè fins llavors els organitzadors consideraven que les dones no podien participar en competicions tan llargues. La carrera era exclusivament per a homes i Katherine Switzer va decidir inscriure’s amb la inicial del seu nom i amb el seu cognom. En adonar-se que era una dona, un jutge va intentar detenir-la a mitjana marató, però entre el seu entrenador i el seu company van aconseguir detenir-li.
Va acabar la marató i des de llavors defensa la igualtat entre dones i homes.
Lusia Harris-Stewart
L’estatunidenca Lusia Harris-Stewart és considerada una de les pioneres del bàsquet femení. Es considera que és la primera i única dona oficialment seleccionada per l’Associació Nacional de Bàsquet (NBA) dels Estats Units, una lliga masculina. La va seleccionar l’equip Nova Orleans Jazz, però no va arribar a jugar.
Harris va ser medalla de plata en els Jocs Olímpics de Mont-real (el Canadà) de 1976. En la seva llarga carrera va aconseguir 2.981 punts i 1.662 rebots fent una mitjana de 25,9 punts i 14,5 rebots per partit.
Miriam Blasco
Les Olimpíades de Barcelona van ser l’empenta definitiva de l’esport femení. La judoka Miriam Blasco va ser la primera esportista espanyola a aconseguir una medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Estiu de Barcelona en 1992.
Des de llavors, l’equip olímpic femení espanyol ha obtingut 50 medalles: 13 d’or, 18 de plata i 17 de bronze.
Blanca Fernández Ochoa
España ha estat representada per 593 dones esportistes diferents al llarg de la història olímpica. D’elles, 559 dones han participat en els Jocs Olímpics d’estiu i només 34 en els d’hivern, segons un document del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.
L’esquiadora espanyola, Blanca Fernández Ochoa, va ser la primera dona a aconseguir una medalla olímpica per a Espanya en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville (França) en 1992, en la modalitat d’eslàlom.
Jutta Kleinsmith
Juta Kleinsmith va ser la primera i única dona a ser campiona de l’edició del París-Dakar en la categoria de cotxes, en 2001. Una victòria que va obrir les portes a altres esportistes.
En un món sense grans referències femenines, una altra pilot a tenir en compte va ser Michèle Mouton. Va marcar un canvi en el Mundial de ral·lis en proclamar-se, amb quatre triomfs, subcampiona del món en 1982.
Laia Sanz
Laia Sanz és un referent mundial en el món del motor. Ha estat tretze vegades campiona del món de trial i en cinc ocasionis campiona del món de endur, modalitat de motociclisme que requereix habilitat, destresa i velocitat. També ha estat deu vegades campiona d’Europa a l’aire lliure i vuit vegades campiona d’Espanya de trial femení.
Des de 2011 participa en el Ral·li Dakar en la categoria de motos i ha guanyat sis edicions consecutives en la categoria femenina. En 2011 va ser la primera dona a acabar un ral·li París Dakar amb moto; i en 2015, va ser la primera dona a acabar entre els 10 primers classificats.
Informació elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC). La proposta de tema s’emmarca en la convocatòria del Pacto de Estado contra la Violencia de Género 2020 (PEVG).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
