El partit d'extrema dreta Chega ha quadruplicat el nombre d'escons que tenia al Parlament després de les darreres eleccions celebrades al país
Els resultats de les eleccions legislatives de Portugal, celebrades el passat diumenge 10 de març, mostren el gir a la dreta que experimenta el país. Després de més de nou anys de govern del socialista Antonio Costa, la coalició conservadora Aliança Democràtica (AD) ha guanyat i governarà el país.
Els resultats han estat molt ajustats entre aquesta coalició de dreta i el Partit Socialista (PS). Tot just n'hi ha uns 2.000 vots de diferència entre tots dos partits polítics, segons les dades d'escrutini publicades pel Ministeri d'Administració Interna de Portugal.
Tot i així, el candidat del Partit Socialista, Pedro Nuno Santos, ha concedit la victòria a Aliança Democràtica (AD). Després de conèixer els resultats, va afirmar que el seu partit encapçalarà l'oposició.
La tercera força més votada ha estat el partit d'ultradreta Chega, liderat per André Ventura. Els analistes asseguren que és el gran triomfador de la nit. Ha quadruplicat el nombre d'escons que tenia al Parlament, aconseguint 48 diputats davant dels 12 que va obtenir en els anteriors comicis, celebrats el 2022.
Tot i ser la formació més votada, Aliança Democràtica no ha aconseguit obtenir els vots suficients per assolir la majoria absoluta (116 escons dels 230 que conformen l'Assemblea de la República), necessària per a governar en solitari.
Ara s'espera que la coalició liderada per Luis Montenegro intenti pactar amb altres partits els propers dies. Durant tota la campanya electoral, Montenegro ha insistit que no pactarà amb la ultradreta de Chega.
Eleccions anticipades
Les eleccions van ser convocades de forma anticipada el passat mes de novembre pel president de la República de Portugal, Marcelo Rebel·lo de Sousa. Això va passar per fer froont a la greu crisi política que travessava el país després de la dimissió del llavors primer ministre socialista Antonio Costa.
Costa havia deixat el càrrec una setmana abans, després de conèixer-se que estava sent investigat per diversos possibles delictes relacionats amb negocis empresarials del govern portuguès. En concret, aquests delictes eren prevaricació, corrupció activa i passiva i tràfic d'influències.
La seva dimissió va ser molt comentada. Sense arribar a ser acusat, Costa va anunciar que deixava el càrrec en considerar que era incompatible des del punt de vista ètic seguir al capdavant del país si el Tribunal Suprem l’estava investigant. A dia d'avui, la investigació continua oberta i el tribunal encara no ha aclarit si Costa és culpable o no.
El primer ministre de #Portugal, António Costa, ha deixat el càrrec després de saber que està sent investigat per la Fiscalia 📋. De quins possibles delictes se'ls acusa? Qui ocuparà el càrrec ara?https://t.co/fg9Cr1eA01
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) November 13, 2023
António Costa es va convertir en primer ministre de Portugal l’any 2015, després de formar una coalició d'esquerra amb dues parts, el Bloc d'Esquerra i el Partit Comunista. El país va anar experimentant una recuperació econòmica gradual i el govern de coalició va ser reelegit a les eleccions de 2019.
El 2022, el Partit Socialista va tornar a guanyar a les eleccions, aconseguint una majoria absoluta històrica: va obtenir el 41,5% dels vots i 119 escons, tres per sobre del mínim exigit per a la majoria absoluta. Aquesta va ser la tercera legislatura de Costa al capdavant del país, que finalment no va poder acabar.
Auge de l'extrema dreta
L’ascens de la ultradreta a Portugal amb Chega no és una excepció. En els darrers anys, els partits d'extrema dreta han aconseguit representació en la majoria dels parlaments d'Europa: VOX a Espanya, Agrupació Nacional a França, Alternativa per a Alemanya el Bundestag, la Lliga Nord a Itàlia, Fòrum per a la Democràcia als Països Baixos…
El creixement de l'extrema dreta es produeix sobretot en moments de crisi. Aquests moviments presenten canvis significatius i solucions ràpides als problemes de la societat, com la desocupació o la inflació, aprofitant el malestar social. Tot i això, moltes d'aquestes mesures són poc realistes.
Milers de persones han sortit als carrers de #Alemanya per protestar contra la #ultradreta 🇩🇪. A què es deu aquesta onada de mobilitzacions i què té a veure amb el partit Alternativa per Alemanya? T'ho expliquem 👇https://t.co/MzR7jpiBUK
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) January 23, 2024
En alguns països, els governs han aplicat un“cordó sanitari”: un pacte entre partits polítics per mantenir l'extrema dreta fora del poder.
Un exemple d'això va passar a les eleccions presidencials franceses del 2022, quan Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional (partit d'extrema dreta), va derrotar el candidat socialista Lionel Jospin. En segona volta, els socialistes van donar suport al candidat de centredreta Jacques Chirac per evitar que Le Pen arribés a la presidència.
No obstant, alguns partits de dreta i centredreta sí que estan disposats a pactar amb la ultradreta i formar governs de coalició per no perdre el poder.
