Premis Nobel: guardons a l’excel·lència

Més d'un segle després de la seva creació, aquests premis continuen sent els més prestigiosos al camp de la ciència, la literatura, la pau i l'economia

Un any més, l'anunci dels guanyadors del Premi Nobel ocupa els titulars dels mitjans de comunicació. Aquests premis es consideren els més prestigiosos del món al camp de la ciència, la literatura, la pau i l’economia. Tot i que els premiats s'han anat anunciant la darrera setmana, la cerimònia de lliurament tindrà lloc el 10 de desembre.

El Nobel de Medicina d'aquest any ha reconegut el treball de Victor Ambros i Gary Ruvkun pel descobriment del microARN, una nova classe de petites molècules que tenen un paper crucial a la regulació genètica.

El Nobel de Física se l'han endut John Hopfield i Geoffrey Hinton pels seus descobriments al camp de l'aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals artificials. El seu treball ha estat clau en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, ja que han ajudat que els ordinadors siguin capaços d'imitar funcions humanes com la memòria i l'aprenentatge.

David Baker, Demis Hassabis i John M. Jumper han rebut el Premi Nobel de Química. Els científics van utilitzar intel·ligència artificial per “desxifrar el codi” de gairebé totes les proteïnes conegudes. És un descobriment clau perquè les proteïnes són molècules essencials per a la vida que participen en gairebé tots els processos biològics.

L'escriptora sud-coreana Han Kang ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. És la primera vegada que un autor de Corea del Sud rep aquest prestigiós premi. Entre les seves obres més reconegudes destaca La vegetariana, amb què va rebre el premi Booker International de ficció el 2016. 

El Nobel de la Pau ha reconegut el treball de l’organització japonesa Nihon Hidankyo. Aquesta entitat, formada per supervivents de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki, treballa des de fa dècades per conscienciar al món sobre les conseqüències humanitàries d'aquestes armes i promoure'n la seva eliminació.

Finalment, Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson han rebut el Nobel d'economia pels seus estudis sobre desigualtat. A les seves investigacions, expliquen per què algunes nacions són riques i altres pobres, destacant que les institucions socials creades durant la colonització tenen un paper clau en la prosperitat dels països.

Un segle de guardons

Els Premis Nobel van ser creats per l’inventor i empresari suec Alfred Nobel. Nobel va destinar part de la seva fortuna a crear aquests guardons per reconèixer persones i organitzacions les contribucions de les quals beneficien la humanitat en àrees com la pau, la literatura o la medicina.

A 1895 es va crear la Fundació Nobel i el 1901 es va celebrar el primer lliurament de premis. Fins al 2024, s'han lliurat 627 premis Nobel a 1012 persones i organitzacions (un mateix premi pot reconèixer la feina de diverses persones).

El guardó consisteix en un diploma, una medalla i un premi econòmic, però d'aquests premis es valora també el prestigi que atorguen. Entre les personalitats més populars que han rebut un Nobel hi ha Albert Einstein (Nobel de Física, 1921), Martin Luther King (Nobel de la Pau, 1964) o Marie Curie (Nobel de Física, 1903, i Nobel de Química, 1911).

La persona guardonada de menor edat avui dia és Malala Yousafzai, que l'any 2014 va rebre el Premi Nobel de la Pau quan tenia solament disset anys. A l'altra banda està John B. Goodenough, que el 2019 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química a l'edat de 97 anys.

Més premis per a ells

Al llarg de la història dels Premis Nobel, les dones han estat infrarepresentades a la llista de guardonats. La disparitat de gènere és evident si comparem quants homes i quantes dones han estat reconeguts des que es van crear aquests premis el 1901.

Marie Curie va ser la primera dona a rebre un Nobel; el va guanyar el 1903 en la categoria de Física pel descobriment dels elements radioactius. Fins al 2023, d'un total de més de 900 guardons, només al voltant de 60 han estat concedits a dones, el que representa menys del 7% del total de premiats.

La bretxa és especialment àmplia en el camp científic: de Medicina només 13 de les 229 persones premiades han estat dones, de Química, 8 entre 197; i a Física, només 5 de 227. La desigualtat també és present en un dels premis més destacats, el Premi Nobel de Literatura, que només han guanyat 18 dones dels 116 premis lliurats fins ara.

Aquesta desigualtat mostra com les barreres estructurals han impedit al llarg de la història que moltes dones accedeixin als mateixos recursos, oportunitats i reconeixement que els seus col·legues masculins. Per això, cada guanyadora del Nobel es pot convertir en un referent per a les nenes i joves que somien triomfar en els seus estudis.