L’origen de les festes nadalenques es troba en la religió, concretament en el cristianisme
Vacances, retrobaments, dolços i regals, sobretot molts regals. Els carrers s’il·luminen, decorem les llars amb el tradicional pessebre i fins i tot algunes famílies s’atreveixen amb el tradicional avet ple de garlandes, llums i boles de colors.
Però què celebrem exactament per Nadal? Quines són les dates assenyalades? Malgrat que les festes nadalenques deriven en una celebració social, familiar i un tant consumista, l’origen de tot es troba en la religió cristiana.
25 de desembre, el naixement de Jesús
La data clau és el 25 de desembre, que és quan els cristians celebren el naixement de Jesús de Natzaret. És per això que la nit del 24 de desembre o Nit de Nadal dóna el tret de sortida de les festes de Nadal.
La Bíblia explica que en una nit com aquesta Josep i Maria anaven cap a Betlem a empadronar-se, tal com havia ordenat l’emperador Cèsar August. Ella estava embarassada i per poder fer el viatge muntava un ruc.
Tots dos van dormir en un estable perquè no havien trobat cap allotjament millor, i és on va néixer Jesús, també conegut com a Jesucrist o Crist, considerat pels cristians com el fill de Déu a la Terra.
No totes les religions veuen la seva figura de la mateixa manera. El judaisme, per exemple, no el considera el Messies perquè no creu en la Santíssima Trinitat —Pare, Fill i Esperit Sant— i defensa la unicitat de Déu. L’Islam, en canvi, el coneix com a Isa i el considera un dels profetes més importants.
Sant Esteve, primer màrtir del cristianisme
La següent data a tenir en compte durant el Nadal és el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve. Es tracta d’una data molt arrelada a llocs com Catalunya, on els cristians recorden el primer màrtir del cristianisme.
Segons alguns autors, que se celebri a Catalunya és un fet singular del calendari català relacionat amb la concepció extensa de la família que es tenia antigament.
Per poder reunir-se, els membres d’una família havien de fer llargs i precaris viatges per celebrar junts el Nadal. Això últim obligava al fet que l’endemà no es treballés.
L’Epifania o l’arribada dels Reis Mags
Qui no s’ha llevat el 6 de gener amb la il·lusió de trobar un munt de regals? El Dia dels Reis Mags és un dels més esperats per tota la família. Es coneix com a Epifania, una paraula grega que significa manifestació.
Tres savis astròlegs de l’Orient anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar van veure un estel que brillava més que els altres, i van decidir seguir-lo fins a Betlem per visitar Jesús. Quan hi van arribar li van regalar or, encens i mirra.
Els textos de sant Eusebi de Cesarea, sant Jeroni i sant Epifani al segle vi asseguren que els reis van veure el petit abans dels seus dos anys de vida.
No obstant això, sant Agustí va afirmar que van arribar a Betlem 13 dies després del seu naixement, és a dir, el 6 de gener. Per aquest motiu els cristians tenen apuntat aquest dia en el calendari.
