Les fogueres són el símbol d’una de les nits més màgiques de l’any, que se celebra des de fa segles durant el solstici d’estiu
Cada nit del 23 al 24 de juny molts llocs del món celebren la nit de Sant Joan ambfestes, fogueres i tota mena de tradicions. Es tracta d'una festivitat cristiana que commemora el naixement de Sant Joan Baptista, predicador jueu que va batejar Jesús.
Es diu que Sant Joan és el dia més llarg i la nit més curta de l’any, però en realitat això correspon al solstici d’estiu a l’hemisferi nord, que depenent de l’any és el 20 o 21 de juny.
Durant la seva òrbita, la Terra no es manté recta sinó que està inclinada: el solstici es produeix quan la Terra arriba a un punt màxim d'inclinació envers el Sol. El dia del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el Pol Nord es troba en la màxima inclinació cap al Sol: això produeix el dia més llarg de l’any en hores de llum solar a l'hemisferi nord.
En canvi, a l'hemisferi sud es produeix la situació inversa. Així com el Pol Nord es troba en la posició més propera al Sol, l'Equador (la línia imaginària que marca la divisió entre els dos hemisferis) es troba al punt més allunyat del Sol. Com a conseqüència, la nit del 20-21 de juny, els països del sud global celebren el solstici d’hivern: el dia amb menys hores de llum solar i la nit més llarga.
Una celebració amb orígens pagans
Els primers calendaris es van inventar fa milers d’anys. Amb l'aparició del cristianisme fa més de 2.000 anys, el calendari es va adaptar a les festes i tradicions de la religió cristiana, de manera que el solstici d'estiu sí que coincidia amb el 24 de juny, dia de Sant Joan Baptista.
Així i tot, el calendari julià que s'utilitzava durant l'Edat Mitjana tenia alguns errors de càlcul
que no tenien en compte el desajust d'hores que es produeix cada any. Com a conseqüència, a mitjan segle XVI, el solstici d'estiu se celebrava l'11 de juny. Això es va corregir amb el canvi al calendari gregorià, que es va adoptar al Concili de Trento del 1582.
Malgrat el nom d'aquesta festivitat, Sant Joan té un origen pagà molt anterior a la religió cristiana. Els pobles de l'antiguitat veneraven la natura i els seus elements: les estrelles al cel, les collites, el canvi de les estacions… Els seus rituals retien homenatge als esperits i els déus per aconseguir-ne el favor.
A l'hemisferi nord, Sant Joan és la nit més curta de l'any i marca l'inici dels dies curts: les hores de llum a l'hemisferi nord comencen a disminuir. Per això a molts llocs s'encenen focs i fogueres: per donar més força al Sol i la llum.
La nit de Sant Joan és una festa molt popular a Europa i a l’Amèrica Llatina, on és habitual celebrar la revetlla amb família i amics ballant, compartint menjar i llançant focs artificials. A més de passar-ho bé, l'objectiu és espantar els mals esperits i atreure la bona sort saltant entre fogueres o cremant ninots, encara que hi ha llocs amb celebracions una mica més curioses.
Cinema inspirat en Sant Joan
La nit de Sant Joan ha inspirat també diverses produccions cinematogràfiques. Un exemple és la pel·lícula Midsommar (2019), del director de cinema Ari Aster. Midsommar és el nom amb què se celebra la festa de Sant Joan a Suècia i també commemora el solstici d'estiu.
En aquesta pel·lícula de terror, un grup d'amics dels Estats Units viatgen fins a un poblet de Suècia per celebrar el Midsommar. Però el que comença com unes vacances de somni acaba convertint-se en un malson, quan els habitants del poble els conviden a participar en estranys rituals per celebrar el solstici.
Un altre títol inspirat en Sant Joan és la pel·lícula d'animació infantil El somni d'una nit de Sant Joan (2005), inspirada en la novel·la de William Shakespeare Somni d'una nit d'estiu. La història presenta l’Elena, una jove que emprèn un viatge per trobar la reina de les fades i intentar curar el seu pare malalt. Segons la llegenda, un dia a l'any, durant la nit de Sant Joan, els humans poden viatjar al món màgic dels follets i les fades, on tots els somnis es fan realitat.
