14 juny 2024
spot_img
14 juny 2024

Què és i com funciona un mercat borsari

La funció última d’aquests mercats és recaptar diners per al finançament d’una empresa, encara que els darrers anys s’ha disparat l’especulació

Alexandre Inurrieta, economista i consultor financer, soci d”Alternativas Económicas’

Els mercats borsaris i la borsa són els grans desconeguts per a la població en general. Tot i això, aquests solen aparèixer a les notícies dels mitjans de comunicació amb molta freqüència, especialment en moments de grans crisis internacionals.

En essència, la Borsa funciona com un casino, en què els jugadors (anomenats inversors) aposten sobre el preu de les diferents accions (com a la ruleta). Aquestes accions representen empreses que tracten de captar diners per al seu ús personal. Com qualsevol joc, si una gran majoria de jugadors es posen d’acord a apostar que puja el preu d’una empresa, tindrem un mercat anomenat alcista. En canvi, si tots es posen d’acord que baixa, tindrem un mercat baixista.

La funció última d’aquest tipus de mercat és recaptar diners per al finançament estructural d’una empresa. És a dir: per poder engegar projectes d’inversió i així poder créixer. Tot i això, a mesura que aquests han anat creixent, s’han convertit en mercats molt més especulatius. Això vol dir que sovint es fan servir per entrar i sortir de forma ràpida amb l’objectiu de generar beneficis ràpids. Exactament el mateix que passa als casinos.

Moltes mides i especialitzacions

El desenvolupament d’aquest tipus de mercats ha estat diferent depenent dels països. Tradicionalment, el desenvolupament més gran s’ha donat al món anglosaxó (Estats Units i Regne Unit), en què la gran part de les empreses de certa grandària han buscat captar fons en aquest tipus de mercats. Mentrestant, les economies europees solien preferir adreçar-se als bancs per buscar finançament per a les empreses.

Aquestes diferències es deixen notar en la mida dels diferents mercats de borsa, sent el mercat nord-americà (anomenat Dow Jones) el més gran quant al volum de capital que maneja. Aquest capital fa referència als fons que les empreses ofereixen per a la venda als estalviadors o inversors.

Com es guanyen diners

Podem preguntar què guanya una persona si decideix invertir o apostar en aquest mercat. La lògica ens diu que si tinc un estalvi disponible puc comprar o apostar per una empresa de la qual tinc una mica d’informació, o simplement em deixo portar per una moda, com ha passat moltes vegades.

Això m’obliga a pagar un preu relativament alt i he d’esperar que el preu segueixi pujant per poder vendre i així obtenir la diferència a curt termini. És el que s’anomena una “inversió calenta”: entrar i sortir de manera immediata per emportar-me un benefici, al qual caldrà restar les possibles comissions que es cobren per la compra i la venda d’aquest tipus d’accions.

Una altra manera de guanyar diners consisteix a esperar al moment que les empreses decideixen repartir entre els seus socis (o accionistes) els beneficis que han tingut l’any en curs. Això passa una o dues vegades l’any i normalment es tradueix que les empreses reparteixen un nombre determinat d’euros per cada acció que tingui l’inversor. Per arribar a aquest punt, per tant, cal mantenir la inversió realitzada i així poder accedir a aquest repartiment. Això pot compensar parcialment allò que ens hem gastat en la inversió inicial.

Especulació i bombolles

Els principals problemes que avui tenen aquest tipus de mercats és que s’han convertit en nuclis d’especulació. És a dir: en mercats molt calents, cosa que alimenta el que s’anomenen bombolles financeres. L’última gran bombolla viscuda al món va ser la del 2008, però es tracta d’episodis recurrents que arruïnen molts petits estalviadors. Aquests solen refiar-se de la informació disponible, però sempre és diferent per a les grans fortunes que per a aquells que tenen un petit capital.

Aquesta diferència d’accés a la informació és el germen de les entrades o sortides d’efectiu fortes. Això contradiu la idea que els mercats de borsa reflecteixen la realitat de la salut de les empreses o la situació econòmica d’un país.

Per tant, el resultat advers dels mercats borsaris és que els preus de les apostes poden ser manipulats per grans agents, filtrant informació privilegiada als operadors afins perquè comprin o venguin en funció de la moda o tendència que es generi al voltant d’una empresa o un moment històric internacional.

Aquesta realitat hauria de ser sancionada pels òrgans de vigilància i de control. El problema és que aquests estan dirigits majoritàriament per persones afins als grans operadors. D’aquesta manera, es perjudica l’inversor més petit, que necessita uns fons extra per poder accedir a béns i serveis.

Una realitat cada cop més lluny de la teoria

En conclusió, els mercats borsaris no són un bon instrument per canalitzar estalvi, especialment a curt i mitjà termini, ja que estan contaminats per interessos de grans corporacions. També per la prevalença recent d’instruments financers molt sofisticats, que provoquen pèrdues per a les persones que tenen poca formació sobre el tema.

Els avenços tecnològics només han servit per provocar pèrdues més grans, cosa que els ha allunyat cada vegada més de l’objectiu inicial d’aquests mercats, que era proveir estalvi per a les empreses necessitades i satisfer el desig legítim de remunerar l’estalvi de les famílies i empreses.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -