Què és la crisi de l’habitatge i a qui afecta?
T’expliquem per què cada vegada és més difícil accedir a un habitatge i quines mesures es poden prendre per intentar millorar la situació
Una mica de context: l’habitatge com a dret
L’habitatge és molt més que un lloc físic on dormir o guardar les nostres coses. És l’espai on les persones descansen, estudien, conviuen amb la seva família… En definitiva, és el lloc on construeixen la seva vida. Per això, tenir un habitatge digne i estable és fonamental per viure amb seguretat i tranquil·litat.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) estableix que l’habitatge és un dret humà, és a dir, que no pot ser un privilegi, sinó una cosa a la qual totes les persones haurien de poder accedir. La Constitució Espanyola també defensa aquesta qüestió en el seu article 47, on estableix que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”.
Tanmateix, en els últims anys, accedir a un habitatge s’ha tornat cada vegada més difícil en moltes ciutats, cosa que ha donat lloc a l’anomenada crisi de l’habitatge.
Què és la crisi de l’habitatge?
Quan parlem de crisi de l’habitatge ens referim a la situació en què moltes persones tenen dificultats per accedir a un habitatge digne, ja sigui de lloguer o de compra. Això passa quan els preus pugen molt més ràpid que els salaris i quan no hi ha prou habitatges disponibles a les ciutats on més es necessiten.
Com a resultat, cada vegada és més difícil emancipar-se, trobar lloguers assequibles o viure a prop del lloc de treball o d’estudis. En molts casos, això obliga les persones a destinar una part molt elevada dels seus ingressos a pagar l’habitatge.
Per què han pujat els preus?
Hi ha diverses raons que expliquen per què comprar o llogar un habitatge és cada cop més car.
Un dels principals motius és el desequilibri entre l’oferta i la demanda. En moltes ciutats hi ha més persones que busquen habitatge que habitatges disponibles. Això passa perquè cada cop més gent es concentra en zones urbanes on hi ha més feina, estudis i serveis, mentre que la construcció de nous habitatges no creix al mateix ritme.
Un altre factor important és l’augment del turisme i del lloguer de curta durada. En moltes ciutats, una gran quantitat d’habitatges es destinen al lloguer turístic en lloc del lloguer per a residents. Això redueix l’oferta disponible per viure-hi de manera habitual i, com a conseqüència, els preus pugen.
També hi influeix l’evolució dels salaris. En molts països, els sous no han augmentat al mateix ritme que el preu de l’habitatge. Tot i que les persones guanyen més que abans en termes generals, el cost de l’habitatge ha crescut molt més ràpid, cosa que ha reduït la capacitat de comprar o llogar un habitatge.
És un problema només d’Espanya?
La crisi de l’habitatge no és exclusiva d’Espanya, també afecta molts països europeus. En ciutats grans com París, Lisboa, Berlín o Amsterdam, els preus del lloguer també han augmentat i cada cop és més difícil accedir a un habitatge assequible. Per això, es diu que és un problema estructural que necessita mesures a llarg termini.
A qui afecta més?
La crisi de l’habitatge és un problema global que pot afectar tot tipus de persones. Tot i així, hi ha grups especialment afectats. És el cas dels joves, que tenen més dificultats per emancipar-se. Segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 44,3% dels joves d’entre 26 i 34 anys a Espanya viuen amb els seus pares perquè no es poden permetre la compra o el lloguer d’un habitatge.
Aquesta crisi també afecta especialment famílies amb ingressos baixos o mitjans, que han de dedicar una gran part del seu sou al lloguer o a la hipoteca.
Hi ha solució?
No existeix una única solució per a la crisi de l’habitatge, ja que es tracta d’un problema complex, però sí que hi ha diferents mesures que es poden adoptar per abordar-lo. Una d’elles és augmentar l’habitatge públic o social, és a dir, habitatges construïts o gestionats per l’Estat o les administracions públiques amb preus més baixos que els del mercat. Això permet que persones amb menys recursos puguin accedir a un habitatge més assequible.
Una altra mesura és la regulació del mercat del lloguer, especialment en zones on els preus han pujat molt. Per exemple, es poden limitar els augments excessius de preus per part dels propietaris. També és una opció actuar sobre els pisos turístics, regulant-ne l’ús per evitar que massa habitatges es destinin al lloguer temporal en lloc del lloguer a llarg termini per a la població local.