Les claus de la guerra a Ucraïna
Putin ordena l’enviament de tropes a l’est d’Ucraïna, mentre els països occidentals anuncien sancions econòmiques per intentar frenar l’ofensiva russa
- Putin ordena l’enviament de tropes a l’est d’Ucraïna, mentre els països occidentals anuncien sancions econòmiques per intentar frenar l’ofensiva russa
- Quin és l’origen del conflicte?
- Per què Rússia no vol que Ucraïna formi part de l’OTAN?
- Per què hi ha zones pro-russes dins d’Ucraïna?
- Què suposa que Rússia reconegui la independència de Donetsk i Lugansk?
- Fins ara, quines conseqüències ha tingut el conflicte en l’est d’Ucraïna?
- I quines conseqüències podria tenir el conflicte a Europa?
- Com funcionen les sancions econòmiques contra Rússia?
- Treballa l’actualitat a l’aula
Putin ordena l’enviament de tropes a l’est d’Ucraïna, mentre els països occidentals anuncien sancions econòmiques per intentar frenar l’ofensiva russa
El conflicte a l’est d’Ucraïna avança dia rere dia. El president de Rússia, Vladímir Putin, ha reconegut la independència de les regions rebels de Donetsk i Lugansk, que malgrat estar a Ucraïna són favorables al govern rus. Com a conseqüència, les tropes russes s’han desplaçat fins allà per defensar els seus interessos.
Per la seva banda, Ucraïna ha denunciat que Rússia està violant la seva sobirania. El govern ucraïnès compta amb el suport de l’OTAN, una aliança política i militar liderada pels Estats Units i la Unió Europea. Aquests països no volen iniciar un conflicte armat i de moment han anunciat sancions econòmiques per intentar dissuadir Putin d’envair Ucraïna.
Les darreres hores, Rússia ha començat la invasió d’Ucraïna. El govern ucraïnès ha informat del llançament de míssils sobre Kíev, la capital, i diversos tancs i tropes russes han entrat al país per diferents punts. La guerra ha començat.
A continuació t’expliquem les claus d’aquest conflicte, que s’ha convertit en un enfrontament amb conseqüències globals.
Quin és l’origen del conflicte?
Ucraïna és un país de l’est d’Europa que formava part de la Unió Soviètica (URSS), una federació de països liderada per Rússia que va existir entre el 1922 i el 1991. Després de la dissolució de l’URSS, el govern ucraïnès va començar a establir relacions amb la Unió Europea i altres països occidentals, com els Estats Units.
Aquestes polítiques no van agradar al govern rus, que intenta mantenir la influència als antics territoris soviètics. Des de llavors, els últims anys s’han succeït diversos fets que han provocat una escalada de tensió entre tots dos bàndols, com quan Rússia va ocupar la península ucraïnesa de Crimea el 2014.
En l’actualitat, sembla que Vladímir Putin pretén recuperar la grandesa de Rússia durant l’època soviètica, encara que per aconseguir-ho hagi de recórrer a mètodes poc transparents: diversos governs i organitzacions acusen el president rus de corrupció i de reprimir els drets humans per mantenir-se al poder.
Per què Rússia no vol que Ucraïna formi part de l’OTAN?
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) és una aliança política i militar creada durant la Guerra Freda que agrupa 30 països d’Europa i Amèrica del Nord. Ucraïna no forma part de l’OTAN, però té una posició estratègica: el seu territori constitueix una frontera natural entre Rússia i la Unió Europea, per això l’OTAN té interès a mantenir aquest país com a aliat.
Per Rússia, l’expansió de l’OTAN a Europa suposa una amenaça a la seva seguretat. El govern rus considera que Ucraïna forma part de la seva “esfera d’influència” i no vol que aquest país formi part de l’OTAN, perquè suposaria una amenaça militar molt propera a les seves fronteres.
Per l’OTAN, tenir a Ucraïna com a aliat i poder desplegar els efectius en aquest país és una manera de protegir els membres de l’aliança de possibles atacs procedents de Rússia i d’altres països enfrontats amb els Estats Units, com l’Iran o Corea del Nord.
Per què hi ha zones pro-russes dins d’Ucraïna?
La majoria de la població ucraïnesa ha deixat enrere el passat soviètic i se sent més propera a la Unió Europea i les seves polítiques. Malgrat això, a l’est d’Ucraïna, la majoria de la població és d’origen rus i partidària del govern de Vladímir Putin. Aquestes diferències han provocat una divisió dins del país.
Les protestes i manifestacions massives del 2013 i el 2014 van aconseguir fer fora del poder el president Víktor Ianukóvitx, aliat de Putin, i substituir-lo per un govern europeista. Però a les regions de Lugansk i Donetsk, a la forntera amb Rússia, el canvi polític no va ser ben rebut.
Les autoritats locals es van aliar contra el govern central de Kíev, la capital d’Ucraïna, i van crear la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, dos estats autoproclamats que reben suport militar i econòmic de Rússia. La població de l’est d’Ucraïna també ha format milícies per lluitar contra l’exèrcit ucraïnès.
Què suposa que Rússia reconegui la independència de Donetsk i Lugansk?
El reconeixement de les repúbliques de Donetsk i Lugansk per part de Rússia suposa un desafiament al govern d’Ucraïna i posa en qüestió la seva sobirania a l’est del país. D’acord amb el dret internacional, se suposa que els països han de respectar la sobirania d’altres estats i no influir en el seu govern, molt menys intervenir-hi a nivell militar.
No obstant això, després de reconèixer la independència d’aquests territoris, el dret internacional permet que Rússia hi enviï una “missió de pau” per intentar mediar en el conflicte entre el govern central d’Ucraïna i els governs de les regions separatistes.
Així i tot, la majoria de països de la comunitat internacional considera que és una estratègia per enviar tropes russes a Ucraïna i, posteriorment, envair aquests territoris.
Fins ara, quines conseqüències ha tingut el conflicte en l’est d’Ucraïna?
La població de Lugansk i Donetsk ha viscut pràcticament en situació de guerra durant els últims vuit anys, amb enfrontaments constants entre l’exèrcit ucraïnès i els grups separatistes. Es calcula que més de 14.000 persones han mort des d’aleshores.
El conflicte ha provocat més d’un milió de desplaçats interns, que han hagut d’abandonar casa seva i traslladar-se a altres ciutats d’Ucraïna per fugir de la violència. A l’altre extrem està la població que no ha pogut escapar i pateix les conseqüències directes del conflicte, com l’escassetat d’aliments i productes bàsics.
Els atacs han obligat a tancar comerços, locals i negocis, fet que ha repercutit en l’economia i la qualitat de vida. La ciutat de Donetsk va ser una de les seus de l’Eurocopa 2012, però ara és una ciutat amb edificis buits i fets malbé per les bales i projectils.
I quines conseqüències podria tenir el conflicte a Europa?
La principal conseqüència seria haver de fer front a una guerra en territori ucraïnès. Ucraïna no forma part de la Unió Europea ni de l’OTAN, però és un país aliat; per tant, soldats de diversos països europeus podrien ser desplaçats fins allà per frenar l’avenç de les tropes russes. De nou, qui patiria més seria la població ucraïnesa.
D’altra banda, en plena crisi pel subministrament del gas, Alemanya ha paralitzat la el gasoducte Nord Stream 2, que porta el gas de Rússia fins a Alemanya. Això afecta a Rússia com a país productor perquè deixa d’ingressar diners per la venda de gas, però també perjudica a Alemanya, que haurà de buscar altres fonts d’energia per abastir la població.
Les sancions econòmiques imposades a Rússia acaben afectant també els països occidentals: la prohibició de comprar materials a Rússia ha provocat un augment del preu del petroli a nivell global, ja que Rússia n’és un dels principals productors.
Arran de l’arribada de les tropes russes, milers d’ucraïnesos intenten fugir cap a altres països europeus. La invasió de Rússia podria provocar una nova onada de refugiats a Europa.
Com funcionen les sancions econòmiques contra Rússia?
Els Estats Units i la Unió Europea han anunciat una sèrie de sancions econòmiques que limiten la capacitat de finançament del govern rus i d’algunes de les empreses més importants del país. L’objectiu de les sancions és pressionar Vladímir Putin perquè canviï les seves polítiques i no intenti envair Ucraïna.
Les sancions han de ser aplicades pels bancs i institucions financeres d’Europa i els Estats Units, que tenen prohibit finançar qualsevol organisme o empresa russa: això afecta la seva activitat econòmica ja que, sense diners, no poden comprar ni fer negocis.
D’altra banda, la Unió Europea ha prohibit l’entrada d’alts funcionaris russos als països comunitaris i ha posat en marxa un embargament comercial a les regions de Donetsk i Lugansk, que no podran importar ni exportar productes amb la resta de països de la UE. Austràlia, el Canadà i el Japó també s’han unit a la política de sancions contra Rússia.
Aquesta notícia forma part d’una Unitat Didàctica sobre la Guerra d’Ucraïna que compta amb activitats per poder treballar el tema a l’aula. Subscriu-te a Junior Report per poder accedir als recursos informatius i als materials didàctics.