Què ha passat amb Evergrande?
La segona immobiliària més gran de la Xina té un deute de 300.000 milions que podria afectar empreses a tot el món
Aquesta setmana les borses i economies de tot el món s’han posat en alerta per la greu situació econòmica d’Evergrande, la segona immobiliària més important de la Xina, que ha anunciat que té un deute de 300.000 milions de dòlars i que no té prou liquiditat, és a dir, diners en efectiu per pagar-la.
La immobiliària deu aquests 300.000 milions a diferents bancs xinesos, que van prestar-li els diners per portar terme els seus projectes de construcció, però també a empreses proveïdores i a inversors privats, tant de la Xina com d’altres països. Per tant, l’impagament d’aquest deute podria afectar empreses i entitats financeres de tot el món.
Evergrande va ser fundada el 1996 per Xu Jiayin, un dels homes més rics de la Xina. La gran majoria dels seus projectes estan en aquest país, on té més de 200.000 empleats i ha construït més de 12 milions d’habitatges, edificis públics, complexos turístics i fins i tot és propietària d’un equip de futbol.
Y otra ramificación de la crisis de esta inmobiliaria, que llega hasta el #fútbol porque tenía el mayor club de #China: Guangzhou #Evergrande, campeón de 8 ligas y 2 Champions asiáticas y hoy arruinado también por sus proyectos faraónicos. En @abckioskoymas. https://t.co/tyMDe0d7IY pic.twitter.com/amZseYj0nD
La Xina és la segona economia més gran del món, només per darrere dels Estats Units, amb qui manté una competició permanent per liderar l’economia global. En aquest sentit, el govern xinès no pot permetre que una de les empreses més importants del país faci fallida, perquè això tindria greus conseqüències i podria afectar altres empreses xineses.
Els experts en economia creuen que el govern xinès, liderat pel president Xi Jinping, podria finançar una part del deute per evitar el col·lapse de tota l’economia a la Xina. No obstant això, no rescataran tota la companyia per donar exemple i evitar que altres empreses immobiliàries s’arrisquin tant amb el seu capital.
Arran de la crisi d’Evergrande, les autoritats xineses han imposat noves lleis per a les immobiliàries: han establert un límit d’endeutament per a aquestes empreses i han prohibit que els pisos puguin vendre’s abans d’estar construïts.
Per què ha esclatat la bombolla d’Evergrande?
La pandèmia de la covid-19 ha provocat una crisi econòmica global a diversos nivells: falta de materials per produir, fàbriques tancades, gent sense feina… L’aturada provocada pel confinament i les restriccions també han afectat el sector immobiliari: si la gent no té feina, tampoc té diners per gastar ni per comprar habitatges.
Evergrande, com altres empreses, ha desenvolupat un model de negoci basat en els crèdits i el deute: en lloc de construir, vendre les seves obres i agafar aquests diners per fer nous projectes, Evergrande venia els seus apartaments i habitatges abans que estiguessin construïts, comptant que podrien acabar-los a temps i cobrar després dels compradors.
El problema és que, amb la pandèmia, moltes obres han estat aturades o fins i tot s’han cancel·lat, mentre que molts compradors s’han fet enrere i han renunciat a comprar. El resultat és que tots els diners amb els quals Evergrande comptava per continuar invertint i construint s’ha esfumat.
☑️+1.5 millones de ciudadanos 🇨🇳 han pagado a Evergrande por adelantado a cambio de apartamentos inacabados.
El clima social está calentándose, con atípicas protestas surgiendo en varios puntos del país ⚠️ pic.twitter.com/KFdO2TvuJK
La Xina és el país més poblat del món, amb prop de 1.400 milions d’habitants: això significa un mercat potencial d’habitatges molt important. Però això no serveix de res en temps de pandèmia, quan la construcció s’atura del tot.
La bombolla de beneficis i diners que l’empresa havia previst ha esclatat i podria arrossegar altres empreses a l’estranger. Per què? Perquè per construir, Evergrande havia demanat préstecs a bancs xinesos, però també comptava amb el capital de grans inversors estrangers.
Alhora, existia tota una xarxa d’empreses proveïdores que depenien de l’activitat d’Evergrande i també s’han vist afectades per l’anunci del deute: empreses de materials, components per a les instal·lacions elèctriques dels pisos, companyies de transport… Totes s’han quedat sense ingressos.
L’ombra de Lehman Brothers
Encara hi ha molta incertesa sobre com es resoldrà la crisi d’Evergrande. Molts l’han comparat amb la caiguda de Lehman Brothers, una entitat financera dels Estats Units la fallida de la qual va provocar la crisi econòmica global del 2008.
Lehman Brothers era un banc d’inversió que es dedicava a comprar i vendre productes financers. A la dècada dels 2000, un dels seus principals negocis eren els crèdits i préstecs hipotecaris: diners que es presten per comprar habitatges però que no existeixen físicament.
El problema és que van apostar per productes financers tòxics com les hipoteques subprime, que donaven als bancs molts interessos a curt termini però eren molt inestables perquè no es demanaven garanties a l’hora de contractar-les. Així, qualsevol persona podia demanar una hipoteca i l’hi concedien sense demanar-li cap avançament ni tenir en compte el seu historial financer. A partir del 2006, aquest sistema va començar a fallar: molta gent ja no podia pagar les hipoteques i els bancs van deixar d’ingressar diners. No obstant això, els bancs d’inversió com Lehman Brothers continuaven concedint crèdits amb diners que no existien, comptant que ja ho ingressarien més endavant.
Aquest model d’endeutar-se per continuar comprant i construint va provocar una bombolla que va acabar esclatant el 15 setembre del 2008, quan Lehman Brothers es va declarar en fallida. La caiguda del banc va provocar un efecte dòmino: fons d’inversió, bancs i empreses de tot el món que tenien negocis amb aquesta entitat també van caure. Es considera la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió de 1929.
Avui la història és similar, però els experts assenyalen que hi ha diferències rellevants entre Lehman Brothers i Evergrande. D’una banda, el deute de Lehman Brothers era molt més gran: quan es va declarar en fallida tenia un deute de més de 600.000 milions de dòlars. Per l’altre, Evergrande concentra la major part del seu negoci a la Xina, la qual cosa en limitaria els efectes a nivell mundial.