Què se celebra l’11 de setembre?
T’expliquem l’origen de la Diada Nacional de Catalunya: per què es commemora una derrota?
L’11 de setembre se celebra la Diada Nacional de Catalunya, una jornada festiva arreu del territori que pobles i ciutats commemoren amb actes institucionals, ofrenes florals, aplecs, trobades gastronòmiques, manifestacions, concerts o actes de cultura popular. Però t’has preguntat mai per què Catalunya celebra la Diada l’11 de setembre i no un altre dia del calendari?
Per saber-ho cal que viatgem a finals del segle XVII i a inicis del XVIII, entre el 1700 i el 1714. En aquell moment Europa estava formada per regnes i territoris governats per monarquies molt influents i amb molt poder, entre les quals França, amb el rei absolutista Lluís XIV al capdavant.
Espanya, per la seva banda, estava governada per Carles II, conegut amb el sobrenom de “l’Embruixat”. Aquest va ser l’últim monarca de la Casa d’Habsburg, que havia controlat el territori espanyol des del 1516 fins al 1700, quan va morir sense descendència.
Una batalla per la successió
La mort de Carles II va ser l’inici d’un conflicte per decidir qui ocuparia el tron d’Espanya. Un dels candidats era Felip V, de la dinastia borbònica i nét del rei francès Lluís XIV. Altres potències europees, com Anglaterra, les Províncies Unides i Àustria, van donar suport a un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria, ja que tenien por que França i Espanya quedessin massa unides.
La tensió entre els dos candidats va derivar en una batalla interna de successió entre els borbònics, ubicats majoritàriament a la Corona de Castella; i els austriacistes, establerts a la Corona d’Aragó. El 1705, bona part de Catalunya es va unir a la causa de l’arxiduc, que va entrar a Barcelona i va ser reconegut com a rei amb el nom de Carles III. També s’hi van sumar altres territoris de la Corona d’Aragó, com Aragó, València i Mallorca.
La situació, però, va canviar després de la batalla d’Almansa de 1707, quan Felip V va ocupar València i en va abolir les lleis i institucions pròpies. Aquesta derrota dels partidaris de l’arxiduc va suposar una amenaça per als catalans, que tenien por que els passés el mateix.
Rafael Casanova i la resistència de Barcelona
El 1713, les principals potències europees van arribar a un acord per posar fi a la Guerra de Successió. El Tractat d’Utrecht va reconèixer Felip V com a rei i les tropes aliades van abandonar Catalunya. Els catalans, però, van decidir continuar lluitant contra les tropes borbòniques per defensar les seves lleis i institucions.
L’exèrcit de Felip V va envoltar Barcelona i va començar un llarg setge. Finalment, l’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van assaltar la ciutat. Els defensors, una força armada no professional liderada pel comandant en cap Rafael Casanova, van intentar resistir, però Barcelona va acabar rendint-se.
La derrota va tenir dures conseqüències. D’una banda, Felip V va abolir les institucions i lleis pròpies de Catalunya, com la Generalitat i el Consell de Cent; i de l’altra també va implantar els Decrets de Nova Planta i va reforçar el poder central de la monarquia.
El nou monarca va aixecar una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la població de Barcelona. Per construir-la, es van enderrocar cases del barri de la Ribera i molts dels seus habitants es van veure obligats a marxar.
El dia 11 de setembre els catalans recorden la caiguda de Barcelona de 1714. Amb el temps, la commemoració d’aquest moment històric s’ha traduït en la Diada Nacional de Catalunya, una jornada reivindicativa en favor del manteniment i preservació de la identitat, la cultura i les institucions del poble català.